Buscador web


Paraula:


Destacats







Ermita de Santa Anna


Presentació

Ermita dedicada a l'advocació de Santa Anna, la qual era tradicionalment la patrona de Gandia. En festivitats senyalades o per demanar-li protecció front a calamitats com les epidèmies, o per demanar pluges en temps de seca, la seua imatge era baixada en processó des de l'Ermita fins a la Col·legiata de Gandia. La pròpia ermita i els seus voltants han estat al llarg del temps lloc de refugi per a empestats i leprosos.

Ací es conserva una talla que representa a Santa Anna amb la Verge al braç. L'edifici està constituït per una nau principal de planta rectangular amb contraforts i pòrtics, amb teulada a dos vessants. Té estances afegides per a la vivenda de l'ermita i per a altres usos, així com una cisterna per l'abastiment d'aigua.

La seua arquitectura permet distingir dos moments i estils constructius bàsics: l'originaria mostra arcs gòtics apuntats de rajola, visibles en l'actual presbiteri i datades als segles XIV o XV, moments als quals correspondria també la cisterna. La resta de l'edifici, d'estil barroc popular, està construït cap a mitjans del segle XVIII, i és el que li dona l'actual aspecte a l'ermita, amb façana de cornisa mixtilínia i espadanya per l'exterior, i sostre de volta de canó amb motllures per l'interior, a més d'un important sòcol de taulells valencians policromats.

L'ermita és propietat municipal, i des de 1809 és administrada pels pares escolapis, els quals l'han convertida en un centre de recés religiós i cultural, amb un arxiu i biblioteca especialitzats en temes valencians. Reïxen les celebracions de Setmana Santa, de la festivitat de Santa Anna i de la nit de Nadal, amb una popular Missa del Gall on es representa l'obra polifònica del Cant de la Sibil·la.

Segons investigacions d'A. Pitarch i X. Company la talla de Santa Anna de Gandia s'inscriu en una tipologia eminentment popular. Fa 65 cm . d'alçada i està tallada en fusta de pi o beç amb pintura mixta de tremp i oli, que encara roman originària. El seu estil és gòtic popular valencià d'ascendència italogòtica, amb òbvies connotacions i paral·lelismes amb d'altres talles lleidatanes. Es pot datar a la segona meitat del segle XIV.

Vista actual de l'Ermita, des del
camí de pujada

Façana principal abans de la restauració (1980)

Vivenda de l'ermità

Taulells de ceràmica (segle XVIII) a l’interior de l’Església

Exterior de l'ermita

Escala d'accés al primer pis

Arc gòtic existent a l'exterior

Imatge de Santa Anna (segle XIV)

Mare de Déu amb xiquet al braç Nicolau Borrás

Calendari del Mes


Abril 2020

LMMJVSD
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930   

El temps a Gandia

Nº Visites: 5887898

L'Any amb Calassanç

"1. V. R. debe tener grabada en el corazón aquella santa sentencia que dice «per multas tribulationes oportet introire in regnum Dei», y por amor al Señor, que sin haber pecado padeció tantas tribulaciones y oprobios por todos sin estar obligado, nosotros debemos padecer grandes cosas como hacen los favoritos del Señor para darle gusto, si bien antes debemos pensar que los merecemos por nuestros pecados para humillarnos siempre (Al P. Freyxo, S. Salvador Mayor, Roma, 1353-1630). 2. Si es necesario, con la presente le doy permiso para vivir fuera de la compañía de dicho Padre, para que pueda servir igual que antes en palacio, y tratará con el P. Maestro Santos Sala de los Menores Conventuales sobre el modo de comportarse (Al H. Ravaggi, Palermo, 2361-1635). 3. V. R. procurará que se edifique allí donde nuestros religiosos no puedan ser vistos por los seglares, o bien dentro de casa o bien por el jardín (Al P. Cherubini, Chieti. 3967-1642). 4. V. R. debería haber obedecido a mi mandato de poner celosías cerradas o elevadas en las ventanas que pueden dar a casas de seglares (Al P. V. Berro, Mesina, 3968-1642). 5. Procuraré cumplir cuanto desea V. R. dado que así lo ordena la Sagrada Congregación del Santo Oficio, pues obedeciendo a tan alto Tribunal no erraré, sino por el contrario pienso merecer. El resultado de las cosas lo dejo en manos de la divina bondad (Al. P. Sozzi, Florencia, 3969- 1642). 6. Respondo diciendo que de todo. modos procure V. R. y todos los demás dar gusto al P. Mario, y obedecerle en todo lo que ordena, teniendo él la ayuda de la Sagrada Congregación del Santo Oficio, a la que de ningún modo se debe contradecir en cosa alguna, por mínima que sea (Al P. Scassellati. Pisa, 3970-1642). 7. Aquí no han aparecido todavía las nuevas Constituciones, ni se sabe cuándo aparecerán, por ser, como se dicen, muy negativas en algunos puntos. Yo espero que Dios encontrará algún remedio a propósito antes de que salgan (Al P. la Longa, Palermo, 4448-1647)."

Destacats