Buscador web


Paraula:


Destacats







Ermita de Santa Anna


Presentació

Ermita dedicada a l'advocació de Santa Anna, la qual era tradicionalment la patrona de Gandia. En festivitats senyalades o per demanar-li protecció front a calamitats com les epidèmies, o per demanar pluges en temps de seca, la seua imatge era baixada en processó des de l'Ermita fins a la Col·legiata de Gandia. La pròpia ermita i els seus voltants han estat al llarg del temps lloc de refugi per a empestats i leprosos.

Ací es conserva una talla que representa a Santa Anna amb la Verge al braç. L'edifici està constituït per una nau principal de planta rectangular amb contraforts i pòrtics, amb teulada a dos vessants. Té estances afegides per a la vivenda de l'ermita i per a altres usos, així com una cisterna per l'abastiment d'aigua.

La seua arquitectura permet distingir dos moments i estils constructius bàsics: l'originaria mostra arcs gòtics apuntats de rajola, visibles en l'actual presbiteri i datades als segles XIV o XV, moments als quals correspondria també la cisterna. La resta de l'edifici, d'estil barroc popular, està construït cap a mitjans del segle XVIII, i és el que li dona l'actual aspecte a l'ermita, amb façana de cornisa mixtilínia i espadanya per l'exterior, i sostre de volta de canó amb motllures per l'interior, a més d'un important sòcol de taulells valencians policromats.

L'ermita és propietat municipal, i des de 1809 és administrada pels pares escolapis, els quals l'han convertida en un centre de recés religiós i cultural, amb un arxiu i biblioteca especialitzats en temes valencians. Reïxen les celebracions de Setmana Santa, de la festivitat de Santa Anna i de la nit de Nadal, amb una popular Missa del Gall on es representa l'obra polifònica del Cant de la Sibil·la.

Segons investigacions d'A. Pitarch i X. Company la talla de Santa Anna de Gandia s'inscriu en una tipologia eminentment popular. Fa 65 cm . d'alçada i està tallada en fusta de pi o beç amb pintura mixta de tremp i oli, que encara roman originària. El seu estil és gòtic popular valencià d'ascendència italogòtica, amb òbvies connotacions i paral·lelismes amb d'altres talles lleidatanes. Es pot datar a la segona meitat del segle XIV.

Vista actual de l'Ermita, des del
camí de pujada

Façana principal abans de la restauració (1980)

Vivenda de l'ermità

Taulells de ceràmica (segle XVIII) a l’interior de l’Església

Exterior de l'ermita

Escala d'accés al primer pis

Arc gòtic existent a l'exterior

Imatge de Santa Anna (segle XIV)

Mare de Déu amb xiquet al braç Nicolau Borrás

Calendari del Mes


Juliol 2018

LMMJVSD
      1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031     

El temps en Gandia

Nº Visites: 3843212

L'Any amb Calassanç

"1. Con la presente le mando una carta del sr. Ventura (Sarafellini) en respuesta a la suya, que me ha recomendado con mucha insistencia:, procure ayudarle todo lo que pueda, que como sabe es muy buena persona (Al P. Castilla, Frascati, 15-1617). 2. Tendría mucho gusto en que V.R. atendiese a su salud ya que dice estar en compañía del sr. Francisco Polio. Acompáñelo en este tiempo tan caluroso y no tenga ningún escrúpulo de la calidad de los alimentos, ya que por ahora conviene que sea así. Quítese de la mente la sospecha de que se le ha hecho alguna jugada ya que si el enemigo le venciera en esa falsa imaginación, lo tendría inquieto toda la vida y le quitaría el mérito de tantas obras de caridad como hace:, no le haga caso (Al P. Castilla, Frascati, 1162-1629). 3. He escrito al H. Antonio que he oído, incluso de seglares, que habla muy libremente y no como religioso:, si no se enmienda, no obra bien, ya que tratar con seglares con tanta relajación e ir solo por la ciudad, da mal nombre a la Religión (Al P. Cherubini, Cesena, 1835-1632). 4. Al leer su carta veo que precisa ser consolado y estoy seguro que su perturbación nace de poca humildad, que le debiera adornar mucho más cuando está al frente de la casa en lugar de mí. Si no lo remedia, crecerá la inquietud y se encontrará lejos del verdadero camino de los buenos religiosos. Ponga todo empeño en ser el más humilde de casa y será el más favorecido por Dios:, el religioso que no va por este camino de la santa humildad, al final se verá engañado por el enemigo. Practique de verdad esta santa virtud, que encontrará la auténtica paz, y enséñela también a los seglares que no me podrá dar mayor consuelo (Al P. Cherubini, Cesena, 2411-1635). 5. En lo referente a los escritos de esa casa, sepa que no se dan gritos sin que yo lo sepa, y me desagrada no encontrarme presente. Es preciso que si el Superior quiere tener súbditos observantes, lo sea antes él mismo, y con mayor razón en los asuntos públicos, y sepa que los súbditos se someten al servicio voluntario que han profesado o quieren profesar, como hombres razonables que se convencen mucho más con la verdad declarada con amor de padre que con malas palabras y amenazas. Y como V.R. lo sabe, lograría mucho más provecho si se sirviera del saber y de palabras benignas que de gritos y palabras injuriosas (Al P. Alacchi, Palermo, 2412-1635)."

Destacats