Buscador web


Paraula:


Destacats







Ermita de Santa Anna


Presentació

Ermita dedicada a l'advocació de Santa Anna, la qual era tradicionalment la patrona de Gandia. En festivitats senyalades o per demanar-li protecció front a calamitats com les epidèmies, o per demanar pluges en temps de seca, la seua imatge era baixada en processó des de l'Ermita fins a la Col·legiata de Gandia. La pròpia ermita i els seus voltants han estat al llarg del temps lloc de refugi per a empestats i leprosos.

Ací es conserva una talla que representa a Santa Anna amb la Verge al braç. L'edifici està constituït per una nau principal de planta rectangular amb contraforts i pòrtics, amb teulada a dos vessants. Té estances afegides per a la vivenda de l'ermita i per a altres usos, així com una cisterna per l'abastiment d'aigua.

La seua arquitectura permet distingir dos moments i estils constructius bàsics: l'originaria mostra arcs gòtics apuntats de rajola, visibles en l'actual presbiteri i datades als segles XIV o XV, moments als quals correspondria també la cisterna. La resta de l'edifici, d'estil barroc popular, està construït cap a mitjans del segle XVIII, i és el que li dona l'actual aspecte a l'ermita, amb façana de cornisa mixtilínia i espadanya per l'exterior, i sostre de volta de canó amb motllures per l'interior, a més d'un important sòcol de taulells valencians policromats.

L'ermita és propietat municipal, i des de 1809 és administrada pels pares escolapis, els quals l'han convertida en un centre de recés religiós i cultural, amb un arxiu i biblioteca especialitzats en temes valencians. Reïxen les celebracions de Setmana Santa, de la festivitat de Santa Anna i de la nit de Nadal, amb una popular Missa del Gall on es representa l'obra polifònica del Cant de la Sibil·la.

Segons investigacions d'A. Pitarch i X. Company la talla de Santa Anna de Gandia s'inscriu en una tipologia eminentment popular. Fa 65 cm . d'alçada i està tallada en fusta de pi o beç amb pintura mixta de tremp i oli, que encara roman originària. El seu estil és gòtic popular valencià d'ascendència italogòtica, amb òbvies connotacions i paral·lelismes amb d'altres talles lleidatanes. Es pot datar a la segona meitat del segle XIV.

Vista actual de l'Ermita, des del
camí de pujada

Façana principal abans de la restauració (1980)

Vivenda de l'ermità

Taulells de ceràmica (segle XVIII) a l’interior de l’Església

Exterior de l'ermita

Escala d'accés al primer pis

Arc gòtic existent a l'exterior

Imatge de Santa Anna (segle XIV)

Mare de Déu amb xiquet al braç Nicolau Borrás

Calendari del Mes


Novembre 2019

LMMJVSD
    123
45678910
11121314151617
18192021222324
252627282930 

El temps a Gandia

Nº Visites: 5289578

L'Any amb Calassanç

"1. Dicho P. Provincial sea muy cauto y considerado al aceptar novicios porque del conocer la vocación depende el provecho y progreso de la Religión. Consulte antes con el General, avisándole detalladamente de las cualidades de los que piden nuestro hábito (Al P. Casani, Nápoles, 727a-1627). 2. Teniendo entendido que algunos, con gran daño de la propia conciencia, han hecho poco caso de nuestras Constituciones, que tratan acerca de la observancia de la suma pobreza, de la que tenemos voto solemne, en las cuales se dice que nadie tenga en su poder o en poder de otra persona ninguna clase de dinero, a fin de que en el futuro se observe dicha constitución como la observan otros religiosos reformados, se ordena por la presente que quien tenga alguna clase de dinero, poco o mucho, en su poder o bien en poder de otros, quede obligado, una vez enterado de esta orden, a manifestarlo lo antes posible al ecónomo o administrador de la casa, que nombrará dicho Provincial (ídem). 3. Me escribe el H. Domingo que algunos de los nuestros se burlan de Ud. V. R. infórmese y no permita semejantes cosas entre los nuestros, que suelen causar profundas aversiones (Al P. Giacomelli, Moricone, 1257-1629). 4. Desearía que le siguiesen (en la salida de un religioso) todos los relajados, que mucho mejor sería que fuésemos un tercio o la mitad menos (Al P. Castilla, Frascati, 1258-1629). 5. Diga al Hermano de la primera clase que he recibido siempre los versos que me ha mandado, y que como tema de la oración tome alabar la paz y concordia entre los ciudadanos que entonces la comunidad es una representación del Paraíso (Al P. Castilla, Frascati, 1524-1630). 6. Quisiera que cada una de esas dos casas de Nápoles preparase dos sujetos en letras humanas, como dicen nuestras Constituciones, y no todos sirvieran a la obra, y de la misma manera se pusiese todo empeño en lograr buenos escritores y abaquistas, que en cuatro años que salí de Nápoles no ha aprendido nadie a escribir y ábaco (Al P. Cherubini, Nápoles, 1525-1630). 7. Me ha dado alegría oír que en esa casa atienden al ejercicio de la escuelas y al aprovechamiento de los escolares:, si hacen bien eso, conseguirán gran mérito ante Dios (Al P. Peri, Savona, 2629-1636). 8. Haga que se observan las Constituciones en todas las casas que así adquirirán con facilidad la perfección religiosa (Al P. Conti, Nikolsburg, 4058-1642)."

Destacats