Buscador web


Paraula:


Destacats







Ermita de Santa Anna


Presentació

Ermita dedicada a l'advocació de Santa Anna, la qual era tradicionalment la patrona de Gandia. En festivitats senyalades o per demanar-li protecció front a calamitats com les epidèmies, o per demanar pluges en temps de seca, la seua imatge era baixada en processó des de l'Ermita fins a la Col·legiata de Gandia. La pròpia ermita i els seus voltants han estat al llarg del temps lloc de refugi per a empestats i leprosos.

Ací es conserva una talla que representa a Santa Anna amb la Verge al braç. L'edifici està constituït per una nau principal de planta rectangular amb contraforts i pòrtics, amb teulada a dos vessants. Té estances afegides per a la vivenda de l'ermita i per a altres usos, així com una cisterna per l'abastiment d'aigua.

La seua arquitectura permet distingir dos moments i estils constructius bàsics: l'originaria mostra arcs gòtics apuntats de rajola, visibles en l'actual presbiteri i datades als segles XIV o XV, moments als quals correspondria també la cisterna. La resta de l'edifici, d'estil barroc popular, està construït cap a mitjans del segle XVIII, i és el que li dona l'actual aspecte a l'ermita, amb façana de cornisa mixtilínia i espadanya per l'exterior, i sostre de volta de canó amb motllures per l'interior, a més d'un important sòcol de taulells valencians policromats.

L'ermita és propietat municipal, i des de 1809 és administrada pels pares escolapis, els quals l'han convertida en un centre de recés religiós i cultural, amb un arxiu i biblioteca especialitzats en temes valencians. Reïxen les celebracions de Setmana Santa, de la festivitat de Santa Anna i de la nit de Nadal, amb una popular Missa del Gall on es representa l'obra polifònica del Cant de la Sibil·la.

Segons investigacions d'A. Pitarch i X. Company la talla de Santa Anna de Gandia s'inscriu en una tipologia eminentment popular. Fa 65 cm . d'alçada i està tallada en fusta de pi o beç amb pintura mixta de tremp i oli, que encara roman originària. El seu estil és gòtic popular valencià d'ascendència italogòtica, amb òbvies connotacions i paral·lelismes amb d'altres talles lleidatanes. Es pot datar a la segona meitat del segle XIV.

Vista actual de l'Ermita, des del
camí de pujada

Façana principal abans de la restauració (1980)

Vivenda de l'ermità

Taulells de ceràmica (segle XVIII) a l’interior de l’Església

Exterior de l'ermita

Escala d'accés al primer pis

Arc gòtic existent a l'exterior

Imatge de Santa Anna (segle XIV)

Mare de Déu amb xiquet al braç Nicolau Borrás

Calendari del Mes


Febrer 2018

LMMJVSD
   1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728    

El temps en Gandia

Nº Visites: 3505182

L'Any amb Calassanç

"1. Recuerdo con la presente a todos que atiendan con sumo cuidado al ejercicio de las escuelas, que es nuestra misión principal, no sólo en cuanto a las letras, sino también en cuanto al santo temor de Dios. Porque es un tesoro que se encontrará en el trance de la muerte quien lo haya ejercitado con fervor y paciencia por puro amor de Dios. Las cosas de la iglesia consérvense con la reverencia que conviene, y si hubiere rumor de guerra procuren salvar las cosas mejores en el castillo de Finale. Entre tanto, hagan todos oración especial por la paz. Procuren estar todos unidos y encontrarse todos juntos en los ejercicios comunes, porque así acrecentarán la santa caridad, sin la cual las reuniones resultan una gran confusión (Al P. Reale, Cárcare, 1068-1629). 2. Me desagradan mucho las relajaciones que se dan entre los nuestros, y aún me desagrada mucho más que lo permita el Superior, y quizás que lo fomente. Creo que esta primavera irá ahí un Visitador para remediar estos abusos, sobre todo el de tener dinero (Al P. Buraggi, Florencia, 3286-1640). 3. Oigo que en el pasado carnaval se han dado algunas relajaciones con ningún buen ejemplo. V.R. procurará que en esta santa cuaresma todos manifiesten ser muy observantes, y hagan penitencia de las relajaciones (Al P. Ministro. Florencia, 3287-1640). 4. Aunque algunos escriban dando malos pronósticos, espero no obstante en Dios bendito que nuestra Religión permanecerá en pie, y que tiene todavía que crecer para utilidad del prójimo. Mientras tanto no dejen de hacer oración ahí al Señor a fin de que se complazca hacer lo que sea a mayor gloria suya (Al P.V. Berro, Nápoles, 4335-1646)."

Destacats