Buscador web


Paraula:


Destacats







Ermita de Santa Anna


Presentació

Ermita dedicada a l'advocació de Santa Anna, la qual era tradicionalment la patrona de Gandia. En festivitats senyalades o per demanar-li protecció front a calamitats com les epidèmies, o per demanar pluges en temps de seca, la seua imatge era baixada en processó des de l'Ermita fins a la Col·legiata de Gandia. La pròpia ermita i els seus voltants han estat al llarg del temps lloc de refugi per a empestats i leprosos.

Ací es conserva una talla que representa a Santa Anna amb la Verge al braç. L'edifici està constituït per una nau principal de planta rectangular amb contraforts i pòrtics, amb teulada a dos vessants. Té estances afegides per a la vivenda de l'ermita i per a altres usos, així com una cisterna per l'abastiment d'aigua.

La seua arquitectura permet distingir dos moments i estils constructius bàsics: l'originaria mostra arcs gòtics apuntats de rajola, visibles en l'actual presbiteri i datades als segles XIV o XV, moments als quals correspondria també la cisterna. La resta de l'edifici, d'estil barroc popular, està construït cap a mitjans del segle XVIII, i és el que li dona l'actual aspecte a l'ermita, amb façana de cornisa mixtilínia i espadanya per l'exterior, i sostre de volta de canó amb motllures per l'interior, a més d'un important sòcol de taulells valencians policromats.

L'ermita és propietat municipal, i des de 1809 és administrada pels pares escolapis, els quals l'han convertida en un centre de recés religiós i cultural, amb un arxiu i biblioteca especialitzats en temes valencians. Reïxen les celebracions de Setmana Santa, de la festivitat de Santa Anna i de la nit de Nadal, amb una popular Missa del Gall on es representa l'obra polifònica del Cant de la Sibil·la.

Segons investigacions d'A. Pitarch i X. Company la talla de Santa Anna de Gandia s'inscriu en una tipologia eminentment popular. Fa 65 cm . d'alçada i està tallada en fusta de pi o beç amb pintura mixta de tremp i oli, que encara roman originària. El seu estil és gòtic popular valencià d'ascendència italogòtica, amb òbvies connotacions i paral·lelismes amb d'altres talles lleidatanes. Es pot datar a la segona meitat del segle XIV.

Vista actual de l'Ermita, des del
camí de pujada

Façana principal abans de la restauració (1980)

Vivenda de l'ermità

Taulells de ceràmica (segle XVIII) a l’interior de l’Església

Exterior de l'ermita

Escala d'accés al primer pis

Arc gòtic existent a l'exterior

Imatge de Santa Anna (segle XIV)

Mare de Déu amb xiquet al braç Nicolau Borrás

Calendari del Mes


Març 2017

LMMJVSD
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031  

El temps en Gandia

Nº Visites: 2924423

L'Any amb Calassanç

"1. Junto con la presente va una carta de su hermano, que se lamenta de que no le ha respondido, habiéndole escrito muchas veces, y me parece que tiene razón, pues si el religioso es hombre de espíritu, como debe ser, puede responder y sacar gran provecho con la exhortación a vivir espiritualmente. Respóndale, pues, cuanto antes de modo que su hermano quede consolado y edificado (Al P. Cananea, Moricone, 74-1621). 2. Deseo saber también si los cinco nuestros están unidos en caridad:, para mayor unión quisiera que obraran ahí como hacían en Narni los sacerdotes, que cada semana reglamentaba uno las mortificaciones y mandaba las demás cosas (ídem). 3. Quisiera que me avisara al menos cada 15 días del aprovechamiento de cada uno de los novicios, como también de las faltas que comete voluntariamente aunque sean pequeñas (Al P. Busdraghi, Nápoles, 1351-1630). 4. V. R. insiste en la promesa que hice a la comunidad de Ancona de enviar tres a finales de marzo, y no ve o manifiesta no conocer el impedimento que proviene de la prohibición de su Santidad, a quien no puedo oponerme o contradecir. Tengo preparados los maestros, y en cuanto tenga el consentimiento pontificio no tardaré nada:, si han licenciado a los maestros, y los niños están por la calle, lo siento mucho. Pero mi deseo y prontitud en mantener la promesa de poco me sirve (Al P. Cherubini, Ancona, 2002-1633). 5. Ahora le digo que he dado copia de algunas cartas y algunos párrafos de otras que me habían escrito nuestros Padres de esa provincia, a Monseñor Ingoli, de la Congregación de Propaganda Fide, y que se ha dignado leerlas en dicha Congregación con mucho gusto y aplauso de todos los sres. Cardenales:, y han determinado que dicha Congregación escriba o mande escribir una carta a nuestros Padres de Moravia, para que progresen en semejantes ejercicios y que dicha Congregación los favorecerá en todo lo que sea necesario:, y que hagan todo lo que puedan para la conversión de los herejes, no sólo de los niños que vienen a la escuela, sino también de los adultos, con toda diligencia y caridad, comunicando este deseo a las tres casas. Cuando aquí se solucione la causa del litigio entre los Hermanos y Clérigos, lo notificaré (Al P. Conti. Nikolsburg, 3061-1639)."

Destacats