Buscador web


Paraula:


Destacats







Ermita de Santa Anna


Presentació

Ermita dedicada a l'advocació de Santa Anna, la qual era tradicionalment la patrona de Gandia. En festivitats senyalades o per demanar-li protecció front a calamitats com les epidèmies, o per demanar pluges en temps de seca, la seua imatge era baixada en processó des de l'Ermita fins a la Col·legiata de Gandia. La pròpia ermita i els seus voltants han estat al llarg del temps lloc de refugi per a empestats i leprosos.

Ací es conserva una talla que representa a Santa Anna amb la Verge al braç. L'edifici està constituït per una nau principal de planta rectangular amb contraforts i pòrtics, amb teulada a dos vessants. Té estances afegides per a la vivenda de l'ermita i per a altres usos, així com una cisterna per l'abastiment d'aigua.

La seua arquitectura permet distingir dos moments i estils constructius bàsics: l'originaria mostra arcs gòtics apuntats de rajola, visibles en l'actual presbiteri i datades als segles XIV o XV, moments als quals correspondria també la cisterna. La resta de l'edifici, d'estil barroc popular, està construït cap a mitjans del segle XVIII, i és el que li dona l'actual aspecte a l'ermita, amb façana de cornisa mixtilínia i espadanya per l'exterior, i sostre de volta de canó amb motllures per l'interior, a més d'un important sòcol de taulells valencians policromats.

L'ermita és propietat municipal, i des de 1809 és administrada pels pares escolapis, els quals l'han convertida en un centre de recés religiós i cultural, amb un arxiu i biblioteca especialitzats en temes valencians. Reïxen les celebracions de Setmana Santa, de la festivitat de Santa Anna i de la nit de Nadal, amb una popular Missa del Gall on es representa l'obra polifònica del Cant de la Sibil·la.

Segons investigacions d'A. Pitarch i X. Company la talla de Santa Anna de Gandia s'inscriu en una tipologia eminentment popular. Fa 65 cm . d'alçada i està tallada en fusta de pi o beç amb pintura mixta de tremp i oli, que encara roman originària. El seu estil és gòtic popular valencià d'ascendència italogòtica, amb òbvies connotacions i paral·lelismes amb d'altres talles lleidatanes. Es pot datar a la segona meitat del segle XIV.

Vista actual de l'Ermita, des del
camí de pujada

Façana principal abans de la restauració (1980)

Vivenda de l'ermità

Taulells de ceràmica (segle XVIII) a l’interior de l’Església

Exterior de l'ermita

Escala d'accés al primer pis

Arc gòtic existent a l'exterior

Imatge de Santa Anna (segle XIV)

Mare de Déu amb xiquet al braç Nicolau Borrás

Calendari del Mes


Juliol 2019

LMMJVSD
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031    

El temps a Gandia

Nº Visites: 4852034

L'Any amb Calassanç

"1. Procure asimismo que vayan bien la cofradía, los oratorios de los alumnos e igualmente en las fiestas la doctrina cristiana. No se predique más en las cuarenta Horas o en la exposición del Santísimo que se tiene cada semana, como se ha hecho en el pasado, pero, si parece conveniente, un niño hará un sermoncito. Cuidará que el P. Santiago no vaya más ni a monasterios de mujeres ni tampoco a hablar con alguna mujer ni en la iglesia ni mucho menos en sus casas, sino que esté retirado para estudiar y hacer buenos a los alumnos en las letras y buenas costumbres (Al P. Carbone, Nursia, 1442-1630). 2. Muchas veces yo mismo he llevado la clase de ábaco y he enseñado a algunos de los nuestros para que enseñaran ellos mismos el ábaco y no por ello he perdido nada en el oficio de sacerdote, pues es cosa santa ser superior universal en todas las cosas de las escuelas (Al P. Ministro, Savona, 3672-1641). 3. En cuanto al ábaco, si el P. Juan Lucas dice que lo aprende, pero no para enseñarlo, es signo de poca caridad. Yo he estado siempre ocupado en muchas cosas y he aprendido a escribir a la perfección, y también muchos elementos del ábaco para poderlo enseñar a los nuestros, y aun en caso de necesidad he dado clase de escribir, de ábaco, de leer y de gramática, con ocasión de enfermedad de algún maestro o por otra circunstancia y no por ello he perdido nada de la dignidad del sacerdocio ni de reputación en mi oficio (Al P. Bafici, Nápoles, 3673-1641). 4. Siento mucho que la pasión tenga ciegos a muchos y que no conozcan el camino por donde van, habiendo dicho Cristo bendito por su boca «estrecha es la puerta que conduce a la vida y pocos la encuentran», y es ésta una verdad que se verifica entre los Religiosos, pues son pocos los que andan por la vía estrecha de la imitación de Cristo bendito, quien dijo además «ancho es el camino que conduce a la perdición y son muchos los que caminan por él», y pluguiese a Dios que no hubiera tantos religiosos que guiados por el amor propio caminaran por esta vía ancha (ídem). 5. La renovación de los votos solemnes o profesión hecha por puro amor de Dios es una acción tan agradable a Dios que supera en mérito todas las acciones que pueda hacer el hombre, salvo el martirio, y quien ama a Dios como debe, debería renovar muchas veces un acto que tanto agrada a Dios, y más aún si es con el buen ejemplo del prójimo. Yo lo valoro muchísimo y ruego al Señor dé a todos nuevo fervor para volverse heroicos en el puro amor de Dios, que es el precepto primero y principal de la santísima ley del Señor (Al P. F. Apa, Florencia, 4024-1642)."

Destacats