Buscador web


Paraula:


Destacats







Ermita de Santa Anna


Presentació

Ermita dedicada a l'advocació de Santa Anna, la qual era tradicionalment la patrona de Gandia. En festivitats senyalades o per demanar-li protecció front a calamitats com les epidèmies, o per demanar pluges en temps de seca, la seua imatge era baixada en processó des de l'Ermita fins a la Col·legiata de Gandia. La pròpia ermita i els seus voltants han estat al llarg del temps lloc de refugi per a empestats i leprosos.

Ací es conserva una talla que representa a Santa Anna amb la Verge al braç. L'edifici està constituït per una nau principal de planta rectangular amb contraforts i pòrtics, amb teulada a dos vessants. Té estances afegides per a la vivenda de l'ermita i per a altres usos, així com una cisterna per l'abastiment d'aigua.

La seua arquitectura permet distingir dos moments i estils constructius bàsics: l'originaria mostra arcs gòtics apuntats de rajola, visibles en l'actual presbiteri i datades als segles XIV o XV, moments als quals correspondria també la cisterna. La resta de l'edifici, d'estil barroc popular, està construït cap a mitjans del segle XVIII, i és el que li dona l'actual aspecte a l'ermita, amb façana de cornisa mixtilínia i espadanya per l'exterior, i sostre de volta de canó amb motllures per l'interior, a més d'un important sòcol de taulells valencians policromats.

L'ermita és propietat municipal, i des de 1809 és administrada pels pares escolapis, els quals l'han convertida en un centre de recés religiós i cultural, amb un arxiu i biblioteca especialitzats en temes valencians. Reïxen les celebracions de Setmana Santa, de la festivitat de Santa Anna i de la nit de Nadal, amb una popular Missa del Gall on es representa l'obra polifònica del Cant de la Sibil·la.

Segons investigacions d'A. Pitarch i X. Company la talla de Santa Anna de Gandia s'inscriu en una tipologia eminentment popular. Fa 65 cm . d'alçada i està tallada en fusta de pi o beç amb pintura mixta de tremp i oli, que encara roman originària. El seu estil és gòtic popular valencià d'ascendència italogòtica, amb òbvies connotacions i paral·lelismes amb d'altres talles lleidatanes. Es pot datar a la segona meitat del segle XIV.

Vista actual de l'Ermita, des del
camí de pujada

Façana principal abans de la restauració (1980)

Vivenda de l'ermità

Taulells de ceràmica (segle XVIII) a l’interior de l’Església

Exterior de l'ermita

Escala d'accés al primer pis

Arc gòtic existent a l'exterior

Imatge de Santa Anna (segle XIV)

Mare de Déu amb xiquet al braç Nicolau Borrás

Calendari del Mes


Febrer 2019

LMMJVSD
    123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728   

El temps a Gandia

Nº Visites: 4351890

L'Any amb Calassanç

"1. He oído, y con dolor, que trata con demasiado rigor a esos jóvenes clérigos y que en vez de atraerlos con amor los espanta con el rigor, regañándolos con cara de ira y disgusto, cuando el Superior debe amonestar amorosamente como padre a los súbditos y procurar más bien ser amado que temido:, estas correcciones en el cuarto, en particular, suelen obtener fruto óptimo:, procure para el futuro tener otro modo de comportarse. Los cuatro sacerdotes reúnanse una vez por semana para tratar sobre el modo de gobernar ya que «plus vident oculi quam oculus et ubi multa consilia ibi salus». Pida a los Padres que le adviertan, si conocen algunas faltas en su persona o en su cargo, y entre otras cosas procure que los clérigos que son mayores como Felipe y Marcelo y otros ocupen el tiempo que tienen en el estudio a fin de que puedan ayudar a la Religión cuanto antes. Espero que en el futuro no se oigan cosas que sepan a rigor, pues conviene que sea así el buen gobierno, a no ser que hubiere cosas graves, las que de todas maneras deben consultarse conmigo para proceder con más cuidado (Al P. Cipolletta, Nursia, 1331-1630). 2. Cuando Nuestro Redentor nos enseñó a alcanzar con eficacia el perdón de nuestros pecados no dixo perdónanos Señor porque havemos hecho mucha penitencia, ni porque havemos mucha oración ni milagros, sino porque perdonamos a nuestros enemigos, que quando esto se hace por amor suyo es el remedio eficaz para cualquier perdón (Sin destinatario, 2506-1636) 3. Nos ha parecido necesario proceder en la causa del P. Tomás por el camino de la incorregibilidad y hacer la última prueba. V.R. hágalo salir de la prisión del obispado e ir a casa, y métalo en un cuarto de aquellos construidos de nuevo para castigo y, si no están terminados, en otro que esté seguro, y ordenará que se cumpla cuanto se contiene en el escrito aquí adjunto, haciendo que no se le pueda hablar si no es con licencia particular del P. Ministro y anotará el día que se le encierra en el cuarto para que, si persevera a lo largo de un año en su obstinación, se le pueda enviar al finalizar el año:, efectuado este encierro, ordene cuanto se contiene en el escrito. V.R. venga a Roma y deje en su ausencia al P. Francisco de Sta. Catalina como Superior y sustituto suyo en esa Provincia (Al P. Fedele, Nápoles, 3565-1641)."

Destacats