Buscador web


Paraula:


Destacats







Ermita de Santa Anna


Presentació

Ermita dedicada a l'advocació de Santa Anna, la qual era tradicionalment la patrona de Gandia. En festivitats senyalades o per demanar-li protecció front a calamitats com les epidèmies, o per demanar pluges en temps de seca, la seua imatge era baixada en processó des de l'Ermita fins a la Col·legiata de Gandia. La pròpia ermita i els seus voltants han estat al llarg del temps lloc de refugi per a empestats i leprosos.

Ací es conserva una talla que representa a Santa Anna amb la Verge al braç. L'edifici està constituït per una nau principal de planta rectangular amb contraforts i pòrtics, amb teulada a dos vessants. Té estances afegides per a la vivenda de l'ermita i per a altres usos, així com una cisterna per l'abastiment d'aigua.

La seua arquitectura permet distingir dos moments i estils constructius bàsics: l'originaria mostra arcs gòtics apuntats de rajola, visibles en l'actual presbiteri i datades als segles XIV o XV, moments als quals correspondria també la cisterna. La resta de l'edifici, d'estil barroc popular, està construït cap a mitjans del segle XVIII, i és el que li dona l'actual aspecte a l'ermita, amb façana de cornisa mixtilínia i espadanya per l'exterior, i sostre de volta de canó amb motllures per l'interior, a més d'un important sòcol de taulells valencians policromats.

L'ermita és propietat municipal, i des de 1809 és administrada pels pares escolapis, els quals l'han convertida en un centre de recés religiós i cultural, amb un arxiu i biblioteca especialitzats en temes valencians. Reïxen les celebracions de Setmana Santa, de la festivitat de Santa Anna i de la nit de Nadal, amb una popular Missa del Gall on es representa l'obra polifònica del Cant de la Sibil·la.

Segons investigacions d'A. Pitarch i X. Company la talla de Santa Anna de Gandia s'inscriu en una tipologia eminentment popular. Fa 65 cm . d'alçada i està tallada en fusta de pi o beç amb pintura mixta de tremp i oli, que encara roman originària. El seu estil és gòtic popular valencià d'ascendència italogòtica, amb òbvies connotacions i paral·lelismes amb d'altres talles lleidatanes. Es pot datar a la segona meitat del segle XIV.

Vista actual de l'Ermita, des del
camí de pujada

Façana principal abans de la restauració (1980)

Vivenda de l'ermità

Taulells de ceràmica (segle XVIII) a l’interior de l’Església

Exterior de l'ermita

Escala d'accés al primer pis

Arc gòtic existent a l'exterior

Imatge de Santa Anna (segle XIV)

Mare de Déu amb xiquet al braç Nicolau Borrás

Calendari del Mes


Desembre 2017

LMMJVSD
    123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031

El temps en Gandia

Nº Visites: 3365760

L'Any amb Calassanç

"1. Durante el tiempo que se encuentre ahí no deje de anotar a cuantos le parece que no caminan de acuerdo con nuestras reglas para que un día me lo pueda hacer saber a fin de remediarlo como padre (Al P. Frescio, Nápoles, 1274-1629). 2. Desearía que en nuestras casas hubiera dos o tres cuartos para seglares para cuando fuese necesario tenerlos en casa hospedándolos, los cuales tendrían que estar separados de los Padres para que no se viesen sus imperfecciones que si bien serán a menudo pequeñas, no obstante, se escandalizan de cualquier cosa teniendo por santos a los religiosos. Me desagrada mucho la enfermedad del P. Evangelista pero espero que sea para su curación completa incluso de la tartamudez mientras dice la Misa (Al P. Cherubini, Nápoles, 1275-1629). 3. Yo he comenzado aquí varias veces un plan de estudios de humanidades y si no me hubieran pedido los sujetos con tanta premura, ahora tendría algunos preparados para muchas cosas, pero me ha sido preciso deshacer las casas de Roma para suplir a las casas de fuera. Pienso que el colegio Nazareno se abrirá el primer día del año con ocho alumnos, sólo, donde pienso hacer estudiar 5 ó 6 de los nuestros (ídem). 4. En cuanto a pasar (sujetos) a otra Religión lo he intentado con grandes recomendaciones, pero yendo a Mons. Fagnano, por cuyas manos pasan estos asuntos, me ha dicho que ni lo piense, que el Papa no los pasará «ad laxiorem» de ningún modo:, pero se tomará otro remedio para quienes no les guste nuestro ejercicio y la santa obediencia:, el enseñar y aprender latines se remediará bien pronto y, sin embargo, saben que es contra la voluntad del Superior y yo, con la ayuda de Dios, llevaré a la práctica los castigos que parecen severos y no lo son, sino muy necesarios:, y aunque esté aquí, haré que sea obedecido ahí (ídem). 5. En cuanto al H. Carlos de S. Domingo diga al Sr. Salvador que nada más llegar aquí le he hecho dedicarse al estudio y se ha entusiasmado tanto que parece quiere hacer milagros, sobre todo viendo que el H. Juan Tomás ha hecho aquí un comentario de un libro de Virgilio con tal maestría que ha inducido a muchos a querer hacer otro tanto:, aquellos que lo logran podrán salir en público ante cualquier auditorio de gente grave Aquí los días de fiesta se tiene, por la tarde, un acto en el que tres o cuatro de los nuestros en presencia de todos los de casa hablan muy bien sobre asuntos literarios, y yo les doy el argumento para la fiesta siguiente (ídem). 6. Procure V.R. que no se hable en los recreos sino del modo de promover mejor el ejercicio de las escuelas, pues muchas veces alguno puede dar algún consejo que será de mucha importancia (ídem)."

Destacats