Buscador web


Paraula:


Destacats







Ermita de Santa Anna


Presentació

Ermita dedicada a l'advocació de Santa Anna, la qual era tradicionalment la patrona de Gandia. En festivitats senyalades o per demanar-li protecció front a calamitats com les epidèmies, o per demanar pluges en temps de seca, la seua imatge era baixada en processó des de l'Ermita fins a la Col·legiata de Gandia. La pròpia ermita i els seus voltants han estat al llarg del temps lloc de refugi per a empestats i leprosos.

Ací es conserva una talla que representa a Santa Anna amb la Verge al braç. L'edifici està constituït per una nau principal de planta rectangular amb contraforts i pòrtics, amb teulada a dos vessants. Té estances afegides per a la vivenda de l'ermita i per a altres usos, així com una cisterna per l'abastiment d'aigua.

La seua arquitectura permet distingir dos moments i estils constructius bàsics: l'originaria mostra arcs gòtics apuntats de rajola, visibles en l'actual presbiteri i datades als segles XIV o XV, moments als quals correspondria també la cisterna. La resta de l'edifici, d'estil barroc popular, està construït cap a mitjans del segle XVIII, i és el que li dona l'actual aspecte a l'ermita, amb façana de cornisa mixtilínia i espadanya per l'exterior, i sostre de volta de canó amb motllures per l'interior, a més d'un important sòcol de taulells valencians policromats.

L'ermita és propietat municipal, i des de 1809 és administrada pels pares escolapis, els quals l'han convertida en un centre de recés religiós i cultural, amb un arxiu i biblioteca especialitzats en temes valencians. Reïxen les celebracions de Setmana Santa, de la festivitat de Santa Anna i de la nit de Nadal, amb una popular Missa del Gall on es representa l'obra polifònica del Cant de la Sibil·la.

Segons investigacions d'A. Pitarch i X. Company la talla de Santa Anna de Gandia s'inscriu en una tipologia eminentment popular. Fa 65 cm . d'alçada i està tallada en fusta de pi o beç amb pintura mixta de tremp i oli, que encara roman originària. El seu estil és gòtic popular valencià d'ascendència italogòtica, amb òbvies connotacions i paral·lelismes amb d'altres talles lleidatanes. Es pot datar a la segona meitat del segle XIV.

Vista actual de l'Ermita, des del
camí de pujada

Façana principal abans de la restauració (1980)

Vivenda de l'ermità

Taulells de ceràmica (segle XVIII) a l’interior de l’Església

Exterior de l'ermita

Escala d'accés al primer pis

Arc gòtic existent a l'exterior

Imatge de Santa Anna (segle XIV)

Mare de Déu amb xiquet al braç Nicolau Borrás

Calendari del Mes


Maig 2017

LMMJVSD
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031    

El temps en Gandia

Nº Visites: 3032484

L'Any amb Calassanç

"1. Respecto al H. Arcángel, que vaya a su pueblo, pues si los aires nativos no le aprovechan, no le aprovechará aire ninguno, ni se curará nunca de la propia voluntad que es una enfermedad pésima, si no cree al Superior como a intérprete de la voluntad de Dios (Al P. Cananea, Frascati, 161-1623). 2. Me hubiera gustado mucho que, con menos palabras, hubiera presentado una sencilla excusa. Debería alegrarse de que yo mismo le haya hecho este favor, puesto que más provecho le hará el aviso venido de esa forma, que si otros le hubieran alabado o ponderado la observancia de esa casa. Porque semejantes declaraciones muestran los defectos que muchas veces no conoce el hombre. Dé, pues, gracias no solamente a Dios, sino también a los que me lo han dicho, quienes no lo han hecho por aversión alguna, sino sólo porque fueron interrogados por mí que suelo informarme así ordinariamente por los que vienen de las otras casas a Roma. Celebre por ellos una misa de la Virgen o del Espíritu Santo, para que el Señor dé a todos más luz para servirlo en adelante con mayor perfección (Al P. Cherubini, Narni, 623-1627). 3. Si tiene que haber procesión, vayan todos con los pies descalzos, con la corona en la mano y otros insignias de penitencias, con los capuchinos cantando a su manera, sin cohetes, música ni otras cosas externas, sino con sencillez:, y si algún Padre capuchino quisiera hacer un breve sermón en la catedral a propósito de las calamidades presentes, sería muy bueno, y nada más, porque la ira del Señor no se ha aplacado del todo (Al P. Bandoni, Frascati, 1621-1631). 4. Los que tienen un poco de espíritu tienen que ayudar con caridad y paciencia a quienes tienen imperfecciones y faltas que así se hace el servicio de Dios, y así tendrían que comportarse ahí, encubriendo más que dando a conocer los defectos del prójimo (Al P. Morelli, Mesina, 2538-1636). 5. He recibido gran consuelo oyendo que V. R. ha sabido al fin encontrar el fin y premio de sus fatigas despreciando los recreos tan ansiados por los demás de esa casa, deseándolos diarios, lo que impide sin duda la perfección religiosa:, no saben privarse de cosas temporales para adquirir las eternas. V. R. persevere en este empeño que así no sólo se hará bien a sí mismo, sino que quizás atraerá a otros a imitarlo (Al P. Romani, Florencia, 2871-1638). 6. V. R. podría y debería ejercitar el talento a favor de muchos pobres que representan la persona de Cristo, el cual si viera en V. R. el afecto que debería tener hacia nuestro Instituto, le quitaría sin duda alguna los escrúpulos y le aumentaría su santa gracia. La obra de V. R. es deseada y esperada en Nursia y Ancona y en otras casas. Procure no tener que dar cuenta estrecha del talento ocioso (A P. Balzanetti, Poli, 4465-1647)."

Destacats