Buscador web


Paraula:


Destacats







Ermita de Santa Anna


Presentació

Ermita dedicada a l'advocació de Santa Anna, la qual era tradicionalment la patrona de Gandia. En festivitats senyalades o per demanar-li protecció front a calamitats com les epidèmies, o per demanar pluges en temps de seca, la seua imatge era baixada en processó des de l'Ermita fins a la Col·legiata de Gandia. La pròpia ermita i els seus voltants han estat al llarg del temps lloc de refugi per a empestats i leprosos.

Ací es conserva una talla que representa a Santa Anna amb la Verge al braç. L'edifici està constituït per una nau principal de planta rectangular amb contraforts i pòrtics, amb teulada a dos vessants. Té estances afegides per a la vivenda de l'ermita i per a altres usos, així com una cisterna per l'abastiment d'aigua.

La seua arquitectura permet distingir dos moments i estils constructius bàsics: l'originaria mostra arcs gòtics apuntats de rajola, visibles en l'actual presbiteri i datades als segles XIV o XV, moments als quals correspondria també la cisterna. La resta de l'edifici, d'estil barroc popular, està construït cap a mitjans del segle XVIII, i és el que li dona l'actual aspecte a l'ermita, amb façana de cornisa mixtilínia i espadanya per l'exterior, i sostre de volta de canó amb motllures per l'interior, a més d'un important sòcol de taulells valencians policromats.

L'ermita és propietat municipal, i des de 1809 és administrada pels pares escolapis, els quals l'han convertida en un centre de recés religiós i cultural, amb un arxiu i biblioteca especialitzats en temes valencians. Reïxen les celebracions de Setmana Santa, de la festivitat de Santa Anna i de la nit de Nadal, amb una popular Missa del Gall on es representa l'obra polifònica del Cant de la Sibil·la.

Segons investigacions d'A. Pitarch i X. Company la talla de Santa Anna de Gandia s'inscriu en una tipologia eminentment popular. Fa 65 cm . d'alçada i està tallada en fusta de pi o beç amb pintura mixta de tremp i oli, que encara roman originària. El seu estil és gòtic popular valencià d'ascendència italogòtica, amb òbvies connotacions i paral·lelismes amb d'altres talles lleidatanes. Es pot datar a la segona meitat del segle XIV.

Vista actual de l'Ermita, des del
camí de pujada

Façana principal abans de la restauració (1980)

Vivenda de l'ermità

Taulells de ceràmica (segle XVIII) a l’interior de l’Església

Exterior de l'ermita

Escala d'accés al primer pis

Arc gòtic existent a l'exterior

Imatge de Santa Anna (segle XIV)

Mare de Déu amb xiquet al braç Nicolau Borrás

Calendari del Mes


Març 2019

LMMJVSD
    123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031

El temps a Gandia

Nº Visites: 4434825

L'Any amb Calassanç

"1. Respecto a algunos que acostumbran a venir a la iglesia de la Duchesca y en vez de adquirir conocimiento de las propias miserias —de las que todos estamos llenos— consiguen más bien daño propio juzgando y quizás murmurando de los otros, el Señor les perdone y los ilumine para que sepan conocer las propias faltas y dejar las de los demás (A la sra. di Falco, Nápoles, 1996-1633). 2. Por el correo he recibido noticia de la huida del H. Alejos. Me parece que debe estar muy mal de la cabeza. Siendo esta falta suya por consentimiento voluntario a la tentación del demonio, creo que el remedio que se podría emplear sería que un confesor que tenga mucha caridad lo confiese un par de veces por semana y lo visite a menudo, induciéndolo a que descubra todos sus pensamientos y cavilaciones que siente interiormente, procurándole el necesario remedio. Si este caritativo remedio durase dos o tres meses, estoy seguro de que se corregiría y entraría en su corazón el dolor por haber ofendido a Dios y el deseo de hacer penitencia por sus pecados (Al P. Fedele, Nápoles, 3055-1639). 3. V. R. debe saber que la obediencia de los súbditos no consiste en la patente del Superior, sino en el ejemplo y las obras buenas que hace, arrimando el hombro el primero en todos las cosas. Y por la negligencia en esto y por querer mandar como Superiores absolutos, ha venido en gran parte la relajación de nuestras casas. El Superior «prius debet facere et postea docere» de manera que le puede decir que la verdadera patente es ésta que yo le digo, pero que también se le mandará por escrito (ídem). 4. Quien no obedezca con sencillez da prueba grande de soberbia y amor propio, que es signo claro de reprobación, y por esto se dice con razón que «multi vocantur ad Religionem et pauci tendunt ad perfectionem». V. R. continúe estando 15 días en cada casa y procure ser el primero en todos los actos, si quiere mantener la observancia (ídem)."

Destacats