Buscador web


Paraula:


Destacats







Ermita de Santa Anna


Presentació

Ermita dedicada a l'advocació de Santa Anna, la qual era tradicionalment la patrona de Gandia. En festivitats senyalades o per demanar-li protecció front a calamitats com les epidèmies, o per demanar pluges en temps de seca, la seua imatge era baixada en processó des de l'Ermita fins a la Col·legiata de Gandia. La pròpia ermita i els seus voltants han estat al llarg del temps lloc de refugi per a empestats i leprosos.

Ací es conserva una talla que representa a Santa Anna amb la Verge al braç. L'edifici està constituït per una nau principal de planta rectangular amb contraforts i pòrtics, amb teulada a dos vessants. Té estances afegides per a la vivenda de l'ermita i per a altres usos, així com una cisterna per l'abastiment d'aigua.

La seua arquitectura permet distingir dos moments i estils constructius bàsics: l'originaria mostra arcs gòtics apuntats de rajola, visibles en l'actual presbiteri i datades als segles XIV o XV, moments als quals correspondria també la cisterna. La resta de l'edifici, d'estil barroc popular, està construït cap a mitjans del segle XVIII, i és el que li dona l'actual aspecte a l'ermita, amb façana de cornisa mixtilínia i espadanya per l'exterior, i sostre de volta de canó amb motllures per l'interior, a més d'un important sòcol de taulells valencians policromats.

L'ermita és propietat municipal, i des de 1809 és administrada pels pares escolapis, els quals l'han convertida en un centre de recés religiós i cultural, amb un arxiu i biblioteca especialitzats en temes valencians. Reïxen les celebracions de Setmana Santa, de la festivitat de Santa Anna i de la nit de Nadal, amb una popular Missa del Gall on es representa l'obra polifònica del Cant de la Sibil·la.

Segons investigacions d'A. Pitarch i X. Company la talla de Santa Anna de Gandia s'inscriu en una tipologia eminentment popular. Fa 65 cm . d'alçada i està tallada en fusta de pi o beç amb pintura mixta de tremp i oli, que encara roman originària. El seu estil és gòtic popular valencià d'ascendència italogòtica, amb òbvies connotacions i paral·lelismes amb d'altres talles lleidatanes. Es pot datar a la segona meitat del segle XIV.

Vista actual de l'Ermita, des del
camí de pujada

Façana principal abans de la restauració (1980)

Vivenda de l'ermità

Taulells de ceràmica (segle XVIII) a l’interior de l’Església

Exterior de l'ermita

Escala d'accés al primer pis

Arc gòtic existent a l'exterior

Imatge de Santa Anna (segle XIV)

Mare de Déu amb xiquet al braç Nicolau Borrás

Calendari del Mes


Maig 2019

LMMJVSD
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031  

El temps a Gandia

Nº Visites: 4669833

L'Any amb Calassanç

"1. No hubiera creído nunca que en una cofradía, fundada en honor de la Madre de Dios para alabar a S. D. M. con vínculos de caridad y concordia hubiera tanta desunión y discordia por intereses particulares:, pero para evitar tantos inconvenientes, que llevan siempre consigo muchas ofensas a Dios, comunique V. R. a los oficiales de la Cofradía que yo les digo que no se molesten más por el lugar en donde se debe hacer la iglesia, pues, con la ayuda de Dios y sin sus dispendios, me fabricaré un lugar decente aunque pobre para tener la imagen de la Santísima Virgen y ellos podrán construirse un lugar para congregarse, porque yo no quiero en manera alguna que se reúnan más en la casa en la que habitamos nosotros para mostrar allí sus pasiones y discordias hasta que estén bien unidos en santa caridad, y que no pienso por nada del mundo prestar ayuda ni consentimiento a discordia o desunión alguna. V. R. hágaselo saber, que yo estoy resuelto a construir por mí mismo el lugar para la Virgen Santísima (Al P. Castilla, Frascati, 429-1626). 2. Si hacen la procesión háganla con mucha devoción que es lo que importa, y procure que se confiesen y comulguen los escolares que son capaces (Al P. Castilla, Frascati, 430- 1626). 3. No tienen que envidiar a los de Savona:, procuren estar bien unidos en caridad y avanzar lo más que se pueda en la humildad, y hagan en lo posible devotos a los niños que es cosa muy grata a Dios (Al P. Reale, Cárcare, 856-1628). 4. En cuanto al H. José de S. Nicolás he ordenado que no le dejen hablar con los parientes sino muy pocas veces (Al P. Cherubini, Nápoles, 1112-1629). 5. En cuanto al H. Carlos no es su menor falta no acudir a la tarde a la oración, sino que sé que es de tal manera que se necesitan dos o tres superiores para tenerlo en regla, y eso que no me han escrito o contado ni la mitad de sus faltas que no son sólo del tiempo que se encuentra en Frascati, sino más antiguas, según lo que he ido descubriendo (Al P. Castilla, Frascati, 1399-1630). 6. No dejo ni dejaré de intentar hasta que lo consigamos, ya que tengo firme esperanza en Dios que podrá más que todo el infierno que se ha desencadenado contra nosotros y quiere abatirnos temiendo que nuestro Instituto ejercitado de la debida manera vaya directamente contra sus artes (Al P. Cherubini, Ancona, 2046-1633)."

Destacats