Buscador web


Paraula:


Destacats







Ermita de Santa Anna


Presentació

Ermita dedicada a l'advocació de Santa Anna, la qual era tradicionalment la patrona de Gandia. En festivitats senyalades o per demanar-li protecció front a calamitats com les epidèmies, o per demanar pluges en temps de seca, la seua imatge era baixada en processó des de l'Ermita fins a la Col·legiata de Gandia. La pròpia ermita i els seus voltants han estat al llarg del temps lloc de refugi per a empestats i leprosos.

Ací es conserva una talla que representa a Santa Anna amb la Verge al braç. L'edifici està constituït per una nau principal de planta rectangular amb contraforts i pòrtics, amb teulada a dos vessants. Té estances afegides per a la vivenda de l'ermita i per a altres usos, així com una cisterna per l'abastiment d'aigua.

La seua arquitectura permet distingir dos moments i estils constructius bàsics: l'originaria mostra arcs gòtics apuntats de rajola, visibles en l'actual presbiteri i datades als segles XIV o XV, moments als quals correspondria també la cisterna. La resta de l'edifici, d'estil barroc popular, està construït cap a mitjans del segle XVIII, i és el que li dona l'actual aspecte a l'ermita, amb façana de cornisa mixtilínia i espadanya per l'exterior, i sostre de volta de canó amb motllures per l'interior, a més d'un important sòcol de taulells valencians policromats.

L'ermita és propietat municipal, i des de 1809 és administrada pels pares escolapis, els quals l'han convertida en un centre de recés religiós i cultural, amb un arxiu i biblioteca especialitzats en temes valencians. Reïxen les celebracions de Setmana Santa, de la festivitat de Santa Anna i de la nit de Nadal, amb una popular Missa del Gall on es representa l'obra polifònica del Cant de la Sibil·la.

Segons investigacions d'A. Pitarch i X. Company la talla de Santa Anna de Gandia s'inscriu en una tipologia eminentment popular. Fa 65 cm . d'alçada i està tallada en fusta de pi o beç amb pintura mixta de tremp i oli, que encara roman originària. El seu estil és gòtic popular valencià d'ascendència italogòtica, amb òbvies connotacions i paral·lelismes amb d'altres talles lleidatanes. Es pot datar a la segona meitat del segle XIV.

Vista actual de l'Ermita, des del
camí de pujada

Façana principal abans de la restauració (1980)

Vivenda de l'ermità

Taulells de ceràmica (segle XVIII) a l’interior de l’Església

Exterior de l'ermita

Escala d'accés al primer pis

Arc gòtic existent a l'exterior

Imatge de Santa Anna (segle XIV)

Mare de Déu amb xiquet al braç Nicolau Borrás

Calendari del Mes


Novembre 2018

LMMJVSD
   1234
567891011
12131415161718
19202122232425
2627282930  

El temps en Gandia

Nº Visites: 4086391

L'Any amb Calassanç

"1. Deseo que en la clase del P. Gaspar no haya sino alumnos mayores, de forma que el P. Gaspar no tenga que combatir con alumnos que no conocen su provecho e impiden el de los mayores (Al P. Castilla, Roma, 52-1620). 2. Aquí estamos todos bien, gracias al Señor, bien vistos y admirados por todos, tanto grandes como pequeños, al ver la caridad que se ejercita acompañando con tanto orden a los alumnos. Hasta ahora me han ofrecido cinco o seis lugares en diversas partes de la ciudad, deseando que, una vez hayan dispuesto el local, vayamos a hacerles escuela. Si tuviéramos aquí cien sujetos, no bastarían para satisfacer a tantos como solicitan nuestra obra (Al P. Castilla, Frascati, 556-1626). 3. Bendito sea el Señor que se complace en visitarnos con tantos enfermos. Roguémosle que se digne mandarles también la salud. Entre tanto, paciencia, para sacar de ello el fruto que conviene (Al P. Graziani, Roma, 557-1626). 4. Para que entienda bien la ganancia de la mortificación, fíjese en aquella maravillosa sentencia de Kempis, que dice: «Es de mayor mérito sufrir las cosas adversas que obrar las buenas» (ídem). 5. Ponga el cuidado necesario para que cada mes se confiesen los alumnos, máxime los que son capaces de ofender a Dios (ídem). 6. En cuanto a la observancia del silencio, si no lo abrazan con particular afecto, siempre serán religiosos materiales y aptos para relajarse facilísimamente. Por eso, adviértales cuánto importa al religioso no hablar con la lengua a los hombres para poder hablar con la mente a Dios. Y a esto último no se puede llegar sin la mortificación de lo primero. Ordene también al portero que cuando venga alguno de los nuestros de Frascati, Narni o Génova, no trate con nadie de casa, fuera del simple saludo, antes de haberse presentado al Superior para recibir su bendición. Y después de decirle lo que desea tratar con alguno de la casa en particular, hágalo si le da permiso:, y si no se lo da, no trate sino con el Superior. El hablar uno con otro cuando se encuentran por la casa es señal de muy poco espíritu y de poco deseo del propio aprovechamiento. (ídem). 7. Por ahora le digo como ya habrá sabido por otros medios, que el P. Esteban ha sustituido en el gobierno de la Religión al P. Mario, y por estar favorecido por el P. Visitador y por Mons. Albizzi y a la vez, según dicen, por la Congregación de los Sres. Cardenales deputados, no está bien mostrarse contrario a cuanto dicho Padre junto con el Visitador mandaren, como hará saber V. R. a los nuestros de esa casa (Al P. V. Berro, Nápoles 4142-1643)."

Destacats