Buscador web


Paraula:


Destacats







Ermita de Santa Anna


Presentació

Ermita dedicada a l'advocació de Santa Anna, la qual era tradicionalment la patrona de Gandia. En festivitats senyalades o per demanar-li protecció front a calamitats com les epidèmies, o per demanar pluges en temps de seca, la seua imatge era baixada en processó des de l'Ermita fins a la Col·legiata de Gandia. La pròpia ermita i els seus voltants han estat al llarg del temps lloc de refugi per a empestats i leprosos.

Ací es conserva una talla que representa a Santa Anna amb la Verge al braç. L'edifici està constituït per una nau principal de planta rectangular amb contraforts i pòrtics, amb teulada a dos vessants. Té estances afegides per a la vivenda de l'ermita i per a altres usos, així com una cisterna per l'abastiment d'aigua.

La seua arquitectura permet distingir dos moments i estils constructius bàsics: l'originaria mostra arcs gòtics apuntats de rajola, visibles en l'actual presbiteri i datades als segles XIV o XV, moments als quals correspondria també la cisterna. La resta de l'edifici, d'estil barroc popular, està construït cap a mitjans del segle XVIII, i és el que li dona l'actual aspecte a l'ermita, amb façana de cornisa mixtilínia i espadanya per l'exterior, i sostre de volta de canó amb motllures per l'interior, a més d'un important sòcol de taulells valencians policromats.

L'ermita és propietat municipal, i des de 1809 és administrada pels pares escolapis, els quals l'han convertida en un centre de recés religiós i cultural, amb un arxiu i biblioteca especialitzats en temes valencians. Reïxen les celebracions de Setmana Santa, de la festivitat de Santa Anna i de la nit de Nadal, amb una popular Missa del Gall on es representa l'obra polifònica del Cant de la Sibil·la.

Segons investigacions d'A. Pitarch i X. Company la talla de Santa Anna de Gandia s'inscriu en una tipologia eminentment popular. Fa 65 cm . d'alçada i està tallada en fusta de pi o beç amb pintura mixta de tremp i oli, que encara roman originària. El seu estil és gòtic popular valencià d'ascendència italogòtica, amb òbvies connotacions i paral·lelismes amb d'altres talles lleidatanes. Es pot datar a la segona meitat del segle XIV.

Vista actual de l'Ermita, des del
camí de pujada

Façana principal abans de la restauració (1980)

Vivenda de l'ermità

Taulells de ceràmica (segle XVIII) a l’interior de l’Església

Exterior de l'ermita

Escala d'accés al primer pis

Arc gòtic existent a l'exterior

Imatge de Santa Anna (segle XIV)

Mare de Déu amb xiquet al braç Nicolau Borrás

Calendari del Mes


Juliol 2020

LMMJVSD
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031  

El temps a Gandia

Nº Visites: 6338988

L'Any amb Calassanç

"1. No es preciso que para cada mínimo aviso V.R. haga que me escriban los otros dos padres, porque si no creo a su respuesta menos me tranquilizaría por las cartas de los de casa, pudiendo sospechar que me escriben para excusar a los otros. Vea V.R. si hay que corregir esa equivocación:, si es falsa, que le sirva para no caer en ella, y responda sencillamente «es así o no». Y cuando se trata de cosas que merecen más que una simple advertencia, sin duda que recabaré más información (Al P. Cherubini, Ancona, 2077-1633). 2. Los asuntos de Mesina se encuentran sabe Dios cómo:, antes se arreglaban todos con la sola presencia del P. Pedro, y ahora Dios sabe cuándo y cómo se arreglarán:, espero que los de Palermo se arreglen. Es necesario soportar semejantes oposiciones en la Religión, porque algunos se cuidan poco del bien común, y lo posponen al particular (Al P. Cherubini, Cesena, 2558-1636). 3. El General y Fundador del Instituto de las Escuelas Pías, humilde y devotísimo siervo de V.E. viendo claramente que el poder de algunos oprime esta obra de Dios, que a él le ha costado durante 50 años seguidos fatigas, cansancios y sudores increíbles, no pudiendo más recurre confiadamente a la protección potentísima de su mucha piedad, suplicándole que quiera oponerse eficazmente a la violencia de quienes quieren echarla por tierra o directa o indirectamente:, directamente tratando de suprimirla:, indirectamente o reduciendo la Religión que la ejerce a simple Congregación de sacerdotes seculares, o restringiéndola a enseñar sólo leer, escribir y ábaco, prohibiéndole enseñar lengua latina:, o finalmente quitándole lo que la hace apreciable hasta a los ojos de los heréticos, es decir, la profesión de la suma Pobreza y una discretísima austeridad en la vida y el vestido (Al card. Spada, Roma, 42781-1645)."

Destacats