Buscador web


Paraula:


Destacats







Gandia

Antiga Universitat – Escola Pia

Edificació del segle XVI reformada en el XVIII, XIX, i finalment en 1999. De gran valor històric, fou la primera universitat de jesuïtes que funcionà a l'Estat espanyol. Junt a la universitat se situa l'església de les Escoles Pies, fundada en el segle XVI pel duc Francesc de Borja sobre l'antiga ermita de Sant Sebastià, ampliada en els segles XVII i XVIII com a temple de la universitat. Es tracta d'una construcció d'una única nau, amb arcs de mig punt sobre pilastres, volta de canó i cúpula sobre petxines.

En 1544 el IV duc de Gandia, Francesc de Borja, desitjós d'augmentar el prestigi de la vila i tratant que els joves cristians no quedaren influïts pels musulmans que encara residien a Gandia, edificà, fundà i dotà un col·legi que, regentat pels jesuïtes segons expressa voluntat del duc, s'erigí en 1548 en Universitat en virtut de Butla expedida a Roma i confirmada per l'emperador Carles V en 1548. Aquest edifici es troba a la porta d'accés al centre històric de la ciutat, a la plaça de les Escoles Pies. Antigament limitava amb el Portal de València, accés al camí que conduïa a aquesta localitat.

L'edifici primigeni que l'albergava estava constituït per les dependències pròpies d'aquests centres: cel·les, refectori, infermeria, oficines, aules, acadèmia i una església.

La Universitat de Gandia meresqué els títols de Règia, Cesària i Pontifícia, arribant a tenir fins a 22 càtedres. Aquesta universitat fou famosa en els seus dos segles llargs d'existència i hi estudiaren i ensenyaren eminents savis, arribant a competir amb la de València.

Durant més de dos segles s'impartiren classes universitàries fins la seua extinció, en 1772. El cessament de la seua activitat es degué entre altres causes, a la Reial resolució de reduir el nombre d'universitats del Regne, entre les quals s'inclogué la de Gandia. Tanmateix, altra versió comenta que el seu tancament fou en l'any 1767 pel decret d'expulsió dels jesuïtes de territori espanyol.

En 1806 prengueren possessió de l'edifici els Escolapis el qual, a excepció d'alguns períodes (després de la Guerra Civil fou presó i lloc d'execució), s'hi ha mantingut fins hui a destinat a activitats docents.

Entre 1992 i 1998 es rehabilità l'edifici. Actualment al seu interior s'ubica la UNED, la Formació Permanent d'Adults i el Col·legi dels Escolapis.

A la plaça de l'Escola Pia, hi ha cinc estàtues representant els membres més destacats de la família Borja. Són el papa Calixt III, el papa Alexandre Vi, els seus fills Cèsar i Lucrècia Borja, i sant Francesc de Borja. Els Borja foren coneguts a Roma com els Borgia. Les estàtues, en bronze, fan 2 metres d'alçada i pesen 200 quilos.

Calendari del Mes


Abril 2018

LMMJVSD
      1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
30      

El temps en Gandia

Nº Visites: 3635412

L'Any amb Calassanç

"1. En cuanto al P. Glicerio no puedo creer que desee ir ahí porque sería ocasión de que se envaneciera con tantos honores como seguramente todos le otorgarían y perdería la actitud de aprovechamiento del noviciado:, V.R. no tendría que aconsejar semejante idea ni solicitarla si desea su bien y el del noviciado, porque el espíritu y fervor en el servicio de Dios se pierden fácilmente con un poco de complacencia (Al P. Castilla, Frascati, 828-1628). 2. Yo no espero otra cosa que la comodidad de tener Capítulo General para quitarme de encima este peso continuo, al que sólo me puede obligar el Papa (Al P. Castilla, Nápoles. 1609-1631). 3. Me desagrada que haya algunos que no se encuentran dispuestos a la obediencia, a quienes se tendría que mortificar para que no replicaran a ejemplo de los otros (Al P. Zamparello, Nápoles, 3979-1642). 4. El P. Carlos de S. Gaspar me escribe que por encima de todo quiere venir a Roma para salir de la Religión y yo no tengo a nadie que quiera ir a Nursia a soportar el gran frío del invierno, a no ser alguno que sea del pueblo, como el P. Benardino (Chiocchetti), el cual además de no ser apto para llevar primeras clases por no saber hacer versos, es por naturaleza tan tímido que se turba no sólo en la Misa, sino también en la escuela, sobre todo si hay alguien que sepa un poco y vaya a oírle. Así que me parece que éste le sería más de inconveniente que de provecho. Respecto al P. Pedro, que dice V.R. haber cometido una falta pública el día de Pascua, V. R. mortifíquelo como crea conveniente y mándelo donde mejor le parezca. Y respecto a la casa de Pisa, Dios sabe si he hecho todo lo que he podido, exhortándoles y ordenándoles repetidas veces que se sometan a la obediencia de V. R. y pienso que ni en esto ni en cosa alguna he cometido ofensa a Dios, ni a V. R., ni a la Religión. Le mego encarecidamente que considere el daño que puede acarrear a algunas casas, al quitarles los sujetos necesarios, pero estoy dispuesto a cumplir todo lo que me ordene el Illmo. Mons. Asesor. No recuerdo ni creo tampoco que V. R. me haya pedido nunca licencia para pasar a otras Religiones y me olvidé de escribirle esto en las cartas anteriores (Al P. Sozzi, Florencia, 3980-1642). 5. Respondo a la carta de V.R. del 19 de los corrientes diciéndole que hasta ahora no me he opuesto a cuanto me ha escrito el P. Mario, provincial de Toscana, antes por el contrario, le he mandado muchos sujetos y le mandaré aún más con gran perjuicio de algunas casas, y no creo que este año se me impute a mí en presencia de Dios, pues no hago más que cumplir la obediencia a esta Sgda. Congregación. Pero Dios bendito que ve el corazón de todos proveerá como crea conveniente y el P. Mario debería considerar el daño que causa a algunas casas por falta de dichos sujetos (Al P. Chervino, Florencia, 3982-1642)."