Buscador web


Paraula:


Destacats







Gandia

Antiga Universitat – Escola Pia

Edificació del segle XVI reformada en el XVIII, XIX, i finalment en 1999. De gran valor històric, fou la primera universitat de jesuïtes que funcionà a l'Estat espanyol. Junt a la universitat se situa l'església de les Escoles Pies, fundada en el segle XVI pel duc Francesc de Borja sobre l'antiga ermita de Sant Sebastià, ampliada en els segles XVII i XVIII com a temple de la universitat. Es tracta d'una construcció d'una única nau, amb arcs de mig punt sobre pilastres, volta de canó i cúpula sobre petxines.

En 1544 el IV duc de Gandia, Francesc de Borja, desitjós d'augmentar el prestigi de la vila i tratant que els joves cristians no quedaren influïts pels musulmans que encara residien a Gandia, edificà, fundà i dotà un col·legi que, regentat pels jesuïtes segons expressa voluntat del duc, s'erigí en 1548 en Universitat en virtut de Butla expedida a Roma i confirmada per l'emperador Carles V en 1548. Aquest edifici es troba a la porta d'accés al centre històric de la ciutat, a la plaça de les Escoles Pies. Antigament limitava amb el Portal de València, accés al camí que conduïa a aquesta localitat.

L'edifici primigeni que l'albergava estava constituït per les dependències pròpies d'aquests centres: cel·les, refectori, infermeria, oficines, aules, acadèmia i una església.

La Universitat de Gandia meresqué els títols de Règia, Cesària i Pontifícia, arribant a tenir fins a 22 càtedres. Aquesta universitat fou famosa en els seus dos segles llargs d'existència i hi estudiaren i ensenyaren eminents savis, arribant a competir amb la de València.

Durant més de dos segles s'impartiren classes universitàries fins la seua extinció, en 1772. El cessament de la seua activitat es degué entre altres causes, a la Reial resolució de reduir el nombre d'universitats del Regne, entre les quals s'inclogué la de Gandia. Tanmateix, altra versió comenta que el seu tancament fou en l'any 1767 pel decret d'expulsió dels jesuïtes de territori espanyol.

En 1806 prengueren possessió de l'edifici els Escolapis el qual, a excepció d'alguns períodes (després de la Guerra Civil fou presó i lloc d'execució), s'hi ha mantingut fins hui a destinat a activitats docents.

Entre 1992 i 1998 es rehabilità l'edifici. Actualment al seu interior s'ubica la UNED, la Formació Permanent d'Adults i el Col·legi dels Escolapis.

A la plaça de l'Escola Pia, hi ha cinc estàtues representant els membres més destacats de la família Borja. Són el papa Calixt III, el papa Alexandre Vi, els seus fills Cèsar i Lucrècia Borja, i sant Francesc de Borja. Els Borja foren coneguts a Roma com els Borgia. Les estàtues, en bronze, fan 2 metres d'alçada i pesen 200 quilos.

Calendari del Mes


Maig 2017

LMMJVSD
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031    

El temps en Gandia

Nº Visites: 3032494

L'Any amb Calassanç

"1. Respecto al H. Arcángel, que vaya a su pueblo, pues si los aires nativos no le aprovechan, no le aprovechará aire ninguno, ni se curará nunca de la propia voluntad que es una enfermedad pésima, si no cree al Superior como a intérprete de la voluntad de Dios (Al P. Cananea, Frascati, 161-1623). 2. Me hubiera gustado mucho que, con menos palabras, hubiera presentado una sencilla excusa. Debería alegrarse de que yo mismo le haya hecho este favor, puesto que más provecho le hará el aviso venido de esa forma, que si otros le hubieran alabado o ponderado la observancia de esa casa. Porque semejantes declaraciones muestran los defectos que muchas veces no conoce el hombre. Dé, pues, gracias no solamente a Dios, sino también a los que me lo han dicho, quienes no lo han hecho por aversión alguna, sino sólo porque fueron interrogados por mí que suelo informarme así ordinariamente por los que vienen de las otras casas a Roma. Celebre por ellos una misa de la Virgen o del Espíritu Santo, para que el Señor dé a todos más luz para servirlo en adelante con mayor perfección (Al P. Cherubini, Narni, 623-1627). 3. Si tiene que haber procesión, vayan todos con los pies descalzos, con la corona en la mano y otros insignias de penitencias, con los capuchinos cantando a su manera, sin cohetes, música ni otras cosas externas, sino con sencillez:, y si algún Padre capuchino quisiera hacer un breve sermón en la catedral a propósito de las calamidades presentes, sería muy bueno, y nada más, porque la ira del Señor no se ha aplacado del todo (Al P. Bandoni, Frascati, 1621-1631). 4. Los que tienen un poco de espíritu tienen que ayudar con caridad y paciencia a quienes tienen imperfecciones y faltas que así se hace el servicio de Dios, y así tendrían que comportarse ahí, encubriendo más que dando a conocer los defectos del prójimo (Al P. Morelli, Mesina, 2538-1636). 5. He recibido gran consuelo oyendo que V. R. ha sabido al fin encontrar el fin y premio de sus fatigas despreciando los recreos tan ansiados por los demás de esa casa, deseándolos diarios, lo que impide sin duda la perfección religiosa:, no saben privarse de cosas temporales para adquirir las eternas. V. R. persevere en este empeño que así no sólo se hará bien a sí mismo, sino que quizás atraerá a otros a imitarlo (Al P. Romani, Florencia, 2871-1638). 6. V. R. podría y debería ejercitar el talento a favor de muchos pobres que representan la persona de Cristo, el cual si viera en V. R. el afecto que debería tener hacia nuestro Instituto, le quitaría sin duda alguna los escrúpulos y le aumentaría su santa gracia. La obra de V. R. es deseada y esperada en Nursia y Ancona y en otras casas. Procure no tener que dar cuenta estrecha del talento ocioso (A P. Balzanetti, Poli, 4465-1647)."

Destacats