Buscador web


Paraula:


Destacats







Gandia

Antiga Universitat – Escola Pia

Edificació del segle XVI reformada en el XVIII, XIX, i finalment en 1999. De gran valor històric, fou la primera universitat de jesuïtes que funcionà a l'Estat espanyol. Junt a la universitat se situa l'església de les Escoles Pies, fundada en el segle XVI pel duc Francesc de Borja sobre l'antiga ermita de Sant Sebastià, ampliada en els segles XVII i XVIII com a temple de la universitat. Es tracta d'una construcció d'una única nau, amb arcs de mig punt sobre pilastres, volta de canó i cúpula sobre petxines.

En 1544 el IV duc de Gandia, Francesc de Borja, desitjós d'augmentar el prestigi de la vila i tratant que els joves cristians no quedaren influïts pels musulmans que encara residien a Gandia, edificà, fundà i dotà un col·legi que, regentat pels jesuïtes segons expressa voluntat del duc, s'erigí en 1548 en Universitat en virtut de Butla expedida a Roma i confirmada per l'emperador Carles V en 1548. Aquest edifici es troba a la porta d'accés al centre històric de la ciutat, a la plaça de les Escoles Pies. Antigament limitava amb el Portal de València, accés al camí que conduïa a aquesta localitat.

L'edifici primigeni que l'albergava estava constituït per les dependències pròpies d'aquests centres: cel·les, refectori, infermeria, oficines, aules, acadèmia i una església.

La Universitat de Gandia meresqué els títols de Règia, Cesària i Pontifícia, arribant a tenir fins a 22 càtedres. Aquesta universitat fou famosa en els seus dos segles llargs d'existència i hi estudiaren i ensenyaren eminents savis, arribant a competir amb la de València.

Durant més de dos segles s'impartiren classes universitàries fins la seua extinció, en 1772. El cessament de la seua activitat es degué entre altres causes, a la Reial resolució de reduir el nombre d'universitats del Regne, entre les quals s'inclogué la de Gandia. Tanmateix, altra versió comenta que el seu tancament fou en l'any 1767 pel decret d'expulsió dels jesuïtes de territori espanyol.

En 1806 prengueren possessió de l'edifici els Escolapis el qual, a excepció d'alguns períodes (després de la Guerra Civil fou presó i lloc d'execució), s'hi ha mantingut fins hui a destinat a activitats docents.

Entre 1992 i 1998 es rehabilità l'edifici. Actualment al seu interior s'ubica la UNED, la Formació Permanent d'Adults i el Col·legi dels Escolapis.

A la plaça de l'Escola Pia, hi ha cinc estàtues representant els membres més destacats de la família Borja. Són el papa Calixt III, el papa Alexandre Vi, els seus fills Cèsar i Lucrècia Borja, i sant Francesc de Borja. Els Borja foren coneguts a Roma com els Borgia. Les estàtues, en bronze, fan 2 metres d'alçada i pesen 200 quilos.

Calendari del Mes


Desembre 2019

LMMJVSD
      1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031     

El temps a Gandia

Nº Visites: 5427712

L'Any amb Calassanç

"1. No sólo los dominicos de Somma sino también otros cuatro superiores de conventos han escrito un memorial a la Congregación de Regulares para impedir la introducción de las Escuelas Pías de acuerdo con las Bulas apostólicas:, el dicho memorial me lo ha enviado Mons. Fagnano para que yo le informe por nuestra parte, y estamos seguros que mientras sea contrario uno de los cinco superiores, nuestra obra no se introducirá en Somma:, yo no moveré ni un dedo para superar esta dificultad, porque toca a la Comunidad llevar a la Congregación el consentimiento auténtico de todos los dichos superiores si quieren nuestra obra para renovar el decreto (Al P. Cherubini, Nápoles, 1543-1630). 2. Ya que tiene la comodidad de una habitación tan grande como me dice, obre como aconseja el santo David: «in die mandavit Dominus misericordiam suam et nocte canticum eius». El día se debe emplear en obras de misericordia y la noche en acción de gracias y preparación para el día siguiente. Aquí muchos le tienen envidia de que V.R. esté en continua ocasión de ser mártir y de conquistar el Paraíso con mucho mérito y poco tiempo. Me agrada mucho que sea desinteresado no sólo en las confesiones, sino en toda ocasión, porque el dinero es como el ajonje que cuanto uno más tiene tanto más preocupado se encuentra. «Beatus ille servus quem cum venerit Dominus invenerit vigilantem». Conténtese con la comida y el vestido cuanto parcamente pueda, pero en el servicio del Señor consiga tanto que llegue a ser rico de méritos ante Dios (Al P. Alacchi, Venecia, 1544-1630). 3. Me contento con que den doble paga a un maestro seglar y se lo quiten el primer año que lo tengan que dar a nuestros Padres, encontrándome yo ahora con tanta penuria de maestros que me resultaría aflicción grandísima no poder corresponder:, les repito que me excusen siendo muy grande el deseo que tengo de servir a VV.SS., pero al presente las fuerzas son pequeñas (A los sres. cónsules de Pieve di Cento, 3825-1641). 4. En cuanto al asunto del paño para dos de nuestros religiosos, úsese como en el pasado, paño ordinario y vil, y no se cambie en otro quizás mejor. En cuanto a los escarpines y calcetines, no se conceda licencia aquí si no a quien tiene verdadera necesidad, con la relación del médico, pero ahí no se haga de otra manera (Al P. Ministro, Génova, 3830-1641). 5. V.R. avísele que si no es apto para las órdenes sagradas, no se ponga en peligro de ofender a Dios, sino que antes procure asegurar la conciencia de hacerse idóneo (Al P. Bafici, Génova, 3832-1641)."

Destacats