Buscador web


Paraula:


Destacats







El Nostre Fundador

Sant Josep de Calassanç

Josep de Calassanç va nàixer en Peralta de La Sal, un xicotet poble situat en l'actual província d'Osca, en 1557. Amb dotze anys, Josep deixa el seu poble per a estudiar en el col•legi dels pares Trinitaris d'Estadilla, a uns 20 Km. Al complir els catorze anys, Josep de Calassanç manifesta la decisió de fer-se sacerdot. La seua entrega, la seua generositat, el seu anhel per ajudar als altres, van units a una forta i vivencial fe en Déu, augmentada per l'exemple i l'educació rebuda per part de la seua família.

Acabats els seus estudis eclesiàstics, Josep és ordenat sacerdot en 1583, als 25 anys. Aconsellat pel bisbe d'Urgell, Andrés Capilla, Calassanç se'n va a Roma en 1592. Abans de complir els 6 anys de la seua estada a Roma, el riu Tíber, es desborda, provocant la més catastròfica inundació del segle. Com a resultat d'esta, centenars de famílies pobres van quedar sense sostre, sense aliments i hi ha més de dos mil morts. Calassanç, amb gran integritat, treballa infatigablement en l'operació d'ajuda als afectats.

S'integra a Roma en les denominades Confraries, associacions que es dedicaven a la caritat. Calassanç trobarà junt amb els necessitats, als xiquets. Amb el temps, els xiquets pobres d'aquells barris romans es convertiran en el seu principal punt d'atenció.

Fruit d'este descobriment, decideix fundar una escola gratuïta oberta a tots els xiquets, especialment als més necessitats. En proposar la idea no tots la van veure amb bons ulls. I llavors, amb fermesa, començà la fundació. I cap a 1597, en la sagristia d'una església que solia visitar, Santa Dorotea, en el Trastévere romà, comença la primera escola gratuïta d'Europa.

Al principi els alumnes no eren molts, amb el temps la idea se va anar donant a conéixer i amb l'ajuda de sacerdots i alguns laics, amb els diners que li donen uns i altres, les escoles van anar creixent. L'Església de Sant Pantaleo es convertirà en la primera escola estable de Calassanç. La primera escola cristiana, popular i gratuïta.

Calassanç mai va tornar a la seua terra. Es va quedar definitivament a Roma fins a la seua mort en 1648. I des d'allí la seua obra ha anat escampant-se per tot el món.

Calassanç és un exemple de vida que molts jóvens -hòmens i dones- han seguit i seguixen encara hui. La seua festivitat se celebra el 25 d'agost.

Pensament espiritual i pedagògic

La llarga vida de Sant Josep de Calassanç ocupa pràcticament la segona mitat del segle XVI i tota la primera part del XVII. Persona oberta a la realitat circumdant, va rebre l'impacte de les idees i problemes que el rodejaven, i amb el seu compromís personal, va contribuir al progrés de les idees i a la solució dels problemes. Es pot afermar que, junt amb altres dels seus contemporanis, va ser protagonista -encara que poc conegut- de la transició del renaixement a la modernitat.

En la formació espiritual de Calassanç van influir els corrents renovadors del segle XVI a Espanya, personificades en alguns autors ascètics i místics com Juan d'Àvila i Teresa de Jesús.
Va ser precisament a partir de la dedicació de Calassanç a l'educació dels fills de les classes populars a Roma, en els anys de transició del segle XVI al XVII, quan va anar elaborant de manera explícita el seu pensament pedagògic, fruit del seu personal itinerari espiritual i social.

Precedentment alguns pensadors humanistes com Juan Lluís Vives, Erasme i el mateix Luter havien teoritzat sobre l'educació de xiquets i jóvens. En diversos escrits fundacionals, Calassanç fa un plantejament teòric clar del que pretén amb l'obra iniciada: contribuir a la reforma de la societat i a la felicitat temporal i eterna de les persones, educant als xiquets en la fe cristiana i en les lletres humanes, per mitjà d'escoles pies, és a dir, populars i cristianes.

Esta filosofia va ser portada a la pràctica per Calassanç durant cinquanta anys fins a la seua mort I va organitzar almenys trenta col•legis en diversos estats europeus, dotant-los d'educadors preparats, estructures adequades i reglaments escrits per ell mateix. Per a Calassanç, la figura de l'educador és element fonamental en la consecució dels objectius pedagògics i socials de la seua obra.

En la seua persona confluïxen una vocació religiosa i una vocació educativa que s'integren en una identitat pròpia.

El pensament espiritual i pedagògic de Sant Josep de Calassanç, i la pràctica del mateix proposta als seus primers companys a Roma al començar el segle XVII, va donar origen en l'Església a una espiritualitat pedagògica i a una pedagogia espiritual de trets característics que són una de les primeres manifestacions modernes.

Escrits de Calassanç

Pot consultar-se l'Epistolari complet i altres escrits del Sant en l'adreça:


Bibliografia

- BAU, Calasanz: Biografía crítica de San José de Calasanz, Madrid, Editorial Bibliográfica, 1949.
- GINER, Severino: San José de Calasanz, maestro y fundador: nueva biografía crítica, Madrid, BAC, 1992.
- INIESTA, Enrique: Calasanz. Retrato de cuerpo entero. Las pinturas de J. Segrelles, Madrid, ICCE, 1998.
- SPINELLI, Mario: José de Calasanz. El pionero de la escuela popular, Madrid, Ciudad Nueva, 2002.
- ASIAIN, Miguel Ángel: Páginas inéditas de un diario. Autobiografía íntima de San José de Calasanz, Analecta Calasanctiana 89-90, Madrid, 2003.
- IDEM: José de Calasanz, Madrid, Ciudad Nueva, 2004.
- TRILLA, Andreu: San José de Calasanz, educación para todos, Barcelona, Centre de Pastoral Litúrgica, 2002.
- ____: Espiritualidad y Pedagogía de San José de Calasanz. Ensayo de síntesis, Madrid-Roma, ICCE, 2005.
- CUEVA, Dionisio: Calasanz. Mensaje espiritual y pedagógico, Madrid, ICCE, 2006.
- GINER, Severino: San José de Calasanz, Madrid, BAC, 2008.

Calendari del Mes


Octubre 2017

LMMJVSD
      1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031     

El temps en Gandia

Nº Visites: 3259245

L'Any amb Calassanç

"1. Yo creo encontrarme un poco mejor, con la gracia de Dios (Al P. Castilla, Frascati, 970-1628). 2. En cuanto al P. José, español, me parece que ha ido tan adelante en la tentación de cambiar de Religión, que no le ayudarán las persuasiones ya que como poco sabio en materia de espíritu ha puesto los ojos no en sus imperfecciones como debía, sino en las de los demás:, y como no es bueno que siga así, es preciso que se decida cuanto antes o bien a quedarse de verdad o a irse también de verdad (Al P. Cherubini, Nápoles, 1237-1629). 3. He mandado al novicio por la ropa del H. Tomás llamado en el siglo Masturzo, y lo mandaré fuera a la primera ocasión, porque no trae cuenta tener en la Religión a un enfermo crónico (ídem). 4. Me desagrada que tengan en mitad del refectorio una fuente, que ha sido capricho del P. Melchor, y no tenía que haberlo permitido el P. Provincial, sobre todo teniendo que lavarse en otra parte, como lo hacen todas las Religiones, aun las más ricas y más relajadas (ídem). 5. Sobre el quitar las escuelas de una de esas casas, mi opinión es que no se haga de ninguna manera, y apruebo más bien que en vez de quitarlas por completo, se reduzcan a menos número, si fuera necesario, por falta de algún maestro. Procure animar a los de buena voluntad, pues espero en el Señor que Dios arreglará nuestras cosas, y es mejor quedar con pocos y buenos, que con muchos y no apropiados. Aquí procuraremos saber quiénes tienen Breves y poner remedio, pero guarde secreto (Al P. V. Berro, Nápoles, 4415-1646). 6. El amor propio supera al amor de Dios y se verá por experiencia que así como «a los que aman a Dios todo coopera a su bien», así a los que se aman a sí mismos ordinariamente todo colabora a su mal, dado que nuestra naturaleza está comúnmente inclinada al mal (Al P. Accardo, Palermo, 4416-1646). 7. Los adversarios de nuestro Instituto con muchas razones políticas y aparentes persuaden a nuestros Superiores que nuestro Instituto es superfluo en la iglesia de Dios. Lo cual no creyeron los Pontífices pasados, sino que lo aprobaron como útil, universal y necesario para toda la república cristiana y que Dios perdone a quienes al presente procuran extirparlo totalmente por sus intereses particulares. Muchas personas importantes han querido ayudarnos y no han encontrado buenas respuestas. Es, pues, necesario que recurramos a la ayuda de Dios bendito y a la intercesión de la Santísima Virgen, bajo cuya protección fue fundada esta obra (Al P. Grien, Nikolsburg, 4417-1646)."

Destacats