Buscador web


Paraula:


Destacats







El Nostre Fundador

Sant Josep de Calassanç

Josep de Calassanç va nàixer en Peralta de La Sal, un xicotet poble situat en l'actual província d'Osca, en 1557. Amb dotze anys, Josep deixa el seu poble per a estudiar en el col•legi dels pares Trinitaris d'Estadilla, a uns 20 Km. Al complir els catorze anys, Josep de Calassanç manifesta la decisió de fer-se sacerdot. La seua entrega, la seua generositat, el seu anhel per ajudar als altres, van units a una forta i vivencial fe en Déu, augmentada per l'exemple i l'educació rebuda per part de la seua família.

Acabats els seus estudis eclesiàstics, Josep és ordenat sacerdot en 1583, als 25 anys. Aconsellat pel bisbe d'Urgell, Andrés Capilla, Calassanç se'n va a Roma en 1592. Abans de complir els 6 anys de la seua estada a Roma, el riu Tíber, es desborda, provocant la més catastròfica inundació del segle. Com a resultat d'esta, centenars de famílies pobres van quedar sense sostre, sense aliments i hi ha més de dos mil morts. Calassanç, amb gran integritat, treballa infatigablement en l'operació d'ajuda als afectats.

S'integra a Roma en les denominades Confraries, associacions que es dedicaven a la caritat. Calassanç trobarà junt amb els necessitats, als xiquets. Amb el temps, els xiquets pobres d'aquells barris romans es convertiran en el seu principal punt d'atenció.

Fruit d'este descobriment, decideix fundar una escola gratuïta oberta a tots els xiquets, especialment als més necessitats. En proposar la idea no tots la van veure amb bons ulls. I llavors, amb fermesa, començà la fundació. I cap a 1597, en la sagristia d'una església que solia visitar, Santa Dorotea, en el Trastévere romà, comença la primera escola gratuïta d'Europa.

Al principi els alumnes no eren molts, amb el temps la idea se va anar donant a conéixer i amb l'ajuda de sacerdots i alguns laics, amb els diners que li donen uns i altres, les escoles van anar creixent. L'Església de Sant Pantaleo es convertirà en la primera escola estable de Calassanç. La primera escola cristiana, popular i gratuïta.

Calassanç mai va tornar a la seua terra. Es va quedar definitivament a Roma fins a la seua mort en 1648. I des d'allí la seua obra ha anat escampant-se per tot el món.

Calassanç és un exemple de vida que molts jóvens -hòmens i dones- han seguit i seguixen encara hui. La seua festivitat se celebra el 25 d'agost.

Pensament espiritual i pedagògic

La llarga vida de Sant Josep de Calassanç ocupa pràcticament la segona mitat del segle XVI i tota la primera part del XVII. Persona oberta a la realitat circumdant, va rebre l'impacte de les idees i problemes que el rodejaven, i amb el seu compromís personal, va contribuir al progrés de les idees i a la solució dels problemes. Es pot afermar que, junt amb altres dels seus contemporanis, va ser protagonista -encara que poc conegut- de la transició del renaixement a la modernitat.

En la formació espiritual de Calassanç van influir els corrents renovadors del segle XVI a Espanya, personificades en alguns autors ascètics i místics com Juan d'Àvila i Teresa de Jesús.
Va ser precisament a partir de la dedicació de Calassanç a l'educació dels fills de les classes populars a Roma, en els anys de transició del segle XVI al XVII, quan va anar elaborant de manera explícita el seu pensament pedagògic, fruit del seu personal itinerari espiritual i social.

Precedentment alguns pensadors humanistes com Juan Lluís Vives, Erasme i el mateix Luter havien teoritzat sobre l'educació de xiquets i jóvens. En diversos escrits fundacionals, Calassanç fa un plantejament teòric clar del que pretén amb l'obra iniciada: contribuir a la reforma de la societat i a la felicitat temporal i eterna de les persones, educant als xiquets en la fe cristiana i en les lletres humanes, per mitjà d'escoles pies, és a dir, populars i cristianes.

Esta filosofia va ser portada a la pràctica per Calassanç durant cinquanta anys fins a la seua mort I va organitzar almenys trenta col•legis en diversos estats europeus, dotant-los d'educadors preparats, estructures adequades i reglaments escrits per ell mateix. Per a Calassanç, la figura de l'educador és element fonamental en la consecució dels objectius pedagògics i socials de la seua obra.

En la seua persona confluïxen una vocació religiosa i una vocació educativa que s'integren en una identitat pròpia.

El pensament espiritual i pedagògic de Sant Josep de Calassanç, i la pràctica del mateix proposta als seus primers companys a Roma al començar el segle XVII, va donar origen en l'Església a una espiritualitat pedagògica i a una pedagogia espiritual de trets característics que són una de les primeres manifestacions modernes.

Escrits de Calassanç

Pot consultar-se l'Epistolari complet i altres escrits del Sant en l'adreça:


Bibliografia

- BAU, Calasanz: Biografía crítica de San José de Calasanz, Madrid, Editorial Bibliográfica, 1949.
- GINER, Severino: San José de Calasanz, maestro y fundador: nueva biografía crítica, Madrid, BAC, 1992.
- INIESTA, Enrique: Calasanz. Retrato de cuerpo entero. Las pinturas de J. Segrelles, Madrid, ICCE, 1998.
- SPINELLI, Mario: José de Calasanz. El pionero de la escuela popular, Madrid, Ciudad Nueva, 2002.
- ASIAIN, Miguel Ángel: Páginas inéditas de un diario. Autobiografía íntima de San José de Calasanz, Analecta Calasanctiana 89-90, Madrid, 2003.
- IDEM: José de Calasanz, Madrid, Ciudad Nueva, 2004.
- TRILLA, Andreu: San José de Calasanz, educación para todos, Barcelona, Centre de Pastoral Litúrgica, 2002.
- ____: Espiritualidad y Pedagogía de San José de Calasanz. Ensayo de síntesis, Madrid-Roma, ICCE, 2005.
- CUEVA, Dionisio: Calasanz. Mensaje espiritual y pedagógico, Madrid, ICCE, 2006.
- GINER, Severino: San José de Calasanz, Madrid, BAC, 2008.

Calendari del Mes


Maig 2017

LMMJVSD
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031    

El temps en Gandia

Nº Visites: 3032504

L'Any amb Calassanç

"1. Respecto al H. Arcángel, que vaya a su pueblo, pues si los aires nativos no le aprovechan, no le aprovechará aire ninguno, ni se curará nunca de la propia voluntad que es una enfermedad pésima, si no cree al Superior como a intérprete de la voluntad de Dios (Al P. Cananea, Frascati, 161-1623). 2. Me hubiera gustado mucho que, con menos palabras, hubiera presentado una sencilla excusa. Debería alegrarse de que yo mismo le haya hecho este favor, puesto que más provecho le hará el aviso venido de esa forma, que si otros le hubieran alabado o ponderado la observancia de esa casa. Porque semejantes declaraciones muestran los defectos que muchas veces no conoce el hombre. Dé, pues, gracias no solamente a Dios, sino también a los que me lo han dicho, quienes no lo han hecho por aversión alguna, sino sólo porque fueron interrogados por mí que suelo informarme así ordinariamente por los que vienen de las otras casas a Roma. Celebre por ellos una misa de la Virgen o del Espíritu Santo, para que el Señor dé a todos más luz para servirlo en adelante con mayor perfección (Al P. Cherubini, Narni, 623-1627). 3. Si tiene que haber procesión, vayan todos con los pies descalzos, con la corona en la mano y otros insignias de penitencias, con los capuchinos cantando a su manera, sin cohetes, música ni otras cosas externas, sino con sencillez:, y si algún Padre capuchino quisiera hacer un breve sermón en la catedral a propósito de las calamidades presentes, sería muy bueno, y nada más, porque la ira del Señor no se ha aplacado del todo (Al P. Bandoni, Frascati, 1621-1631). 4. Los que tienen un poco de espíritu tienen que ayudar con caridad y paciencia a quienes tienen imperfecciones y faltas que así se hace el servicio de Dios, y así tendrían que comportarse ahí, encubriendo más que dando a conocer los defectos del prójimo (Al P. Morelli, Mesina, 2538-1636). 5. He recibido gran consuelo oyendo que V. R. ha sabido al fin encontrar el fin y premio de sus fatigas despreciando los recreos tan ansiados por los demás de esa casa, deseándolos diarios, lo que impide sin duda la perfección religiosa:, no saben privarse de cosas temporales para adquirir las eternas. V. R. persevere en este empeño que así no sólo se hará bien a sí mismo, sino que quizás atraerá a otros a imitarlo (Al P. Romani, Florencia, 2871-1638). 6. V. R. podría y debería ejercitar el talento a favor de muchos pobres que representan la persona de Cristo, el cual si viera en V. R. el afecto que debería tener hacia nuestro Instituto, le quitaría sin duda alguna los escrúpulos y le aumentaría su santa gracia. La obra de V. R. es deseada y esperada en Nursia y Ancona y en otras casas. Procure no tener que dar cuenta estrecha del talento ocioso (A P. Balzanetti, Poli, 4465-1647)."

Destacats