Buscador web


Paraula:


Destacats







El Nostre Fundador

Sant Josep de Calassanç

Josep de Calassanç va nàixer en Peralta de La Sal, un xicotet poble situat en l'actual província d'Osca, en 1557. Amb dotze anys, Josep deixa el seu poble per a estudiar en el col•legi dels pares Trinitaris d'Estadilla, a uns 20 Km. Al complir els catorze anys, Josep de Calassanç manifesta la decisió de fer-se sacerdot. La seua entrega, la seua generositat, el seu anhel per ajudar als altres, van units a una forta i vivencial fe en Déu, augmentada per l'exemple i l'educació rebuda per part de la seua família.

Acabats els seus estudis eclesiàstics, Josep és ordenat sacerdot en 1583, als 25 anys. Aconsellat pel bisbe d'Urgell, Andrés Capilla, Calassanç se'n va a Roma en 1592. Abans de complir els 6 anys de la seua estada a Roma, el riu Tíber, es desborda, provocant la més catastròfica inundació del segle. Com a resultat d'esta, centenars de famílies pobres van quedar sense sostre, sense aliments i hi ha més de dos mil morts. Calassanç, amb gran integritat, treballa infatigablement en l'operació d'ajuda als afectats.

S'integra a Roma en les denominades Confraries, associacions que es dedicaven a la caritat. Calassanç trobarà junt amb els necessitats, als xiquets. Amb el temps, els xiquets pobres d'aquells barris romans es convertiran en el seu principal punt d'atenció.

Fruit d'este descobriment, decideix fundar una escola gratuïta oberta a tots els xiquets, especialment als més necessitats. En proposar la idea no tots la van veure amb bons ulls. I llavors, amb fermesa, començà la fundació. I cap a 1597, en la sagristia d'una església que solia visitar, Santa Dorotea, en el Trastévere romà, comença la primera escola gratuïta d'Europa.

Al principi els alumnes no eren molts, amb el temps la idea se va anar donant a conéixer i amb l'ajuda de sacerdots i alguns laics, amb els diners que li donen uns i altres, les escoles van anar creixent. L'Església de Sant Pantaleo es convertirà en la primera escola estable de Calassanç. La primera escola cristiana, popular i gratuïta.

Calassanç mai va tornar a la seua terra. Es va quedar definitivament a Roma fins a la seua mort en 1648. I des d'allí la seua obra ha anat escampant-se per tot el món.

Calassanç és un exemple de vida que molts jóvens -hòmens i dones- han seguit i seguixen encara hui. La seua festivitat se celebra el 25 d'agost.

Pensament espiritual i pedagògic

La llarga vida de Sant Josep de Calassanç ocupa pràcticament la segona mitat del segle XVI i tota la primera part del XVII. Persona oberta a la realitat circumdant, va rebre l'impacte de les idees i problemes que el rodejaven, i amb el seu compromís personal, va contribuir al progrés de les idees i a la solució dels problemes. Es pot afermar que, junt amb altres dels seus contemporanis, va ser protagonista -encara que poc conegut- de la transició del renaixement a la modernitat.

En la formació espiritual de Calassanç van influir els corrents renovadors del segle XVI a Espanya, personificades en alguns autors ascètics i místics com Juan d'Àvila i Teresa de Jesús.
Va ser precisament a partir de la dedicació de Calassanç a l'educació dels fills de les classes populars a Roma, en els anys de transició del segle XVI al XVII, quan va anar elaborant de manera explícita el seu pensament pedagògic, fruit del seu personal itinerari espiritual i social.

Precedentment alguns pensadors humanistes com Juan Lluís Vives, Erasme i el mateix Luter havien teoritzat sobre l'educació de xiquets i jóvens. En diversos escrits fundacionals, Calassanç fa un plantejament teòric clar del que pretén amb l'obra iniciada: contribuir a la reforma de la societat i a la felicitat temporal i eterna de les persones, educant als xiquets en la fe cristiana i en les lletres humanes, per mitjà d'escoles pies, és a dir, populars i cristianes.

Esta filosofia va ser portada a la pràctica per Calassanç durant cinquanta anys fins a la seua mort I va organitzar almenys trenta col•legis en diversos estats europeus, dotant-los d'educadors preparats, estructures adequades i reglaments escrits per ell mateix. Per a Calassanç, la figura de l'educador és element fonamental en la consecució dels objectius pedagògics i socials de la seua obra.

En la seua persona confluïxen una vocació religiosa i una vocació educativa que s'integren en una identitat pròpia.

El pensament espiritual i pedagògic de Sant Josep de Calassanç, i la pràctica del mateix proposta als seus primers companys a Roma al començar el segle XVII, va donar origen en l'Església a una espiritualitat pedagògica i a una pedagogia espiritual de trets característics que són una de les primeres manifestacions modernes.

Escrits de Calassanç

Pot consultar-se l'Epistolari complet i altres escrits del Sant en l'adreça:


Bibliografia

- BAU, Calasanz: Biografía crítica de San José de Calasanz, Madrid, Editorial Bibliográfica, 1949.
- GINER, Severino: San José de Calasanz, maestro y fundador: nueva biografía crítica, Madrid, BAC, 1992.
- INIESTA, Enrique: Calasanz. Retrato de cuerpo entero. Las pinturas de J. Segrelles, Madrid, ICCE, 1998.
- SPINELLI, Mario: José de Calasanz. El pionero de la escuela popular, Madrid, Ciudad Nueva, 2002.
- ASIAIN, Miguel Ángel: Páginas inéditas de un diario. Autobiografía íntima de San José de Calasanz, Analecta Calasanctiana 89-90, Madrid, 2003.
- IDEM: José de Calasanz, Madrid, Ciudad Nueva, 2004.
- TRILLA, Andreu: San José de Calasanz, educación para todos, Barcelona, Centre de Pastoral Litúrgica, 2002.
- ____: Espiritualidad y Pedagogía de San José de Calasanz. Ensayo de síntesis, Madrid-Roma, ICCE, 2005.
- CUEVA, Dionisio: Calasanz. Mensaje espiritual y pedagógico, Madrid, ICCE, 2006.
- GINER, Severino: San José de Calasanz, Madrid, BAC, 2008.

Calendari del Mes


Novembre 2018

LMMJVSD
   1234
567891011
12131415161718
19202122232425
2627282930  

El temps en Gandia

Nº Visites: 4086393

L'Any amb Calassanç

"1. Deseo que en la clase del P. Gaspar no haya sino alumnos mayores, de forma que el P. Gaspar no tenga que combatir con alumnos que no conocen su provecho e impiden el de los mayores (Al P. Castilla, Roma, 52-1620). 2. Aquí estamos todos bien, gracias al Señor, bien vistos y admirados por todos, tanto grandes como pequeños, al ver la caridad que se ejercita acompañando con tanto orden a los alumnos. Hasta ahora me han ofrecido cinco o seis lugares en diversas partes de la ciudad, deseando que, una vez hayan dispuesto el local, vayamos a hacerles escuela. Si tuviéramos aquí cien sujetos, no bastarían para satisfacer a tantos como solicitan nuestra obra (Al P. Castilla, Frascati, 556-1626). 3. Bendito sea el Señor que se complace en visitarnos con tantos enfermos. Roguémosle que se digne mandarles también la salud. Entre tanto, paciencia, para sacar de ello el fruto que conviene (Al P. Graziani, Roma, 557-1626). 4. Para que entienda bien la ganancia de la mortificación, fíjese en aquella maravillosa sentencia de Kempis, que dice: «Es de mayor mérito sufrir las cosas adversas que obrar las buenas» (ídem). 5. Ponga el cuidado necesario para que cada mes se confiesen los alumnos, máxime los que son capaces de ofender a Dios (ídem). 6. En cuanto a la observancia del silencio, si no lo abrazan con particular afecto, siempre serán religiosos materiales y aptos para relajarse facilísimamente. Por eso, adviértales cuánto importa al religioso no hablar con la lengua a los hombres para poder hablar con la mente a Dios. Y a esto último no se puede llegar sin la mortificación de lo primero. Ordene también al portero que cuando venga alguno de los nuestros de Frascati, Narni o Génova, no trate con nadie de casa, fuera del simple saludo, antes de haberse presentado al Superior para recibir su bendición. Y después de decirle lo que desea tratar con alguno de la casa en particular, hágalo si le da permiso:, y si no se lo da, no trate sino con el Superior. El hablar uno con otro cuando se encuentran por la casa es señal de muy poco espíritu y de poco deseo del propio aprovechamiento. (ídem). 7. Por ahora le digo como ya habrá sabido por otros medios, que el P. Esteban ha sustituido en el gobierno de la Religión al P. Mario, y por estar favorecido por el P. Visitador y por Mons. Albizzi y a la vez, según dicen, por la Congregación de los Sres. Cardenales deputados, no está bien mostrarse contrario a cuanto dicho Padre junto con el Visitador mandaren, como hará saber V. R. a los nuestros de esa casa (Al P. V. Berro, Nápoles 4142-1643)."

Destacats