Buscador web


Paraula:


Destacats







El Nostre Fundador

Sant Josep de Calassanç

Josep de Calassanç va nàixer en Peralta de La Sal, un xicotet poble situat en l'actual província d'Osca, en 1557. Amb dotze anys, Josep deixa el seu poble per a estudiar en el col•legi dels pares Trinitaris d'Estadilla, a uns 20 Km. Al complir els catorze anys, Josep de Calassanç manifesta la decisió de fer-se sacerdot. La seua entrega, la seua generositat, el seu anhel per ajudar als altres, van units a una forta i vivencial fe en Déu, augmentada per l'exemple i l'educació rebuda per part de la seua família.

Acabats els seus estudis eclesiàstics, Josep és ordenat sacerdot en 1583, als 25 anys. Aconsellat pel bisbe d'Urgell, Andrés Capilla, Calassanç se'n va a Roma en 1592. Abans de complir els 6 anys de la seua estada a Roma, el riu Tíber, es desborda, provocant la més catastròfica inundació del segle. Com a resultat d'esta, centenars de famílies pobres van quedar sense sostre, sense aliments i hi ha més de dos mil morts. Calassanç, amb gran integritat, treballa infatigablement en l'operació d'ajuda als afectats.

S'integra a Roma en les denominades Confraries, associacions que es dedicaven a la caritat. Calassanç trobarà junt amb els necessitats, als xiquets. Amb el temps, els xiquets pobres d'aquells barris romans es convertiran en el seu principal punt d'atenció.

Fruit d'este descobriment, decideix fundar una escola gratuïta oberta a tots els xiquets, especialment als més necessitats. En proposar la idea no tots la van veure amb bons ulls. I llavors, amb fermesa, començà la fundació. I cap a 1597, en la sagristia d'una església que solia visitar, Santa Dorotea, en el Trastévere romà, comença la primera escola gratuïta d'Europa.

Al principi els alumnes no eren molts, amb el temps la idea se va anar donant a conéixer i amb l'ajuda de sacerdots i alguns laics, amb els diners que li donen uns i altres, les escoles van anar creixent. L'Església de Sant Pantaleo es convertirà en la primera escola estable de Calassanç. La primera escola cristiana, popular i gratuïta.

Calassanç mai va tornar a la seua terra. Es va quedar definitivament a Roma fins a la seua mort en 1648. I des d'allí la seua obra ha anat escampant-se per tot el món.

Calassanç és un exemple de vida que molts jóvens -hòmens i dones- han seguit i seguixen encara hui. La seua festivitat se celebra el 25 d'agost.

Pensament espiritual i pedagògic

La llarga vida de Sant Josep de Calassanç ocupa pràcticament la segona mitat del segle XVI i tota la primera part del XVII. Persona oberta a la realitat circumdant, va rebre l'impacte de les idees i problemes que el rodejaven, i amb el seu compromís personal, va contribuir al progrés de les idees i a la solució dels problemes. Es pot afermar que, junt amb altres dels seus contemporanis, va ser protagonista -encara que poc conegut- de la transició del renaixement a la modernitat.

En la formació espiritual de Calassanç van influir els corrents renovadors del segle XVI a Espanya, personificades en alguns autors ascètics i místics com Juan d'Àvila i Teresa de Jesús.
Va ser precisament a partir de la dedicació de Calassanç a l'educació dels fills de les classes populars a Roma, en els anys de transició del segle XVI al XVII, quan va anar elaborant de manera explícita el seu pensament pedagògic, fruit del seu personal itinerari espiritual i social.

Precedentment alguns pensadors humanistes com Juan Lluís Vives, Erasme i el mateix Luter havien teoritzat sobre l'educació de xiquets i jóvens. En diversos escrits fundacionals, Calassanç fa un plantejament teòric clar del que pretén amb l'obra iniciada: contribuir a la reforma de la societat i a la felicitat temporal i eterna de les persones, educant als xiquets en la fe cristiana i en les lletres humanes, per mitjà d'escoles pies, és a dir, populars i cristianes.

Esta filosofia va ser portada a la pràctica per Calassanç durant cinquanta anys fins a la seua mort I va organitzar almenys trenta col•legis en diversos estats europeus, dotant-los d'educadors preparats, estructures adequades i reglaments escrits per ell mateix. Per a Calassanç, la figura de l'educador és element fonamental en la consecució dels objectius pedagògics i socials de la seua obra.

En la seua persona confluïxen una vocació religiosa i una vocació educativa que s'integren en una identitat pròpia.

El pensament espiritual i pedagògic de Sant Josep de Calassanç, i la pràctica del mateix proposta als seus primers companys a Roma al començar el segle XVII, va donar origen en l'Església a una espiritualitat pedagògica i a una pedagogia espiritual de trets característics que són una de les primeres manifestacions modernes.

Escrits de Calassanç

Pot consultar-se l'Epistolari complet i altres escrits del Sant en l'adreça:


Bibliografia

- BAU, Calasanz: Biografía crítica de San José de Calasanz, Madrid, Editorial Bibliográfica, 1949.
- GINER, Severino: San José de Calasanz, maestro y fundador: nueva biografía crítica, Madrid, BAC, 1992.
- INIESTA, Enrique: Calasanz. Retrato de cuerpo entero. Las pinturas de J. Segrelles, Madrid, ICCE, 1998.
- SPINELLI, Mario: José de Calasanz. El pionero de la escuela popular, Madrid, Ciudad Nueva, 2002.
- ASIAIN, Miguel Ángel: Páginas inéditas de un diario. Autobiografía íntima de San José de Calasanz, Analecta Calasanctiana 89-90, Madrid, 2003.
- IDEM: José de Calasanz, Madrid, Ciudad Nueva, 2004.
- TRILLA, Andreu: San José de Calasanz, educación para todos, Barcelona, Centre de Pastoral Litúrgica, 2002.
- ____: Espiritualidad y Pedagogía de San José de Calasanz. Ensayo de síntesis, Madrid-Roma, ICCE, 2005.
- CUEVA, Dionisio: Calasanz. Mensaje espiritual y pedagógico, Madrid, ICCE, 2006.
- GINER, Severino: San José de Calasanz, Madrid, BAC, 2008.

Calendari del Mes


Desembre 2019

LMMJVSD
      1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031     

El temps a Gandia

Nº Visites: 5427720

L'Any amb Calassanç

"1. No sólo los dominicos de Somma sino también otros cuatro superiores de conventos han escrito un memorial a la Congregación de Regulares para impedir la introducción de las Escuelas Pías de acuerdo con las Bulas apostólicas:, el dicho memorial me lo ha enviado Mons. Fagnano para que yo le informe por nuestra parte, y estamos seguros que mientras sea contrario uno de los cinco superiores, nuestra obra no se introducirá en Somma:, yo no moveré ni un dedo para superar esta dificultad, porque toca a la Comunidad llevar a la Congregación el consentimiento auténtico de todos los dichos superiores si quieren nuestra obra para renovar el decreto (Al P. Cherubini, Nápoles, 1543-1630). 2. Ya que tiene la comodidad de una habitación tan grande como me dice, obre como aconseja el santo David: «in die mandavit Dominus misericordiam suam et nocte canticum eius». El día se debe emplear en obras de misericordia y la noche en acción de gracias y preparación para el día siguiente. Aquí muchos le tienen envidia de que V.R. esté en continua ocasión de ser mártir y de conquistar el Paraíso con mucho mérito y poco tiempo. Me agrada mucho que sea desinteresado no sólo en las confesiones, sino en toda ocasión, porque el dinero es como el ajonje que cuanto uno más tiene tanto más preocupado se encuentra. «Beatus ille servus quem cum venerit Dominus invenerit vigilantem». Conténtese con la comida y el vestido cuanto parcamente pueda, pero en el servicio del Señor consiga tanto que llegue a ser rico de méritos ante Dios (Al P. Alacchi, Venecia, 1544-1630). 3. Me contento con que den doble paga a un maestro seglar y se lo quiten el primer año que lo tengan que dar a nuestros Padres, encontrándome yo ahora con tanta penuria de maestros que me resultaría aflicción grandísima no poder corresponder:, les repito que me excusen siendo muy grande el deseo que tengo de servir a VV.SS., pero al presente las fuerzas son pequeñas (A los sres. cónsules de Pieve di Cento, 3825-1641). 4. En cuanto al asunto del paño para dos de nuestros religiosos, úsese como en el pasado, paño ordinario y vil, y no se cambie en otro quizás mejor. En cuanto a los escarpines y calcetines, no se conceda licencia aquí si no a quien tiene verdadera necesidad, con la relación del médico, pero ahí no se haga de otra manera (Al P. Ministro, Génova, 3830-1641). 5. V.R. avísele que si no es apto para las órdenes sagradas, no se ponga en peligro de ofender a Dios, sino que antes procure asegurar la conciencia de hacerse idóneo (Al P. Bafici, Génova, 3832-1641)."

Destacats