Buscador web


Paraula:


Destacats







El Nostre Fundador

Sant Josep de Calassanç

Josep de Calassanç va nàixer en Peralta de La Sal, un xicotet poble situat en l'actual província d'Osca, en 1557. Amb dotze anys, Josep deixa el seu poble per a estudiar en el col•legi dels pares Trinitaris d'Estadilla, a uns 20 Km. Al complir els catorze anys, Josep de Calassanç manifesta la decisió de fer-se sacerdot. La seua entrega, la seua generositat, el seu anhel per ajudar als altres, van units a una forta i vivencial fe en Déu, augmentada per l'exemple i l'educació rebuda per part de la seua família.

Acabats els seus estudis eclesiàstics, Josep és ordenat sacerdot en 1583, als 25 anys. Aconsellat pel bisbe d'Urgell, Andrés Capilla, Calassanç se'n va a Roma en 1592. Abans de complir els 6 anys de la seua estada a Roma, el riu Tíber, es desborda, provocant la més catastròfica inundació del segle. Com a resultat d'esta, centenars de famílies pobres van quedar sense sostre, sense aliments i hi ha més de dos mil morts. Calassanç, amb gran integritat, treballa infatigablement en l'operació d'ajuda als afectats.

S'integra a Roma en les denominades Confraries, associacions que es dedicaven a la caritat. Calassanç trobarà junt amb els necessitats, als xiquets. Amb el temps, els xiquets pobres d'aquells barris romans es convertiran en el seu principal punt d'atenció.

Fruit d'este descobriment, decideix fundar una escola gratuïta oberta a tots els xiquets, especialment als més necessitats. En proposar la idea no tots la van veure amb bons ulls. I llavors, amb fermesa, començà la fundació. I cap a 1597, en la sagristia d'una església que solia visitar, Santa Dorotea, en el Trastévere romà, comença la primera escola gratuïta d'Europa.

Al principi els alumnes no eren molts, amb el temps la idea se va anar donant a conéixer i amb l'ajuda de sacerdots i alguns laics, amb els diners que li donen uns i altres, les escoles van anar creixent. L'Església de Sant Pantaleo es convertirà en la primera escola estable de Calassanç. La primera escola cristiana, popular i gratuïta.

Calassanç mai va tornar a la seua terra. Es va quedar definitivament a Roma fins a la seua mort en 1648. I des d'allí la seua obra ha anat escampant-se per tot el món.

Calassanç és un exemple de vida que molts jóvens -hòmens i dones- han seguit i seguixen encara hui. La seua festivitat se celebra el 25 d'agost.

Pensament espiritual i pedagògic

La llarga vida de Sant Josep de Calassanç ocupa pràcticament la segona mitat del segle XVI i tota la primera part del XVII. Persona oberta a la realitat circumdant, va rebre l'impacte de les idees i problemes que el rodejaven, i amb el seu compromís personal, va contribuir al progrés de les idees i a la solució dels problemes. Es pot afermar que, junt amb altres dels seus contemporanis, va ser protagonista -encara que poc conegut- de la transició del renaixement a la modernitat.

En la formació espiritual de Calassanç van influir els corrents renovadors del segle XVI a Espanya, personificades en alguns autors ascètics i místics com Juan d'Àvila i Teresa de Jesús.
Va ser precisament a partir de la dedicació de Calassanç a l'educació dels fills de les classes populars a Roma, en els anys de transició del segle XVI al XVII, quan va anar elaborant de manera explícita el seu pensament pedagògic, fruit del seu personal itinerari espiritual i social.

Precedentment alguns pensadors humanistes com Juan Lluís Vives, Erasme i el mateix Luter havien teoritzat sobre l'educació de xiquets i jóvens. En diversos escrits fundacionals, Calassanç fa un plantejament teòric clar del que pretén amb l'obra iniciada: contribuir a la reforma de la societat i a la felicitat temporal i eterna de les persones, educant als xiquets en la fe cristiana i en les lletres humanes, per mitjà d'escoles pies, és a dir, populars i cristianes.

Esta filosofia va ser portada a la pràctica per Calassanç durant cinquanta anys fins a la seua mort I va organitzar almenys trenta col•legis en diversos estats europeus, dotant-los d'educadors preparats, estructures adequades i reglaments escrits per ell mateix. Per a Calassanç, la figura de l'educador és element fonamental en la consecució dels objectius pedagògics i socials de la seua obra.

En la seua persona confluïxen una vocació religiosa i una vocació educativa que s'integren en una identitat pròpia.

El pensament espiritual i pedagògic de Sant Josep de Calassanç, i la pràctica del mateix proposta als seus primers companys a Roma al començar el segle XVII, va donar origen en l'Església a una espiritualitat pedagògica i a una pedagogia espiritual de trets característics que són una de les primeres manifestacions modernes.

Escrits de Calassanç

Pot consultar-se l'Epistolari complet i altres escrits del Sant en l'adreça:


Bibliografia

- BAU, Calasanz: Biografía crítica de San José de Calasanz, Madrid, Editorial Bibliográfica, 1949.
- GINER, Severino: San José de Calasanz, maestro y fundador: nueva biografía crítica, Madrid, BAC, 1992.
- INIESTA, Enrique: Calasanz. Retrato de cuerpo entero. Las pinturas de J. Segrelles, Madrid, ICCE, 1998.
- SPINELLI, Mario: José de Calasanz. El pionero de la escuela popular, Madrid, Ciudad Nueva, 2002.
- ASIAIN, Miguel Ángel: Páginas inéditas de un diario. Autobiografía íntima de San José de Calasanz, Analecta Calasanctiana 89-90, Madrid, 2003.
- IDEM: José de Calasanz, Madrid, Ciudad Nueva, 2004.
- TRILLA, Andreu: San José de Calasanz, educación para todos, Barcelona, Centre de Pastoral Litúrgica, 2002.
- ____: Espiritualidad y Pedagogía de San José de Calasanz. Ensayo de síntesis, Madrid-Roma, ICCE, 2005.
- CUEVA, Dionisio: Calasanz. Mensaje espiritual y pedagógico, Madrid, ICCE, 2006.
- GINER, Severino: San José de Calasanz, Madrid, BAC, 2008.

Calendari del Mes


Agost 2019

LMMJVSD
   1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031 

El temps a Gandia

Nº Visites: 4948723

L'Any amb Calassanç

"1. Procuren todos juntos dar buen ejemplo a los seglares. Expliquen la doctrina cristiana con toda la diligencia posible, pues es de mucha importancia. Infórmenme también de las limosnas que entran, anotando en un cuaderno diariamente lo que les den de limosna y por quién, a fin de que hagan oración particular al Señor por los bienhechores (Al P. Tencani, Nursia, 79-1621). 2. Es necesario que nuestras obras se hagan por amor de Dios, poniendo en El toda nuestra confianza (Al P. Castilla, Frascati, 115-1622). 3. Ponga toda diligencia en conseguir que se le (P. Domingo) trate bien, como creo que ya habrá hecho, para que recobre la salud cuanto antes, pues si luego quiere realizar su idea, tendrá libertad de hacerlo:, si él tomara de la mano de Dios esta aflicción en satisfacción de sus pecados pasados, vería que el Señor ha usado con él mucha misericordia al mortificarlo en esta vida para no mortificarlo después en la otra, y así obtendría el provecho que el Señor ha querido que saque. No dejaré de rogar al Señor que le dé su santa gracia (Al P. Cananea, Narni, 239-1624). 4. Respecto a aquel gentilhombre que se lamenta de nuestras escuelas, si tuvieran paciencia quedarían bien servidos, pues por el momento como principiantes no tenemos tantos sujetos como las Religiones antiguas, y si quieren otra solución la pueden tomar, pues así como a ellos no les faltará quien les sirva, así también a nosotros no nos faltará donde ir a ofrecer nuestras fatigas, pues se nos llama a tantos sitios, que una Religión muy numerosa no daría abasto (ídem). 5. Se ordena también que se atienda con todo empeño al ejercicio de las escuelas que es nuestro principal instituto, y de igual modo que se tenga cuidado de los novicios con todo esmero (A los PP. de las Escuelas Pías, Fanano, 1859-1632). 6. De la primera clase viene el buen o mal nombre de la obra (Al P. Narrisi, Mesina, Moncallero-61, 1636). 7. He recibido su patente, y hubiera obrado bien si la hubiera enviado desde el principio, no teniendo él la humildad de reconocer como Superior al Provincial, con quien todas las mañanas tendría que comunicar sus acciones si hubiese tenido sentimientos de verdadero religioso, pero el presumir de saber más que el Superior viene a veces castigado por Dios con caídas semejantes (Al P. V. Berro, Nápoles, 2925-1638). 8. La falta del Superior por pequeña que sea es juzgada grande (Al P. Ministro, Ancona, 3715-1641)."

Destacats