Buscador web


Paraula:


Destacats







El Nostre Fundador

Sant Josep de Calassanç

Josep de Calassanç va nàixer en Peralta de La Sal, un xicotet poble situat en l'actual província d'Osca, en 1557. Amb dotze anys, Josep deixa el seu poble per a estudiar en el col•legi dels pares Trinitaris d'Estadilla, a uns 20 Km. Al complir els catorze anys, Josep de Calassanç manifesta la decisió de fer-se sacerdot. La seua entrega, la seua generositat, el seu anhel per ajudar als altres, van units a una forta i vivencial fe en Déu, augmentada per l'exemple i l'educació rebuda per part de la seua família.

Acabats els seus estudis eclesiàstics, Josep és ordenat sacerdot en 1583, als 25 anys. Aconsellat pel bisbe d'Urgell, Andrés Capilla, Calassanç se'n va a Roma en 1592. Abans de complir els 6 anys de la seua estada a Roma, el riu Tíber, es desborda, provocant la més catastròfica inundació del segle. Com a resultat d'esta, centenars de famílies pobres van quedar sense sostre, sense aliments i hi ha més de dos mil morts. Calassanç, amb gran integritat, treballa infatigablement en l'operació d'ajuda als afectats.

S'integra a Roma en les denominades Confraries, associacions que es dedicaven a la caritat. Calassanç trobarà junt amb els necessitats, als xiquets. Amb el temps, els xiquets pobres d'aquells barris romans es convertiran en el seu principal punt d'atenció.

Fruit d'este descobriment, decideix fundar una escola gratuïta oberta a tots els xiquets, especialment als més necessitats. En proposar la idea no tots la van veure amb bons ulls. I llavors, amb fermesa, començà la fundació. I cap a 1597, en la sagristia d'una església que solia visitar, Santa Dorotea, en el Trastévere romà, comença la primera escola gratuïta d'Europa.

Al principi els alumnes no eren molts, amb el temps la idea se va anar donant a conéixer i amb l'ajuda de sacerdots i alguns laics, amb els diners que li donen uns i altres, les escoles van anar creixent. L'Església de Sant Pantaleo es convertirà en la primera escola estable de Calassanç. La primera escola cristiana, popular i gratuïta.

Calassanç mai va tornar a la seua terra. Es va quedar definitivament a Roma fins a la seua mort en 1648. I des d'allí la seua obra ha anat escampant-se per tot el món.

Calassanç és un exemple de vida que molts jóvens -hòmens i dones- han seguit i seguixen encara hui. La seua festivitat se celebra el 25 d'agost.

Pensament espiritual i pedagògic

La llarga vida de Sant Josep de Calassanç ocupa pràcticament la segona mitat del segle XVI i tota la primera part del XVII. Persona oberta a la realitat circumdant, va rebre l'impacte de les idees i problemes que el rodejaven, i amb el seu compromís personal, va contribuir al progrés de les idees i a la solució dels problemes. Es pot afermar que, junt amb altres dels seus contemporanis, va ser protagonista -encara que poc conegut- de la transició del renaixement a la modernitat.

En la formació espiritual de Calassanç van influir els corrents renovadors del segle XVI a Espanya, personificades en alguns autors ascètics i místics com Juan d'Àvila i Teresa de Jesús.
Va ser precisament a partir de la dedicació de Calassanç a l'educació dels fills de les classes populars a Roma, en els anys de transició del segle XVI al XVII, quan va anar elaborant de manera explícita el seu pensament pedagògic, fruit del seu personal itinerari espiritual i social.

Precedentment alguns pensadors humanistes com Juan Lluís Vives, Erasme i el mateix Luter havien teoritzat sobre l'educació de xiquets i jóvens. En diversos escrits fundacionals, Calassanç fa un plantejament teòric clar del que pretén amb l'obra iniciada: contribuir a la reforma de la societat i a la felicitat temporal i eterna de les persones, educant als xiquets en la fe cristiana i en les lletres humanes, per mitjà d'escoles pies, és a dir, populars i cristianes.

Esta filosofia va ser portada a la pràctica per Calassanç durant cinquanta anys fins a la seua mort I va organitzar almenys trenta col•legis en diversos estats europeus, dotant-los d'educadors preparats, estructures adequades i reglaments escrits per ell mateix. Per a Calassanç, la figura de l'educador és element fonamental en la consecució dels objectius pedagògics i socials de la seua obra.

En la seua persona confluïxen una vocació religiosa i una vocació educativa que s'integren en una identitat pròpia.

El pensament espiritual i pedagògic de Sant Josep de Calassanç, i la pràctica del mateix proposta als seus primers companys a Roma al començar el segle XVII, va donar origen en l'Església a una espiritualitat pedagògica i a una pedagogia espiritual de trets característics que són una de les primeres manifestacions modernes.

Escrits de Calassanç

Pot consultar-se l'Epistolari complet i altres escrits del Sant en l'adreça:


Bibliografia

- BAU, Calasanz: Biografía crítica de San José de Calasanz, Madrid, Editorial Bibliográfica, 1949.
- GINER, Severino: San José de Calasanz, maestro y fundador: nueva biografía crítica, Madrid, BAC, 1992.
- INIESTA, Enrique: Calasanz. Retrato de cuerpo entero. Las pinturas de J. Segrelles, Madrid, ICCE, 1998.
- SPINELLI, Mario: José de Calasanz. El pionero de la escuela popular, Madrid, Ciudad Nueva, 2002.
- ASIAIN, Miguel Ángel: Páginas inéditas de un diario. Autobiografía íntima de San José de Calasanz, Analecta Calasanctiana 89-90, Madrid, 2003.
- IDEM: José de Calasanz, Madrid, Ciudad Nueva, 2004.
- TRILLA, Andreu: San José de Calasanz, educación para todos, Barcelona, Centre de Pastoral Litúrgica, 2002.
- ____: Espiritualidad y Pedagogía de San José de Calasanz. Ensayo de síntesis, Madrid-Roma, ICCE, 2005.
- CUEVA, Dionisio: Calasanz. Mensaje espiritual y pedagógico, Madrid, ICCE, 2006.
- GINER, Severino: San José de Calasanz, Madrid, BAC, 2008.

Calendari del Mes


Juliol 2017

LMMJVSD
     12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
31      

El temps en Gandia

Nº Visites: 3130088

L'Any amb Calassanç

"1. He visto lo que me escribe y sabe Dios cuánto siento que en alguna ocasión se descubran tales imperfecciones de algunos de los nuestros, sobre todo que tengan amistades fuera de casa con personas de poco buen nombre sin saberlo el Superior, más aún con suma cautela procurando que el Superior no lo sepa. Y siendo cierto que se dicen tales cosas de N. no está bien que continúe ahí, pero ando muy estrecho para encontrar sucesor en su lugar:, no obstante, haré lo que pueda para suplirle. V.R. aconséjele de mi parte a cambiar de Religión, no habiendo hecho todavía los votos en la nuestra, pues cuando tenga que hacer los votos solemnes, que será muy pronto, no lo admitiré a ellos en manera alguna, pues por cosas menores los PP. Capuchinos y otras Religiones reformadas despachan a los novicios. Pero a fin de que pueda salir con fama, sería mejor que fuera a otra Religión. Yo le escribo también en conformidad con lo que digo, para que vea que se tiene en cuenta su honor no despachándolo, sino cambiando él. Y de lo que ocurra me mandará informe (Al P. Cananea, Frascati, 170-1623). 2. Empleen suma diligencia en las escuelas y avíseme cómo se comporta cada uno en particular y a qué se dedica, para que pueda tomar resolución de lo que se debe hacer (Al P. Reale, Cárcare, 1164-1629). 3. Aquí por gracia del Señor no tenemos enfermos a pesar de hacer excesivo calor: no obstante, procuraré que todos los nuestros estén preparados para morir, si no de peste, de cualquier otra enfermedad quizás común que merecen nuestros pecados. Hagan todos los nuestros lo mismo ahí que será cosa muy útil, pues no se juega menos que la vida o la muerte eterna en estar bien o mal preparado:, y se dice comúnmente que «quien tiene tiempo para hacer bien y espera, viene luego tiempo en que desespera», que es en el paso de la muerte, la cual no está lejana y es incierta la hora (Al P. Cherubini, Nápoles. 1447-1630). 4. El P. Santiago no se quiere humillar ante el Superior, y quiere ser tenido por lo que no es, y tiene obligación de dar ejemplo de mayor virtud a los demás de casa, como sacerdote desde hace muchos años, pero está haciendo lo contrario con gran perjuicio de su propia alma. Y le hubiera sido mejor ser pinche de cocinero con humildad, que sacerdote con propia estima y soberbia (Al P. V. Berro, Mesina, 3677-1641). 5. Sea bendito el Señor que si supiera la estrechez de las cosas en Roma se espantaría:, diga al Padre que vaya con mucho cuidado al aceptar novicios, y que los que acepta puedan servir a la Religión enseguida porque es grande la necesidad de sujetos. V.R. procure que sean tales que terminado el noviciado puedan ayudar a la religión, y acostúmbreles a la santa humildad por medio de la cual recibirán luz grande del Señor para caminar con facilidad por la vía del espíritu (Al P. Busdraghi, Nápoles, 1448-1630)."

Destacats