Buscador web


Paraula:


Destacats







El Nostre Fundador

Sant Josep de Calassanç

Josep de Calassanç va nàixer en Peralta de La Sal, un xicotet poble situat en l'actual província d'Osca, en 1557. Amb dotze anys, Josep deixa el seu poble per a estudiar en el col•legi dels pares Trinitaris d'Estadilla, a uns 20 Km. Al complir els catorze anys, Josep de Calassanç manifesta la decisió de fer-se sacerdot. La seua entrega, la seua generositat, el seu anhel per ajudar als altres, van units a una forta i vivencial fe en Déu, augmentada per l'exemple i l'educació rebuda per part de la seua família.

Acabats els seus estudis eclesiàstics, Josep és ordenat sacerdot en 1583, als 25 anys. Aconsellat pel bisbe d'Urgell, Andrés Capilla, Calassanç se'n va a Roma en 1592. Abans de complir els 6 anys de la seua estada a Roma, el riu Tíber, es desborda, provocant la més catastròfica inundació del segle. Com a resultat d'esta, centenars de famílies pobres van quedar sense sostre, sense aliments i hi ha més de dos mil morts. Calassanç, amb gran integritat, treballa infatigablement en l'operació d'ajuda als afectats.

S'integra a Roma en les denominades Confraries, associacions que es dedicaven a la caritat. Calassanç trobarà junt amb els necessitats, als xiquets. Amb el temps, els xiquets pobres d'aquells barris romans es convertiran en el seu principal punt d'atenció.

Fruit d'este descobriment, decideix fundar una escola gratuïta oberta a tots els xiquets, especialment als més necessitats. En proposar la idea no tots la van veure amb bons ulls. I llavors, amb fermesa, començà la fundació. I cap a 1597, en la sagristia d'una església que solia visitar, Santa Dorotea, en el Trastévere romà, comença la primera escola gratuïta d'Europa.

Al principi els alumnes no eren molts, amb el temps la idea se va anar donant a conéixer i amb l'ajuda de sacerdots i alguns laics, amb els diners que li donen uns i altres, les escoles van anar creixent. L'Església de Sant Pantaleo es convertirà en la primera escola estable de Calassanç. La primera escola cristiana, popular i gratuïta.

Calassanç mai va tornar a la seua terra. Es va quedar definitivament a Roma fins a la seua mort en 1648. I des d'allí la seua obra ha anat escampant-se per tot el món.

Calassanç és un exemple de vida que molts jóvens -hòmens i dones- han seguit i seguixen encara hui. La seua festivitat se celebra el 25 d'agost.

Pensament espiritual i pedagògic

La llarga vida de Sant Josep de Calassanç ocupa pràcticament la segona mitat del segle XVI i tota la primera part del XVII. Persona oberta a la realitat circumdant, va rebre l'impacte de les idees i problemes que el rodejaven, i amb el seu compromís personal, va contribuir al progrés de les idees i a la solució dels problemes. Es pot afermar que, junt amb altres dels seus contemporanis, va ser protagonista -encara que poc conegut- de la transició del renaixement a la modernitat.

En la formació espiritual de Calassanç van influir els corrents renovadors del segle XVI a Espanya, personificades en alguns autors ascètics i místics com Juan d'Àvila i Teresa de Jesús.
Va ser precisament a partir de la dedicació de Calassanç a l'educació dels fills de les classes populars a Roma, en els anys de transició del segle XVI al XVII, quan va anar elaborant de manera explícita el seu pensament pedagògic, fruit del seu personal itinerari espiritual i social.

Precedentment alguns pensadors humanistes com Juan Lluís Vives, Erasme i el mateix Luter havien teoritzat sobre l'educació de xiquets i jóvens. En diversos escrits fundacionals, Calassanç fa un plantejament teòric clar del que pretén amb l'obra iniciada: contribuir a la reforma de la societat i a la felicitat temporal i eterna de les persones, educant als xiquets en la fe cristiana i en les lletres humanes, per mitjà d'escoles pies, és a dir, populars i cristianes.

Esta filosofia va ser portada a la pràctica per Calassanç durant cinquanta anys fins a la seua mort I va organitzar almenys trenta col•legis en diversos estats europeus, dotant-los d'educadors preparats, estructures adequades i reglaments escrits per ell mateix. Per a Calassanç, la figura de l'educador és element fonamental en la consecució dels objectius pedagògics i socials de la seua obra.

En la seua persona confluïxen una vocació religiosa i una vocació educativa que s'integren en una identitat pròpia.

El pensament espiritual i pedagògic de Sant Josep de Calassanç, i la pràctica del mateix proposta als seus primers companys a Roma al començar el segle XVII, va donar origen en l'Església a una espiritualitat pedagògica i a una pedagogia espiritual de trets característics que són una de les primeres manifestacions modernes.

Escrits de Calassanç

Pot consultar-se l'Epistolari complet i altres escrits del Sant en l'adreça:


Bibliografia

- BAU, Calasanz: Biografía crítica de San José de Calasanz, Madrid, Editorial Bibliográfica, 1949.
- GINER, Severino: San José de Calasanz, maestro y fundador: nueva biografía crítica, Madrid, BAC, 1992.
- INIESTA, Enrique: Calasanz. Retrato de cuerpo entero. Las pinturas de J. Segrelles, Madrid, ICCE, 1998.
- SPINELLI, Mario: José de Calasanz. El pionero de la escuela popular, Madrid, Ciudad Nueva, 2002.
- ASIAIN, Miguel Ángel: Páginas inéditas de un diario. Autobiografía íntima de San José de Calasanz, Analecta Calasanctiana 89-90, Madrid, 2003.
- IDEM: José de Calasanz, Madrid, Ciudad Nueva, 2004.
- TRILLA, Andreu: San José de Calasanz, educación para todos, Barcelona, Centre de Pastoral Litúrgica, 2002.
- ____: Espiritualidad y Pedagogía de San José de Calasanz. Ensayo de síntesis, Madrid-Roma, ICCE, 2005.
- CUEVA, Dionisio: Calasanz. Mensaje espiritual y pedagógico, Madrid, ICCE, 2006.
- GINER, Severino: San José de Calasanz, Madrid, BAC, 2008.

Calendari del Mes


Juliol 2020

LMMJVSD
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031  

El temps a Gandia

Nº Visites: 6294338

L'Any amb Calassanç

"1. Tengan todavía paciencia hasta cuando refresque, que entonces se les dará total satisfacción, con la ayuda divina, tanto más cuanto que en estos dos meses que quedan, muy calurosos, poco provecho podrían conseguir sus jóvenes, teniendo en cuenta lo poco que se puede estudiar durante los mismos (A los Priores de Narni, 251-1618). 2. Al H. Francisco que trabaje alegremente ofreciendo todos sus trabajos por amor de Dios, para que sean merecedores de la vida eterna (Al P. Castilla, Frascati, 1144-1629). 3. En cuanto al H. Domingo de s. Silvestre es preciso que lo mortifique mucho ya que por las cosas pasadas merecería una grave y larga mortificación por haber sido no sólo desobediente sino también insolente, que lo veo por muchas cartas recibidas de los Superiores pasados, de forma que si no está dispuesto a obedecer poniéndolo en la cocina y no se porta bien, enciérrelo en una habitación, y como se puede esperar de él cualquier dificultad, ponga empeño en que no pueda salir de la habitación:, pero si es obediente y se porta bien, se podrá olvidar el pasado (Al P. Cherubini, Nursia, 1639-1631). 4. No hay religión que haga el trabajo que hace la nuestra, y todas ellas viven mejor que la nuestra, y ninguna hace ni la mitad del trabajo de la nuestra (ídem). 5. Respecto a la observancia de las Constituciones y Decretos yo le ayudaré y no le contradiré en nada. Obre, pues, pero con prudencia, de modo que consiga su intención respecto a la observancia, pues yo no deseo otra cosa de V. R. que la introducción de la santa observancia (Al P. Chiocchetti, Nápoles, 3620-1641). 6. Siento que esté sólo Ud. y que no haya nadie de su parte en el celo por la santa observancia, y deberían apercibirse todos, sobre todo los sacerdotes que tratan todas la mañanas y, deberían hacerlo familiarmente, con Dios en el santo sacrificio de la Misa, de donde deberían salir con gran celo en el servicio de Dios y en la observancia de nuestras Reglas. Ruegue a Dios por ellos que yo hago lo mismo desde aquí, y si tuviera ahora mismo cuatro o cinco sujetos observantes a mi modo, los cambiaría por otros cinco o seis de esa casa. A más tardar en septiembre irá el P. Provincial, que tiene el mismo celo que tiene Ud. por la santa observancia y espero que se viva con mayor tranquilidad y avíseme lo que le parezca conveniente (Al H. Corcioni, Palermo, 3621-1641). 7. Escríbame también sobre los demás que han dejado el hábito para que pueda ayudarles con las oraciones delante de Dios (Al P. Cavallari, Palermo, Moncallero 101-1647)."

Destacats