Buscador web


Paraula:


Destacats







El Nostre Fundador

Sant Josep de Calassanç

Josep de Calassanç va nàixer en Peralta de La Sal, un xicotet poble situat en l'actual província d'Osca, en 1557. Amb dotze anys, Josep deixa el seu poble per a estudiar en el col•legi dels pares Trinitaris d'Estadilla, a uns 20 Km. Al complir els catorze anys, Josep de Calassanç manifesta la decisió de fer-se sacerdot. La seua entrega, la seua generositat, el seu anhel per ajudar als altres, van units a una forta i vivencial fe en Déu, augmentada per l'exemple i l'educació rebuda per part de la seua família.

Acabats els seus estudis eclesiàstics, Josep és ordenat sacerdot en 1583, als 25 anys. Aconsellat pel bisbe d'Urgell, Andrés Capilla, Calassanç se'n va a Roma en 1592. Abans de complir els 6 anys de la seua estada a Roma, el riu Tíber, es desborda, provocant la més catastròfica inundació del segle. Com a resultat d'esta, centenars de famílies pobres van quedar sense sostre, sense aliments i hi ha més de dos mil morts. Calassanç, amb gran integritat, treballa infatigablement en l'operació d'ajuda als afectats.

S'integra a Roma en les denominades Confraries, associacions que es dedicaven a la caritat. Calassanç trobarà junt amb els necessitats, als xiquets. Amb el temps, els xiquets pobres d'aquells barris romans es convertiran en el seu principal punt d'atenció.

Fruit d'este descobriment, decideix fundar una escola gratuïta oberta a tots els xiquets, especialment als més necessitats. En proposar la idea no tots la van veure amb bons ulls. I llavors, amb fermesa, començà la fundació. I cap a 1597, en la sagristia d'una església que solia visitar, Santa Dorotea, en el Trastévere romà, comença la primera escola gratuïta d'Europa.

Al principi els alumnes no eren molts, amb el temps la idea se va anar donant a conéixer i amb l'ajuda de sacerdots i alguns laics, amb els diners que li donen uns i altres, les escoles van anar creixent. L'Església de Sant Pantaleo es convertirà en la primera escola estable de Calassanç. La primera escola cristiana, popular i gratuïta.

Calassanç mai va tornar a la seua terra. Es va quedar definitivament a Roma fins a la seua mort en 1648. I des d'allí la seua obra ha anat escampant-se per tot el món.

Calassanç és un exemple de vida que molts jóvens -hòmens i dones- han seguit i seguixen encara hui. La seua festivitat se celebra el 25 d'agost.

Pensament espiritual i pedagògic

La llarga vida de Sant Josep de Calassanç ocupa pràcticament la segona mitat del segle XVI i tota la primera part del XVII. Persona oberta a la realitat circumdant, va rebre l'impacte de les idees i problemes que el rodejaven, i amb el seu compromís personal, va contribuir al progrés de les idees i a la solució dels problemes. Es pot afermar que, junt amb altres dels seus contemporanis, va ser protagonista -encara que poc conegut- de la transició del renaixement a la modernitat.

En la formació espiritual de Calassanç van influir els corrents renovadors del segle XVI a Espanya, personificades en alguns autors ascètics i místics com Juan d'Àvila i Teresa de Jesús.
Va ser precisament a partir de la dedicació de Calassanç a l'educació dels fills de les classes populars a Roma, en els anys de transició del segle XVI al XVII, quan va anar elaborant de manera explícita el seu pensament pedagògic, fruit del seu personal itinerari espiritual i social.

Precedentment alguns pensadors humanistes com Juan Lluís Vives, Erasme i el mateix Luter havien teoritzat sobre l'educació de xiquets i jóvens. En diversos escrits fundacionals, Calassanç fa un plantejament teòric clar del que pretén amb l'obra iniciada: contribuir a la reforma de la societat i a la felicitat temporal i eterna de les persones, educant als xiquets en la fe cristiana i en les lletres humanes, per mitjà d'escoles pies, és a dir, populars i cristianes.

Esta filosofia va ser portada a la pràctica per Calassanç durant cinquanta anys fins a la seua mort I va organitzar almenys trenta col•legis en diversos estats europeus, dotant-los d'educadors preparats, estructures adequades i reglaments escrits per ell mateix. Per a Calassanç, la figura de l'educador és element fonamental en la consecució dels objectius pedagògics i socials de la seua obra.

En la seua persona confluïxen una vocació religiosa i una vocació educativa que s'integren en una identitat pròpia.

El pensament espiritual i pedagògic de Sant Josep de Calassanç, i la pràctica del mateix proposta als seus primers companys a Roma al començar el segle XVII, va donar origen en l'Església a una espiritualitat pedagògica i a una pedagogia espiritual de trets característics que són una de les primeres manifestacions modernes.

Escrits de Calassanç

Pot consultar-se l'Epistolari complet i altres escrits del Sant en l'adreça:


Bibliografia

- BAU, Calasanz: Biografía crítica de San José de Calasanz, Madrid, Editorial Bibliográfica, 1949.
- GINER, Severino: San José de Calasanz, maestro y fundador: nueva biografía crítica, Madrid, BAC, 1992.
- INIESTA, Enrique: Calasanz. Retrato de cuerpo entero. Las pinturas de J. Segrelles, Madrid, ICCE, 1998.
- SPINELLI, Mario: José de Calasanz. El pionero de la escuela popular, Madrid, Ciudad Nueva, 2002.
- ASIAIN, Miguel Ángel: Páginas inéditas de un diario. Autobiografía íntima de San José de Calasanz, Analecta Calasanctiana 89-90, Madrid, 2003.
- IDEM: José de Calasanz, Madrid, Ciudad Nueva, 2004.
- TRILLA, Andreu: San José de Calasanz, educación para todos, Barcelona, Centre de Pastoral Litúrgica, 2002.
- ____: Espiritualidad y Pedagogía de San José de Calasanz. Ensayo de síntesis, Madrid-Roma, ICCE, 2005.
- CUEVA, Dionisio: Calasanz. Mensaje espiritual y pedagógico, Madrid, ICCE, 2006.
- GINER, Severino: San José de Calasanz, Madrid, BAC, 2008.

Calendari del Mes


Desembre 2017

LMMJVSD
    123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031

El temps en Gandia

Nº Visites: 3365750

L'Any amb Calassanç

"1. Durante el tiempo que se encuentre ahí no deje de anotar a cuantos le parece que no caminan de acuerdo con nuestras reglas para que un día me lo pueda hacer saber a fin de remediarlo como padre (Al P. Frescio, Nápoles, 1274-1629). 2. Desearía que en nuestras casas hubiera dos o tres cuartos para seglares para cuando fuese necesario tenerlos en casa hospedándolos, los cuales tendrían que estar separados de los Padres para que no se viesen sus imperfecciones que si bien serán a menudo pequeñas, no obstante, se escandalizan de cualquier cosa teniendo por santos a los religiosos. Me desagrada mucho la enfermedad del P. Evangelista pero espero que sea para su curación completa incluso de la tartamudez mientras dice la Misa (Al P. Cherubini, Nápoles, 1275-1629). 3. Yo he comenzado aquí varias veces un plan de estudios de humanidades y si no me hubieran pedido los sujetos con tanta premura, ahora tendría algunos preparados para muchas cosas, pero me ha sido preciso deshacer las casas de Roma para suplir a las casas de fuera. Pienso que el colegio Nazareno se abrirá el primer día del año con ocho alumnos, sólo, donde pienso hacer estudiar 5 ó 6 de los nuestros (ídem). 4. En cuanto a pasar (sujetos) a otra Religión lo he intentado con grandes recomendaciones, pero yendo a Mons. Fagnano, por cuyas manos pasan estos asuntos, me ha dicho que ni lo piense, que el Papa no los pasará «ad laxiorem» de ningún modo:, pero se tomará otro remedio para quienes no les guste nuestro ejercicio y la santa obediencia:, el enseñar y aprender latines se remediará bien pronto y, sin embargo, saben que es contra la voluntad del Superior y yo, con la ayuda de Dios, llevaré a la práctica los castigos que parecen severos y no lo son, sino muy necesarios:, y aunque esté aquí, haré que sea obedecido ahí (ídem). 5. En cuanto al H. Carlos de S. Domingo diga al Sr. Salvador que nada más llegar aquí le he hecho dedicarse al estudio y se ha entusiasmado tanto que parece quiere hacer milagros, sobre todo viendo que el H. Juan Tomás ha hecho aquí un comentario de un libro de Virgilio con tal maestría que ha inducido a muchos a querer hacer otro tanto:, aquellos que lo logran podrán salir en público ante cualquier auditorio de gente grave Aquí los días de fiesta se tiene, por la tarde, un acto en el que tres o cuatro de los nuestros en presencia de todos los de casa hablan muy bien sobre asuntos literarios, y yo les doy el argumento para la fiesta siguiente (ídem). 6. Procure V.R. que no se hable en los recreos sino del modo de promover mejor el ejercicio de las escuelas, pues muchas veces alguno puede dar algún consejo que será de mucha importancia (ídem)."

Destacats