Buscador web


Paraula:


Destacats







Història del Col·legi de l'Escola Pia de Gandia


Evolució

En gran part del segle XIX, tot i anar aplicant els successius plans oficials, el Col.legi va seguir amb la seua característica organització pedagògica netament escolàpia. Els superiors, tant el local com el provincial, inspeccionaven el seu bon funcionament; els mestres eren religiosos, amb una distribució ben programada (prefecte, professors, ajudants, confessors, bibliotecari). Les classes de primària es dividien en quatre: la de llegir i la d'escriure i aritmètica, rudiments de gramàtica, llatí i retòrica, a més de la religió, llengua castellana i urbanitat. Els alumnes demostraven la seua preparació en exàmens públics o acadèmies. La formació religiosa es basava en l'explicació i estudi del catecisme i en la celebració d'actes de pietat i litúrgics. Els alumnes, en acabar les classes, eren acompanyats pels seus mestres als seus domicilis.

El Batxillerat va començar a funcionar en el curs 1846-47. Encara que sempre va ser minoritari en aquells anys, tenia prestigi i va preparar l'accés als estudis universitaris de forma satisfactòria. En 1850 també es va crear una escola d'adults, en horari nocturn, per tal d'atendre aquells xiquets que no podien assistir a les classes diürnes o persones de més edat que ho sol•licitaven.

L'època de la Restauració, des de 1876, va obrir noves possiblitats educatives, entre altres raons per les noves tendències, com la Institució Lliure d'Ensenyament, i per la vinguda a Espanya de congregacions religioses dedicades a l'educació. A Gandia, a poc a poc, es van introduir algunes millores com els laboratoris, un museu didàctic, nous textos i més atenció a les matèries científiques.

Plenament consolidat el Col•legi amb una mitjana de 500 alumnes, va patir, com tots els altres centres catòlics, els enfrontament ideològics del primer terç del segle XX que van portar a la II República. En aplicació de la nova legislació, el Col•legi es va tranformar en “Colegio Gomar” a partir del curs 1933-34, integrat en “La Mutua Escolar”, dirigida per laics catòlics. En el mes de març de 1936 els escolapis van ser expulsats i durant la guerra civil en van ser assassinats alguns. L'edifici, durant la guerra i també després, va ser convertit en pressó.

La difícil recuperació de l'edifici per a escola, va produir una breu estada en algunes aules de l'extingit institut públic (actualment Ausiàs March). En 1942 es va poder retornar als locals propis i el Col.legi va anar recuperant la seua fesomia i fins i tot va augmentar i millorar en instal.lacions i alumnat. El que ja no va conservar va ser la subvenció municipal, de tal manera que econòmicament es va convertir en centre privat, encara que va poder mantenir algunes classes de gratuïts. D'acord amb els plans oficials d'ensenyament va obtenir les autoritzacions pertinents i en el curs 1955-57 arribà a 916, amb el corresponent Batxillerat de sis cursos (Pla de 1953).

Al compàs dels nous plans es va produir una important renovació pedagògica (aula de pàrvuls, jocs infantils, museu de Ciències Naturales, educació física i esports, etc.). També en la formació religiosa van aparéixer grups de xiquets (Tarsicis) i de jòvens d'Acció Catòlica i d'altres. Un nou saló d'actes va possibilitar nombroses activitats teatrals, cinematogràfiques i musicals. Diverses publicacions de caràcter escolar completaven la formació del Col.legi, el qual va arribar als 1.018 alumnes en l'any 1967.

En aplicació de la Llei General d'Educació (1970) va desaparéixer transitòriament el Batxillerat, com també, un poc abans, l'internat. D'altra banda, l'estat precari del vell edifici, va aconsellar la construcció d'un pavelló dedicat a primària en uns terrenys separats pel carrer de Sant Francesc de Borja. El nou edifici, ben dotat d'aules i espais de joc, va ser inaugurat a finals de 1970.

La restauració democràtica va portar canvis importants en el terreny educatiu. El Col•legi es va adaptar a les noves lleis i ha estat pioner en la introducció del valencià en el sistema escolar, de tal manera que en 1991 va ser autoritzat a tenir una línia d'ensenyament en valencià. Des del 1984 es va introduir la coeducació..

Als anys 90 del segle passat es va portar a terme un ambiciós programa de restauració del multisecular edifici. D'acord amb l'Ajuntament es va crear una Fundació, la qual amb l'ajuda de diverses institucions públiques, fins i tot europees, va dur a terme la completa restauració de l'edifici. La urbanització i peatonalització de l'entorn ha realçat encara més l'històric edifici, el qual, a més de continuar amb el col.legi de l'Escola Pia, és també la seu de la Universitat Nacional d'Educació a Distància, de Gandia, i del Centre de Formació de Persones Adultes.

Reinstaurat el Batxillerat des del 1989, el Col.legi té actualment sis aules d'Educació Infantil, dotze de Primària, nou de Secundària i quatre de Batxillerat, amb un total de 900 alumnes. El centre compta amb un menjador de mitja pensió, un gimnàs, instal.lacions esportives, etc. La formació religiosa, a més de les classes, té un ampli programa pastoral amb activitats extraescolars voluntàries. Una Associació de Pares i Mares d'Alumnes col•labora en el bon funcionament del Centre. El Claustre de Professors i Professores, amb el Personal d'Administració i Servicis, contitueix un equip ben preparat per a garantir la bona formació dels alumnes.

L'impacte social del Col•legi al llarg de dos segles ha estat profund en Gandia i la seua comarca. Professionals, treballadors, mestres, escriptors, comerciants, religiosos, etc. testimonien la potent orientació educativa del centre. A tall d'exemple, per referir només els seus fruits en el camp religiós, podem esmentar els antics alumnes següents: Cardenal Sanz i Forés, beats màrtirs Carmel Bolta i Carles López Vidal, el cofundador de la Leproseria de Fontilles Joaquim Ballester, els escolapis J. Felis, Carles Garcia, F. Garrigós, els més de 200 sacerdots i religiosos...

Calendari del Mes


Maig 2018

LMMJVSD
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   

El temps en Gandia

Nº Visites: 3710938

L'Any amb Calassanç

"1. En cuanto a purgarse el H. Lorenzo si no hay necesidad porque no tiene fiebre no quisiera que empezara con medicinas, ya que muchos de los nuestros suelen tomar ocasión de esto para relajarse (Al P. Castilla, Frascati, 854- 1628). 2. En el futuro tengan mucho cuidado en no dar el hábito sin haberlos probado antes muy bien, y en concreto examinar si están dispuestos a venir a Roma a una señal del General, para que se despojen de ese afecto tan profundo de la patria y de los parientes, siendo así que nuestra verdadera patria es el paraíso (Al P. Busdraghi, Nápoles, 1396-1630). 3. Con algunos junto con la amabilidad emplee algunas veces un poco de severidad (ídem). 4. Nuestros clérigos venidos de Nursia han llegado muy mal formados en las cosas del espíritu. El Superior debe vigilar continuamente con exhortaciones privadas y otros medios con el propósito de hacer humildes a todos sus súbditos y si en esto muestra entrañas de padre sacará sin duda un gran fruto, y si falta en esto aumentará en ellos el relajamiento y la soberbia. Escribí en el correo anterior las órdenes que se tenían que observar y espero que se observen sin réplica alguna pues de otra manera el enemigo común so capa de bien engaña a muchos como ha ocurrido ahí en el pasado. He oído, aunque no puedo creerlo, que antes de entregarlas abre las cartas que mando yo a algunos de casa, lo que sería error digno de un castigo grande (Al P. Cipolletta, Nursia, 1397-1630). 5. No deje de avisarme de las faltas de los nuestros que habitan en esa casa de la Duchesca, para que si es necesario se les obligue a hacer los ejercicios espirituales en las dos habitaciones construidas a ese efecto (Al P. Cherubini, Nápoles, 1398-1630). 6. El Sumo Pontífice ha visto el poco número que somos y las peticiones que nos llegan de todas partes con la intercesión de Príncipes, Duques y Cardenales y otros prelados a los que no siendo posible negarse se sigue que no se cumple bien el oficio:, y así nos ha dado la antedicha prohibición (de fundar) (Al P. Alacchi, Ancona, 2044.1º-1633)."

Destacats