Buscador web


Paraula:


Destacats







Història del Col·legi de l'Escola Pia de Gandia


L'Església, l'Ermita de Santa Anna i l'Art

Des dels inicis de la fundació del Col.legi l'església de l'antiga Universitat, unida físicament a l'edifici escolar, es va constituir en un actiu centre religiós, no sols pels seus actes litúrgics, sinó també com a seu de diverses activitats que fomentaven la pietat dels alumnes i dels fidels. Així es van fundar diverses confraries, sobre tot de Setmana Santa (la Creu, Sant Pere); es fomentaren devocions (Verge dels Desamparats, Sant Josep de Calassanç, Santa Teresa de Lisieux, Sant Tarsici), etc. Aquest moviment religiós també ha produït bons fruits artístics en pintura (Espinosa, Domingo, Amèrigo Llorens Cifre, López Rancaño, Alex Alemany, Costa, etc.) i escultura (Bayarri, Rubio, Grafià, Sanjuán, etc.).

L'església, restaurada després de la Guerra Civil, es de planta de creu llatina, amb notòria importància de l'altar major, de nau única amb capelles laterals i cúpula fosca. Als peus de la nau més recentment es va construir una capella de la comunió.

L'Ermita de Santa Anna, pròxima a la ciutat, va ser encomanada a l'Escola Pia, amb unes poques terres, des dels anys de la fundació. El seu origen és possiblement del segle XIV, com la imatge de la santa titular. En segle XVIII va ser totalment refeta i eixamplada. Té interessants mostres de ceràmica decorada en els sòcols de l'ermita i sagristia. Una recent restauració li ha tornat el seu caràcter artístic i espiritual (celebracions dominicals, Nadal amb el cant de la Sibil.la, Setmana Santa, festa de Santa Anna, etc.) i cultural ( biblioteca-arxiu).




Plànol de l'esglèsia

Sant Pere

Mare de Déu dels Desamparats

Sant Josep de Calassanç

Sant Creu

Santa Teresa de l'Infant Jesús

Vitrall Sant Francesc de Borja

Sacra neteja. L'endemà - Joan Costa

La Casa d'Emmaús - Joan Costa

Calendari del Mes


Març 2019

LMMJVSD
    123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031

El temps a Gandia

Nº Visites: 4435292

L'Any amb Calassanç

"1. Respecto a algunos que acostumbran a venir a la iglesia de la Duchesca y en vez de adquirir conocimiento de las propias miserias —de las que todos estamos llenos— consiguen más bien daño propio juzgando y quizás murmurando de los otros, el Señor les perdone y los ilumine para que sepan conocer las propias faltas y dejar las de los demás (A la sra. di Falco, Nápoles, 1996-1633). 2. Por el correo he recibido noticia de la huida del H. Alejos. Me parece que debe estar muy mal de la cabeza. Siendo esta falta suya por consentimiento voluntario a la tentación del demonio, creo que el remedio que se podría emplear sería que un confesor que tenga mucha caridad lo confiese un par de veces por semana y lo visite a menudo, induciéndolo a que descubra todos sus pensamientos y cavilaciones que siente interiormente, procurándole el necesario remedio. Si este caritativo remedio durase dos o tres meses, estoy seguro de que se corregiría y entraría en su corazón el dolor por haber ofendido a Dios y el deseo de hacer penitencia por sus pecados (Al P. Fedele, Nápoles, 3055-1639). 3. V. R. debe saber que la obediencia de los súbditos no consiste en la patente del Superior, sino en el ejemplo y las obras buenas que hace, arrimando el hombro el primero en todos las cosas. Y por la negligencia en esto y por querer mandar como Superiores absolutos, ha venido en gran parte la relajación de nuestras casas. El Superior «prius debet facere et postea docere» de manera que le puede decir que la verdadera patente es ésta que yo le digo, pero que también se le mandará por escrito (ídem). 4. Quien no obedezca con sencillez da prueba grande de soberbia y amor propio, que es signo claro de reprobación, y por esto se dice con razón que «multi vocantur ad Religionem et pauci tendunt ad perfectionem». V. R. continúe estando 15 días en cada casa y procure ser el primero en todos los actos, si quiere mantener la observancia (ídem)."

Destacats