Buscador web


Paraula:


Destacats







Gandia

Localització

Vista aèria de Gandia des del sud


Vista aèria nord de la ciutat de Gandia, amb el Polígon Industrial Alcodar en primer pla


Vista general del Raval (en primer pla) i del casc antic de Gandia (al fons)


Gravat realitzat pel botànic Cavanilles Gandia, segle XVIII


Superfície: 60.8 Km2
Població: 80.020 hab. (Cens Gener 2009) INE
Densitat: 1.175 hab/Km 2
Altitud s.n.m: 22 metres
Distància a València: 69.9 Km
Codi Postal 46701-46701; Grau de Gandia (46730)
Entitats de població: 4

La ciutat se situa junt a la vora esquerra del riu Serpis o Alcoi, a uns 3 km. de la mar. Al casc urbà cal afegir els barris costaners i les cases disperses deMarxuquera. L'accelerat creixement del segle XX ha provocat l'absorció dels antics municipis de Beniopa i Benipeixcar.

Dins del nucli urbà es distingeix la ciutat antiga (barris de la Vila, la Vila Nova i el Raval), l'eixample del segle XIX, Benipeixcar, l'expansió moderna, i separats pel barranc de Sant Nicolau, l'antic municipi de Beniopa i el barri de Santa Anna.

Gandia se situa sobre l'eix litoral de comunicacions format per la carretera nacional 332, la línia fèrria València-Gandia i l'autopista A-7. A ells s'uneix la C-320 cap a Albaida, la carretera local a Vilallonga per Almoines, la carretera de Barx, la carretera d'Oliva per Daimús i la carretera del Grau. Tot plegat es completa amb el port, el segon en importància i volum de València.

El terme municipal es troba en l'àrea septentrional de la Conca de la Safor o Horta de Gandia. En l'oest inclou part de la serra de Marxuquera, amb elevacions com la Salleta (776 m), el Mirador (656 m) i el Barranc Verd (661 m). Per l'oest el massís del Mondúver (841 m) forma el límit amb Barx i Xeresa. Aquests muntanyes culminen en el tossal de Bairén (101 m) on se situa el castell amb el mateix nom, extrem que tanca la Conca de la Safor a poc més de 2 Km. del mar. També inclou la porció septentrional de la serra Falconera (452 m), que s'uneix amb la meitat de la Vall de la Marxuquera Alta.

Cap a l'oest el terme s'estén pel con al·luvial del riu Serpis que forma una planícia fins la seua desembocadura en la mar. Aquesta planícia està compresa entre el Serpis i el barranc de Sant Nicolau.

Hi ha a més una porció de la marjal de Xeresa on destaquen les aportacions dels brolladors en la mar. Aquesta planícia està compresa entre el Serpis i el barranc de Sant Nicolau.

La vall de Marxuquera Alta és recorreguda cap al sud pel barranc Verd i d'altres menors, capçalera de barranc de Marxuquera que flueix cap a Palma i el riu Vernissa. Pel nord, entre els pendents de la serra de Marxuquera i el massís es forma el barranc de Beniopa. Aquest barranc recorre Marxuquera Baix, passa entre el massís i la serra Falconera, i després de passar Beniopa s’anomena barranc de Sant Nicolau, al desembocar en el port de Gandia. Pel nord rep nombrosos barrancs que són la causa de les nombroses crescudes del barranc en època de fortes pluges. El riu principal del terme és el Serpis o d'Alcoi, el qual penetra en el terme a les portes de la ciutat, la voreja per l'est, i finalment desemboca al sud del Grau, en la platja de Venècia.


Calendari del Mes


Juliol 2018

LMMJVSD
      1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031     

El temps en Gandia

Nº Visites: 3843167

L'Any amb Calassanç

"1. Con la presente le mando una carta del sr. Ventura (Sarafellini) en respuesta a la suya, que me ha recomendado con mucha insistencia:, procure ayudarle todo lo que pueda, que como sabe es muy buena persona (Al P. Castilla, Frascati, 15-1617). 2. Tendría mucho gusto en que V.R. atendiese a su salud ya que dice estar en compañía del sr. Francisco Polio. Acompáñelo en este tiempo tan caluroso y no tenga ningún escrúpulo de la calidad de los alimentos, ya que por ahora conviene que sea así. Quítese de la mente la sospecha de que se le ha hecho alguna jugada ya que si el enemigo le venciera en esa falsa imaginación, lo tendría inquieto toda la vida y le quitaría el mérito de tantas obras de caridad como hace:, no le haga caso (Al P. Castilla, Frascati, 1162-1629). 3. He escrito al H. Antonio que he oído, incluso de seglares, que habla muy libremente y no como religioso:, si no se enmienda, no obra bien, ya que tratar con seglares con tanta relajación e ir solo por la ciudad, da mal nombre a la Religión (Al P. Cherubini, Cesena, 1835-1632). 4. Al leer su carta veo que precisa ser consolado y estoy seguro que su perturbación nace de poca humildad, que le debiera adornar mucho más cuando está al frente de la casa en lugar de mí. Si no lo remedia, crecerá la inquietud y se encontrará lejos del verdadero camino de los buenos religiosos. Ponga todo empeño en ser el más humilde de casa y será el más favorecido por Dios:, el religioso que no va por este camino de la santa humildad, al final se verá engañado por el enemigo. Practique de verdad esta santa virtud, que encontrará la auténtica paz, y enséñela también a los seglares que no me podrá dar mayor consuelo (Al P. Cherubini, Cesena, 2411-1635). 5. En lo referente a los escritos de esa casa, sepa que no se dan gritos sin que yo lo sepa, y me desagrada no encontrarme presente. Es preciso que si el Superior quiere tener súbditos observantes, lo sea antes él mismo, y con mayor razón en los asuntos públicos, y sepa que los súbditos se someten al servicio voluntario que han profesado o quieren profesar, como hombres razonables que se convencen mucho más con la verdad declarada con amor de padre que con malas palabras y amenazas. Y como V.R. lo sabe, lograría mucho más provecho si se sirviera del saber y de palabras benignas que de gritos y palabras injuriosas (Al P. Alacchi, Palermo, 2412-1635)."

Destacats