Buscador web


Paraula:


Destacats







Gandia

Localització

Vista aèria de Gandia des del sud


Vista aèria nord de la ciutat de Gandia, amb el Polígon Industrial Alcodar en primer pla


Vista general del Raval (en primer pla) i del casc antic de Gandia (al fons)


Gravat realitzat pel botànic Cavanilles Gandia, segle XVIII


Superfície: 60.8 Km2
Població: 80.020 hab. (Cens Gener 2009) INE
Densitat: 1.175 hab/Km 2
Altitud s.n.m: 22 metres
Distància a València: 69.9 Km
Codi Postal 46701-46701; Grau de Gandia (46730)
Entitats de població: 4

La ciutat se situa junt a la vora esquerra del riu Serpis o Alcoi, a uns 3 km. de la mar. Al casc urbà cal afegir els barris costaners i les cases disperses deMarxuquera. L'accelerat creixement del segle XX ha provocat l'absorció dels antics municipis de Beniopa i Benipeixcar.

Dins del nucli urbà es distingeix la ciutat antiga (barris de la Vila, la Vila Nova i el Raval), l'eixample del segle XIX, Benipeixcar, l'expansió moderna, i separats pel barranc de Sant Nicolau, l'antic municipi de Beniopa i el barri de Santa Anna.

Gandia se situa sobre l'eix litoral de comunicacions format per la carretera nacional 332, la línia fèrria València-Gandia i l'autopista A-7. A ells s'uneix la C-320 cap a Albaida, la carretera local a Vilallonga per Almoines, la carretera de Barx, la carretera d'Oliva per Daimús i la carretera del Grau. Tot plegat es completa amb el port, el segon en importància i volum de València.

El terme municipal es troba en l'àrea septentrional de la Conca de la Safor o Horta de Gandia. En l'oest inclou part de la serra de Marxuquera, amb elevacions com la Salleta (776 m), el Mirador (656 m) i el Barranc Verd (661 m). Per l'oest el massís del Mondúver (841 m) forma el límit amb Barx i Xeresa. Aquests muntanyes culminen en el tossal de Bairén (101 m) on se situa el castell amb el mateix nom, extrem que tanca la Conca de la Safor a poc més de 2 Km. del mar. També inclou la porció septentrional de la serra Falconera (452 m), que s'uneix amb la meitat de la Vall de la Marxuquera Alta.

Cap a l'oest el terme s'estén pel con al·luvial del riu Serpis que forma una planícia fins la seua desembocadura en la mar. Aquesta planícia està compresa entre el Serpis i el barranc de Sant Nicolau.

Hi ha a més una porció de la marjal de Xeresa on destaquen les aportacions dels brolladors en la mar. Aquesta planícia està compresa entre el Serpis i el barranc de Sant Nicolau.

La vall de Marxuquera Alta és recorreguda cap al sud pel barranc Verd i d'altres menors, capçalera de barranc de Marxuquera que flueix cap a Palma i el riu Vernissa. Pel nord, entre els pendents de la serra de Marxuquera i el massís es forma el barranc de Beniopa. Aquest barranc recorre Marxuquera Baix, passa entre el massís i la serra Falconera, i després de passar Beniopa s’anomena barranc de Sant Nicolau, al desembocar en el port de Gandia. Pel nord rep nombrosos barrancs que són la causa de les nombroses crescudes del barranc en època de fortes pluges. El riu principal del terme és el Serpis o d'Alcoi, el qual penetra en el terme a les portes de la ciutat, la voreja per l'est, i finalment desemboca al sud del Grau, en la platja de Venècia.


Calendari del Mes


Juliol 2020

LMMJVSD
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031  

El temps a Gandia

Nº Visites: 6338819

L'Any amb Calassanç

"1. No es preciso que para cada mínimo aviso V.R. haga que me escriban los otros dos padres, porque si no creo a su respuesta menos me tranquilizaría por las cartas de los de casa, pudiendo sospechar que me escriben para excusar a los otros. Vea V.R. si hay que corregir esa equivocación:, si es falsa, que le sirva para no caer en ella, y responda sencillamente «es así o no». Y cuando se trata de cosas que merecen más que una simple advertencia, sin duda que recabaré más información (Al P. Cherubini, Ancona, 2077-1633). 2. Los asuntos de Mesina se encuentran sabe Dios cómo:, antes se arreglaban todos con la sola presencia del P. Pedro, y ahora Dios sabe cuándo y cómo se arreglarán:, espero que los de Palermo se arreglen. Es necesario soportar semejantes oposiciones en la Religión, porque algunos se cuidan poco del bien común, y lo posponen al particular (Al P. Cherubini, Cesena, 2558-1636). 3. El General y Fundador del Instituto de las Escuelas Pías, humilde y devotísimo siervo de V.E. viendo claramente que el poder de algunos oprime esta obra de Dios, que a él le ha costado durante 50 años seguidos fatigas, cansancios y sudores increíbles, no pudiendo más recurre confiadamente a la protección potentísima de su mucha piedad, suplicándole que quiera oponerse eficazmente a la violencia de quienes quieren echarla por tierra o directa o indirectamente:, directamente tratando de suprimirla:, indirectamente o reduciendo la Religión que la ejerce a simple Congregación de sacerdotes seculares, o restringiéndola a enseñar sólo leer, escribir y ábaco, prohibiéndole enseñar lengua latina:, o finalmente quitándole lo que la hace apreciable hasta a los ojos de los heréticos, es decir, la profesión de la suma Pobreza y una discretísima austeridad en la vida y el vestido (Al card. Spada, Roma, 42781-1645)."

Destacats