Buscador web


Paraula:


Destacats







Gandia

Localització

Vista aèria de Gandia des del sud


Vista aèria nord de la ciutat de Gandia, amb el Polígon Industrial Alcodar en primer pla


Vista general del Raval (en primer pla) i del casc antic de Gandia (al fons)


Gravat realitzat pel botànic Cavanilles Gandia, segle XVIII


Superfície: 60.8 Km2
Població: 80.020 hab. (Cens Gener 2009) INE
Densitat: 1.175 hab/Km 2
Altitud s.n.m: 22 metres
Distància a València: 69.9 Km
Codi Postal 46701-46701; Grau de Gandia (46730)
Entitats de població: 4

La ciutat se situa junt a la vora esquerra del riu Serpis o Alcoi, a uns 3 km. de la mar. Al casc urbà cal afegir els barris costaners i les cases disperses deMarxuquera. L'accelerat creixement del segle XX ha provocat l'absorció dels antics municipis de Beniopa i Benipeixcar.

Dins del nucli urbà es distingeix la ciutat antiga (barris de la Vila, la Vila Nova i el Raval), l'eixample del segle XIX, Benipeixcar, l'expansió moderna, i separats pel barranc de Sant Nicolau, l'antic municipi de Beniopa i el barri de Santa Anna.

Gandia se situa sobre l'eix litoral de comunicacions format per la carretera nacional 332, la línia fèrria València-Gandia i l'autopista A-7. A ells s'uneix la C-320 cap a Albaida, la carretera local a Vilallonga per Almoines, la carretera de Barx, la carretera d'Oliva per Daimús i la carretera del Grau. Tot plegat es completa amb el port, el segon en importància i volum de València.

El terme municipal es troba en l'àrea septentrional de la Conca de la Safor o Horta de Gandia. En l'oest inclou part de la serra de Marxuquera, amb elevacions com la Salleta (776 m), el Mirador (656 m) i el Barranc Verd (661 m). Per l'oest el massís del Mondúver (841 m) forma el límit amb Barx i Xeresa. Aquests muntanyes culminen en el tossal de Bairén (101 m) on se situa el castell amb el mateix nom, extrem que tanca la Conca de la Safor a poc més de 2 Km. del mar. També inclou la porció septentrional de la serra Falconera (452 m), que s'uneix amb la meitat de la Vall de la Marxuquera Alta.

Cap a l'oest el terme s'estén pel con al·luvial del riu Serpis que forma una planícia fins la seua desembocadura en la mar. Aquesta planícia està compresa entre el Serpis i el barranc de Sant Nicolau.

Hi ha a més una porció de la marjal de Xeresa on destaquen les aportacions dels brolladors en la mar. Aquesta planícia està compresa entre el Serpis i el barranc de Sant Nicolau.

La vall de Marxuquera Alta és recorreguda cap al sud pel barranc Verd i d'altres menors, capçalera de barranc de Marxuquera que flueix cap a Palma i el riu Vernissa. Pel nord, entre els pendents de la serra de Marxuquera i el massís es forma el barranc de Beniopa. Aquest barranc recorre Marxuquera Baix, passa entre el massís i la serra Falconera, i després de passar Beniopa s’anomena barranc de Sant Nicolau, al desembocar en el port de Gandia. Pel nord rep nombrosos barrancs que són la causa de les nombroses crescudes del barranc en època de fortes pluges. El riu principal del terme és el Serpis o d'Alcoi, el qual penetra en el terme a les portes de la ciutat, la voreja per l'est, i finalment desemboca al sud del Grau, en la platja de Venècia.


Calendari del Mes


Setembre 2018

LMMJVSD
     12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930

El temps en Gandia

Nº Visites: 3957188

L'Any amb Calassanç

"1. Más estimo la salud que todas las cuestaciones (Al P. Ministro, Ancona, 126-1622). 2. No le escribo con mi propia mano por haber terminado de comer (Al P. Reale, Cárcare, 700-1627). 3. Escríbame V.R. en particular sobre el seminario y anote las palabras escritas por mí en las cartas donde yo prometo tener el cuidado temporal y que los nuestros tengan que vivir dentro, que yo no puedo encontrarlo en ninguna de las copias. Más bien he propuesto el modo más seguro de huir la ofensa a Dios, porque V.R. sabe también que en las Constituciones nos está prohibida la atención de los seminarios (Al P. Cherubini, Ancona, 2119-1633). 4. Me parece descubrir gran soberbia y oposición entre esas dos casas, teniendo que mantener una fraterna comunicación entre los Superiores, ayudándose con caridad fraterna:, creo ver todo lo contrario (Al P. Romani, Florencia, 3150-1639). 5. Creo que en lugar de la santa caridad reina ahí la discordia y así no pueden ir las cosas ni en la observancia ni en las escuelas (Al P. V. Berro, Palermo, 3151-1639). 6. En cuanto al dinero, si no se deposita todo fielmente en la caja con tres llaves no se puede esperar ni buen resultado ni buen gobierno (ídem). 7. Y así como V.R. debe ser obedecido por los otros así debe obedecer al Provincial, y si los dos son adversarios, la comunidad no puede ir bien:, es preciso que se pongan de acuerdo, de otra manera pondré yo remedio (ídem). 8. La semana pasada le comuniqué la elección del nuevo Pontífice llamado Inocencio X, y ahora le aviso que esperamos cuanto antes la exaltación de nuestro Instituto, que en el pasado por causa de algunos nuestros relajados se ha encontrado en gran peligro, teniendo el Pontífice difunto y su sobrino muy malos informes contra nuestra Religión, lo que no sucederá con el presente:, V.R. anime a todos nuestros religiosos a que esperen ver en seguida la vuelta de la observancia debida y la facultad de dar el hábito como antes y de fundar casas nuevas (Al P. Novari, Nikolsburg, 4224-1644). 9. Diga al H. Francisco que si sabe recibir con paciencia de la mano de Dios las mortificaciones, pasará esta vida con gusto interior y se ahorrará en la otra las penas gravísimas que se deben a sus pecados (Al P. Reale, Cárcare, 700-1623)."

Destacats