Buscador web


Paraula:


Destacats







Gandia

Localització

Vista aèria de Gandia des del sud


Vista aèria nord de la ciutat de Gandia, amb el Polígon Industrial Alcodar en primer pla


Vista general del Raval (en primer pla) i del casc antic de Gandia (al fons)


Gravat realitzat pel botànic Cavanilles Gandia, segle XVIII


Superfície: 60.8 Km2
Població: 80.020 hab. (Cens Gener 2009) INE
Densitat: 1.175 hab/Km 2
Altitud s.n.m: 22 metres
Distància a València: 69.9 Km
Codi Postal 46701-46701; Grau de Gandia (46730)
Entitats de població: 4

La ciutat se situa junt a la vora esquerra del riu Serpis o Alcoi, a uns 3 km. de la mar. Al casc urbà cal afegir els barris costaners i les cases disperses deMarxuquera. L'accelerat creixement del segle XX ha provocat l'absorció dels antics municipis de Beniopa i Benipeixcar.

Dins del nucli urbà es distingeix la ciutat antiga (barris de la Vila, la Vila Nova i el Raval), l'eixample del segle XIX, Benipeixcar, l'expansió moderna, i separats pel barranc de Sant Nicolau, l'antic municipi de Beniopa i el barri de Santa Anna.

Gandia se situa sobre l'eix litoral de comunicacions format per la carretera nacional 332, la línia fèrria València-Gandia i l'autopista A-7. A ells s'uneix la C-320 cap a Albaida, la carretera local a Vilallonga per Almoines, la carretera de Barx, la carretera d'Oliva per Daimús i la carretera del Grau. Tot plegat es completa amb el port, el segon en importància i volum de València.

El terme municipal es troba en l'àrea septentrional de la Conca de la Safor o Horta de Gandia. En l'oest inclou part de la serra de Marxuquera, amb elevacions com la Salleta (776 m), el Mirador (656 m) i el Barranc Verd (661 m). Per l'oest el massís del Mondúver (841 m) forma el límit amb Barx i Xeresa. Aquests muntanyes culminen en el tossal de Bairén (101 m) on se situa el castell amb el mateix nom, extrem que tanca la Conca de la Safor a poc més de 2 Km. del mar. També inclou la porció septentrional de la serra Falconera (452 m), que s'uneix amb la meitat de la Vall de la Marxuquera Alta.

Cap a l'oest el terme s'estén pel con al·luvial del riu Serpis que forma una planícia fins la seua desembocadura en la mar. Aquesta planícia està compresa entre el Serpis i el barranc de Sant Nicolau.

Hi ha a més una porció de la marjal de Xeresa on destaquen les aportacions dels brolladors en la mar. Aquesta planícia està compresa entre el Serpis i el barranc de Sant Nicolau.

La vall de Marxuquera Alta és recorreguda cap al sud pel barranc Verd i d'altres menors, capçalera de barranc de Marxuquera que flueix cap a Palma i el riu Vernissa. Pel nord, entre els pendents de la serra de Marxuquera i el massís es forma el barranc de Beniopa. Aquest barranc recorre Marxuquera Baix, passa entre el massís i la serra Falconera, i després de passar Beniopa s’anomena barranc de Sant Nicolau, al desembocar en el port de Gandia. Pel nord rep nombrosos barrancs que són la causa de les nombroses crescudes del barranc en època de fortes pluges. El riu principal del terme és el Serpis o d'Alcoi, el qual penetra en el terme a les portes de la ciutat, la voreja per l'est, i finalment desemboca al sud del Grau, en la platja de Venècia.


Calendari del Mes


Febrer 2019

LMMJVSD
    123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728   

El temps a Gandia

Nº Visites: 4333877

L'Any amb Calassanç

"1. V.R. tenga mucho cuidado y procure que el P. Mateo atienda a que el Hno. no sea superado por la tentación, porque si volviese al mundo, Dios sabe cómo acabaría, gozando de libertad y con tales compañeros (Al P. Castilla, Frascati, 786-1628). 2. La salud se debe cuidar, sin exponerla a peligros, sobre todo encontrándose débil (Al P. Graziani, Nápoles, 2197-1634). 3. V.R. consiga que el Superior y algún otro que tenga celo de la Religión, se sepan al dedillo, como se dice, algunos capítulos de las Constituciones que los súbditos suelen trangredir con más frecuencia:, y cuando ven que alguno no los observa, sea enmendado en seguida: cuando llegan de fuera el Superior interrogue al menos una vez al día a uno de los compañeros que ha estado fuera, para que le indique dónde han estado y qué han hecho, y esto lo puede mandar en virtud de santa obediencia:, téngase también cuidado del silencio y de cosas semejantes. Además obligue a todos a que estudien las Constituciones, al menos los capítulos que se refieren a los súbditos y decídanse a observarlos todos literalmente, que no se les pide sino una cosa muy justa y aprobada por el Espíritu Santo por medio de su Vicario (Idem). 4. Los sensuales pierden el don de la oración por la cual se comunica el Hijo de Dios y sus méritos a los sobrios (Idem). 5. Los temerosos de Dios siguen las rúbricas del misal (A Nápoles 2198-1634). 6. Por la gracia del Señor V.R. no se ha dejado vencer por las pasiones, por lo tanto debe poner todo su empeño en ayudar a los que se dejan vencer por ellas, pues así hará una obra muy agradable a Dios. Exhorte a todos a preocuparse de la salvación de la propia alma, no teniendo aversión uno contra otro, que es una gran peste de las Religiones, y no tiene poca gracia de Dios quien se sabe librar de esto (Al P. Mussesti, Ancona. 2683-1637). 7. Le exhorto a que cuando le ocurra algo, no demuestre nunca pasión, sino sólo celo, con palabras que no manifiesten acaloramiento, porque donde se descubre la pasión, no se da el crédito que se debería. Mantenga correspondencia más bien con los Superiores que con otros que se muestran amigos, pero que no lo son de verdad (Al P.V. Berro, Mesina, 3279-1640)."

Destacats