Buscador web


Paraula:


Destacats







Gandia

Localització

Vista aèria de Gandia des del sud


Vista aèria nord de la ciutat de Gandia, amb el Polígon Industrial Alcodar en primer pla


Vista general del Raval (en primer pla) i del casc antic de Gandia (al fons)


Gravat realitzat pel botànic Cavanilles Gandia, segle XVIII


Superfície: 60.8 Km2
Població: 80.020 hab. (Cens Gener 2009) INE
Densitat: 1.175 hab/Km 2
Altitud s.n.m: 22 metres
Distància a València: 69.9 Km
Codi Postal 46701-46701; Grau de Gandia (46730)
Entitats de població: 4

La ciutat se situa junt a la vora esquerra del riu Serpis o Alcoi, a uns 3 km. de la mar. Al casc urbà cal afegir els barris costaners i les cases disperses deMarxuquera. L'accelerat creixement del segle XX ha provocat l'absorció dels antics municipis de Beniopa i Benipeixcar.

Dins del nucli urbà es distingeix la ciutat antiga (barris de la Vila, la Vila Nova i el Raval), l'eixample del segle XIX, Benipeixcar, l'expansió moderna, i separats pel barranc de Sant Nicolau, l'antic municipi de Beniopa i el barri de Santa Anna.

Gandia se situa sobre l'eix litoral de comunicacions format per la carretera nacional 332, la línia fèrria València-Gandia i l'autopista A-7. A ells s'uneix la C-320 cap a Albaida, la carretera local a Vilallonga per Almoines, la carretera de Barx, la carretera d'Oliva per Daimús i la carretera del Grau. Tot plegat es completa amb el port, el segon en importància i volum de València.

El terme municipal es troba en l'àrea septentrional de la Conca de la Safor o Horta de Gandia. En l'oest inclou part de la serra de Marxuquera, amb elevacions com la Salleta (776 m), el Mirador (656 m) i el Barranc Verd (661 m). Per l'oest el massís del Mondúver (841 m) forma el límit amb Barx i Xeresa. Aquests muntanyes culminen en el tossal de Bairén (101 m) on se situa el castell amb el mateix nom, extrem que tanca la Conca de la Safor a poc més de 2 Km. del mar. També inclou la porció septentrional de la serra Falconera (452 m), que s'uneix amb la meitat de la Vall de la Marxuquera Alta.

Cap a l'oest el terme s'estén pel con al·luvial del riu Serpis que forma una planícia fins la seua desembocadura en la mar. Aquesta planícia està compresa entre el Serpis i el barranc de Sant Nicolau.

Hi ha a més una porció de la marjal de Xeresa on destaquen les aportacions dels brolladors en la mar. Aquesta planícia està compresa entre el Serpis i el barranc de Sant Nicolau.

La vall de Marxuquera Alta és recorreguda cap al sud pel barranc Verd i d'altres menors, capçalera de barranc de Marxuquera que flueix cap a Palma i el riu Vernissa. Pel nord, entre els pendents de la serra de Marxuquera i el massís es forma el barranc de Beniopa. Aquest barranc recorre Marxuquera Baix, passa entre el massís i la serra Falconera, i després de passar Beniopa s’anomena barranc de Sant Nicolau, al desembocar en el port de Gandia. Pel nord rep nombrosos barrancs que són la causa de les nombroses crescudes del barranc en època de fortes pluges. El riu principal del terme és el Serpis o d'Alcoi, el qual penetra en el terme a les portes de la ciutat, la voreja per l'est, i finalment desemboca al sud del Grau, en la platja de Venècia.


Calendari del Mes


Abril 2020

LMMJVSD
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930   

El temps a Gandia

Nº Visites: 5887768

L'Any amb Calassanç

"1. V. R. debe tener grabada en el corazón aquella santa sentencia que dice «per multas tribulationes oportet introire in regnum Dei», y por amor al Señor, que sin haber pecado padeció tantas tribulaciones y oprobios por todos sin estar obligado, nosotros debemos padecer grandes cosas como hacen los favoritos del Señor para darle gusto, si bien antes debemos pensar que los merecemos por nuestros pecados para humillarnos siempre (Al P. Freyxo, S. Salvador Mayor, Roma, 1353-1630). 2. Si es necesario, con la presente le doy permiso para vivir fuera de la compañía de dicho Padre, para que pueda servir igual que antes en palacio, y tratará con el P. Maestro Santos Sala de los Menores Conventuales sobre el modo de comportarse (Al H. Ravaggi, Palermo, 2361-1635). 3. V. R. procurará que se edifique allí donde nuestros religiosos no puedan ser vistos por los seglares, o bien dentro de casa o bien por el jardín (Al P. Cherubini, Chieti. 3967-1642). 4. V. R. debería haber obedecido a mi mandato de poner celosías cerradas o elevadas en las ventanas que pueden dar a casas de seglares (Al P. V. Berro, Mesina, 3968-1642). 5. Procuraré cumplir cuanto desea V. R. dado que así lo ordena la Sagrada Congregación del Santo Oficio, pues obedeciendo a tan alto Tribunal no erraré, sino por el contrario pienso merecer. El resultado de las cosas lo dejo en manos de la divina bondad (Al. P. Sozzi, Florencia, 3969- 1642). 6. Respondo diciendo que de todo. modos procure V. R. y todos los demás dar gusto al P. Mario, y obedecerle en todo lo que ordena, teniendo él la ayuda de la Sagrada Congregación del Santo Oficio, a la que de ningún modo se debe contradecir en cosa alguna, por mínima que sea (Al P. Scassellati. Pisa, 3970-1642). 7. Aquí no han aparecido todavía las nuevas Constituciones, ni se sabe cuándo aparecerán, por ser, como se dicen, muy negativas en algunos puntos. Yo espero que Dios encontrará algún remedio a propósito antes de que salgan (Al P. la Longa, Palermo, 4448-1647)."

Destacats