Buscador web


Paraula:


Destacats







Gandia

Localització

Vista aèria de Gandia des del sud


Vista aèria nord de la ciutat de Gandia, amb el Polígon Industrial Alcodar en primer pla


Vista general del Raval (en primer pla) i del casc antic de Gandia (al fons)


Gravat realitzat pel botànic Cavanilles Gandia, segle XVIII


Superfície: 60.8 Km2
Població: 80.020 hab. (Cens Gener 2009) INE
Densitat: 1.175 hab/Km 2
Altitud s.n.m: 22 metres
Distància a València: 69.9 Km
Codi Postal 46701-46701; Grau de Gandia (46730)
Entitats de població: 4

La ciutat se situa junt a la vora esquerra del riu Serpis o Alcoi, a uns 3 km. de la mar. Al casc urbà cal afegir els barris costaners i les cases disperses deMarxuquera. L'accelerat creixement del segle XX ha provocat l'absorció dels antics municipis de Beniopa i Benipeixcar.

Dins del nucli urbà es distingeix la ciutat antiga (barris de la Vila, la Vila Nova i el Raval), l'eixample del segle XIX, Benipeixcar, l'expansió moderna, i separats pel barranc de Sant Nicolau, l'antic municipi de Beniopa i el barri de Santa Anna.

Gandia se situa sobre l'eix litoral de comunicacions format per la carretera nacional 332, la línia fèrria València-Gandia i l'autopista A-7. A ells s'uneix la C-320 cap a Albaida, la carretera local a Vilallonga per Almoines, la carretera de Barx, la carretera d'Oliva per Daimús i la carretera del Grau. Tot plegat es completa amb el port, el segon en importància i volum de València.

El terme municipal es troba en l'àrea septentrional de la Conca de la Safor o Horta de Gandia. En l'oest inclou part de la serra de Marxuquera, amb elevacions com la Salleta (776 m), el Mirador (656 m) i el Barranc Verd (661 m). Per l'oest el massís del Mondúver (841 m) forma el límit amb Barx i Xeresa. Aquests muntanyes culminen en el tossal de Bairén (101 m) on se situa el castell amb el mateix nom, extrem que tanca la Conca de la Safor a poc més de 2 Km. del mar. També inclou la porció septentrional de la serra Falconera (452 m), que s'uneix amb la meitat de la Vall de la Marxuquera Alta.

Cap a l'oest el terme s'estén pel con al·luvial del riu Serpis que forma una planícia fins la seua desembocadura en la mar. Aquesta planícia està compresa entre el Serpis i el barranc de Sant Nicolau.

Hi ha a més una porció de la marjal de Xeresa on destaquen les aportacions dels brolladors en la mar. Aquesta planícia està compresa entre el Serpis i el barranc de Sant Nicolau.

La vall de Marxuquera Alta és recorreguda cap al sud pel barranc Verd i d'altres menors, capçalera de barranc de Marxuquera que flueix cap a Palma i el riu Vernissa. Pel nord, entre els pendents de la serra de Marxuquera i el massís es forma el barranc de Beniopa. Aquest barranc recorre Marxuquera Baix, passa entre el massís i la serra Falconera, i després de passar Beniopa s’anomena barranc de Sant Nicolau, al desembocar en el port de Gandia. Pel nord rep nombrosos barrancs que són la causa de les nombroses crescudes del barranc en època de fortes pluges. El riu principal del terme és el Serpis o d'Alcoi, el qual penetra en el terme a les portes de la ciutat, la voreja per l'est, i finalment desemboca al sud del Grau, en la platja de Venècia.


Calendari del Mes


Octubre 2017

LMMJVSD
      1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031     

El temps en Gandia

Nº Visites: 3254010

L'Any amb Calassanç

"1. El Señor, por quien trabajamos, nos ayudará (Al P. Castilla, Frascati, 340-1625). 2. Que haya muerto el borriquillo no es de extrañar porque no todos saben tener cuidado de los animales como conviene:, ordinariamente se mueren por el poco cuidado y por el mal trato sin darles el debido pienso y descanso. En el futuro téngase más cuidado, y el Superior no confíe en la diligencia de un mozo, sino que los vea él con frecuencia (Al P. Giacomelli, Moricone, 1233-1629). 3. Avíseme también cómo atienden al estudio esos estudiantes nuestros llegados de Roma, y procure que se dé entera satisfacción al P. Tomás Campanella (Al P. Bandoni, Frascati, 1699-1631). 4. Me parece que no teniendo consistencia la obra en esa ciudad en la que se ha desplegado tanto trabajo, estará vacía de gratitud humana, y pobres de nosotros si Dios pagara los trabajos realizados por su amor como pagan los hombres los trabajos mucho mayores hechos por amor a ellos:, como con la paciencia y la perseverancia se suelen superar muchas dificultades, estamos esperando a ver qué se complace el Señor que resulte (Al P. Alacchi, Venecia, 1898-1632). 5. Aquí hemos recibido malas noticias de los asuntos de Flandes y de Alemania, y de que los herejes vencen a los católicos. El Señor defienda su santa fe y nos conceda la gracia de servirlo con todo fervor (ídem)."

Destacats