Buscador web


Paraula:


Destacats







Gandia

Localització

Vista aèria de Gandia des del sud


Vista aèria nord de la ciutat de Gandia, amb el Polígon Industrial Alcodar en primer pla


Vista general del Raval (en primer pla) i del casc antic de Gandia (al fons)


Gravat realitzat pel botànic Cavanilles Gandia, segle XVIII


Superfície: 60.8 Km2
Població: 80.020 hab. (Cens Gener 2009) INE
Densitat: 1.175 hab/Km 2
Altitud s.n.m: 22 metres
Distància a València: 69.9 Km
Codi Postal 46701-46701; Grau de Gandia (46730)
Entitats de població: 4

La ciutat se situa junt a la vora esquerra del riu Serpis o Alcoi, a uns 3 km. de la mar. Al casc urbà cal afegir els barris costaners i les cases disperses deMarxuquera. L'accelerat creixement del segle XX ha provocat l'absorció dels antics municipis de Beniopa i Benipeixcar.

Dins del nucli urbà es distingeix la ciutat antiga (barris de la Vila, la Vila Nova i el Raval), l'eixample del segle XIX, Benipeixcar, l'expansió moderna, i separats pel barranc de Sant Nicolau, l'antic municipi de Beniopa i el barri de Santa Anna.

Gandia se situa sobre l'eix litoral de comunicacions format per la carretera nacional 332, la línia fèrria València-Gandia i l'autopista A-7. A ells s'uneix la C-320 cap a Albaida, la carretera local a Vilallonga per Almoines, la carretera de Barx, la carretera d'Oliva per Daimús i la carretera del Grau. Tot plegat es completa amb el port, el segon en importància i volum de València.

El terme municipal es troba en l'àrea septentrional de la Conca de la Safor o Horta de Gandia. En l'oest inclou part de la serra de Marxuquera, amb elevacions com la Salleta (776 m), el Mirador (656 m) i el Barranc Verd (661 m). Per l'oest el massís del Mondúver (841 m) forma el límit amb Barx i Xeresa. Aquests muntanyes culminen en el tossal de Bairén (101 m) on se situa el castell amb el mateix nom, extrem que tanca la Conca de la Safor a poc més de 2 Km. del mar. També inclou la porció septentrional de la serra Falconera (452 m), que s'uneix amb la meitat de la Vall de la Marxuquera Alta.

Cap a l'oest el terme s'estén pel con al·luvial del riu Serpis que forma una planícia fins la seua desembocadura en la mar. Aquesta planícia està compresa entre el Serpis i el barranc de Sant Nicolau.

Hi ha a més una porció de la marjal de Xeresa on destaquen les aportacions dels brolladors en la mar. Aquesta planícia està compresa entre el Serpis i el barranc de Sant Nicolau.

La vall de Marxuquera Alta és recorreguda cap al sud pel barranc Verd i d'altres menors, capçalera de barranc de Marxuquera que flueix cap a Palma i el riu Vernissa. Pel nord, entre els pendents de la serra de Marxuquera i el massís es forma el barranc de Beniopa. Aquest barranc recorre Marxuquera Baix, passa entre el massís i la serra Falconera, i després de passar Beniopa s’anomena barranc de Sant Nicolau, al desembocar en el port de Gandia. Pel nord rep nombrosos barrancs que són la causa de les nombroses crescudes del barranc en època de fortes pluges. El riu principal del terme és el Serpis o d'Alcoi, el qual penetra en el terme a les portes de la ciutat, la voreja per l'est, i finalment desemboca al sud del Grau, en la platja de Venècia.


Calendari del Mes


Novembre 2019

LMMJVSD
    123
45678910
11121314151617
18192021222324
252627282930 

El temps a Gandia

Nº Visites: 5289545

L'Any amb Calassanç

"1. Dicho P. Provincial sea muy cauto y considerado al aceptar novicios porque del conocer la vocación depende el provecho y progreso de la Religión. Consulte antes con el General, avisándole detalladamente de las cualidades de los que piden nuestro hábito (Al P. Casani, Nápoles, 727a-1627). 2. Teniendo entendido que algunos, con gran daño de la propia conciencia, han hecho poco caso de nuestras Constituciones, que tratan acerca de la observancia de la suma pobreza, de la que tenemos voto solemne, en las cuales se dice que nadie tenga en su poder o en poder de otra persona ninguna clase de dinero, a fin de que en el futuro se observe dicha constitución como la observan otros religiosos reformados, se ordena por la presente que quien tenga alguna clase de dinero, poco o mucho, en su poder o bien en poder de otros, quede obligado, una vez enterado de esta orden, a manifestarlo lo antes posible al ecónomo o administrador de la casa, que nombrará dicho Provincial (ídem). 3. Me escribe el H. Domingo que algunos de los nuestros se burlan de Ud. V. R. infórmese y no permita semejantes cosas entre los nuestros, que suelen causar profundas aversiones (Al P. Giacomelli, Moricone, 1257-1629). 4. Desearía que le siguiesen (en la salida de un religioso) todos los relajados, que mucho mejor sería que fuésemos un tercio o la mitad menos (Al P. Castilla, Frascati, 1258-1629). 5. Diga al Hermano de la primera clase que he recibido siempre los versos que me ha mandado, y que como tema de la oración tome alabar la paz y concordia entre los ciudadanos que entonces la comunidad es una representación del Paraíso (Al P. Castilla, Frascati, 1524-1630). 6. Quisiera que cada una de esas dos casas de Nápoles preparase dos sujetos en letras humanas, como dicen nuestras Constituciones, y no todos sirvieran a la obra, y de la misma manera se pusiese todo empeño en lograr buenos escritores y abaquistas, que en cuatro años que salí de Nápoles no ha aprendido nadie a escribir y ábaco (Al P. Cherubini, Nápoles, 1525-1630). 7. Me ha dado alegría oír que en esa casa atienden al ejercicio de la escuelas y al aprovechamiento de los escolares:, si hacen bien eso, conseguirán gran mérito ante Dios (Al P. Peri, Savona, 2629-1636). 8. Haga que se observan las Constituciones en todas las casas que así adquirirán con facilidad la perfección religiosa (Al P. Conti, Nikolsburg, 4058-1642)."

Destacats