Buscador web


Paraula:


Destacats







Gandia

Localització

Vista aèria de Gandia des del sud


Vista aèria nord de la ciutat de Gandia, amb el Polígon Industrial Alcodar en primer pla


Vista general del Raval (en primer pla) i del casc antic de Gandia (al fons)


Gravat realitzat pel botànic Cavanilles Gandia, segle XVIII


Superfície: 60.8 Km2
Població: 80.020 hab. (Cens Gener 2009) INE
Densitat: 1.175 hab/Km 2
Altitud s.n.m: 22 metres
Distància a València: 69.9 Km
Codi Postal 46701-46701; Grau de Gandia (46730)
Entitats de població: 4

La ciutat se situa junt a la vora esquerra del riu Serpis o Alcoi, a uns 3 km. de la mar. Al casc urbà cal afegir els barris costaners i les cases disperses deMarxuquera. L'accelerat creixement del segle XX ha provocat l'absorció dels antics municipis de Beniopa i Benipeixcar.

Dins del nucli urbà es distingeix la ciutat antiga (barris de la Vila, la Vila Nova i el Raval), l'eixample del segle XIX, Benipeixcar, l'expansió moderna, i separats pel barranc de Sant Nicolau, l'antic municipi de Beniopa i el barri de Santa Anna.

Gandia se situa sobre l'eix litoral de comunicacions format per la carretera nacional 332, la línia fèrria València-Gandia i l'autopista A-7. A ells s'uneix la C-320 cap a Albaida, la carretera local a Vilallonga per Almoines, la carretera de Barx, la carretera d'Oliva per Daimús i la carretera del Grau. Tot plegat es completa amb el port, el segon en importància i volum de València.

El terme municipal es troba en l'àrea septentrional de la Conca de la Safor o Horta de Gandia. En l'oest inclou part de la serra de Marxuquera, amb elevacions com la Salleta (776 m), el Mirador (656 m) i el Barranc Verd (661 m). Per l'oest el massís del Mondúver (841 m) forma el límit amb Barx i Xeresa. Aquests muntanyes culminen en el tossal de Bairén (101 m) on se situa el castell amb el mateix nom, extrem que tanca la Conca de la Safor a poc més de 2 Km. del mar. També inclou la porció septentrional de la serra Falconera (452 m), que s'uneix amb la meitat de la Vall de la Marxuquera Alta.

Cap a l'oest el terme s'estén pel con al·luvial del riu Serpis que forma una planícia fins la seua desembocadura en la mar. Aquesta planícia està compresa entre el Serpis i el barranc de Sant Nicolau.

Hi ha a més una porció de la marjal de Xeresa on destaquen les aportacions dels brolladors en la mar. Aquesta planícia està compresa entre el Serpis i el barranc de Sant Nicolau.

La vall de Marxuquera Alta és recorreguda cap al sud pel barranc Verd i d'altres menors, capçalera de barranc de Marxuquera que flueix cap a Palma i el riu Vernissa. Pel nord, entre els pendents de la serra de Marxuquera i el massís es forma el barranc de Beniopa. Aquest barranc recorre Marxuquera Baix, passa entre el massís i la serra Falconera, i després de passar Beniopa s’anomena barranc de Sant Nicolau, al desembocar en el port de Gandia. Pel nord rep nombrosos barrancs que són la causa de les nombroses crescudes del barranc en època de fortes pluges. El riu principal del terme és el Serpis o d'Alcoi, el qual penetra en el terme a les portes de la ciutat, la voreja per l'est, i finalment desemboca al sud del Grau, en la platja de Venècia.


Calendari del Mes


Desembre 2017

LMMJVSD
    123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031

El temps en Gandia

Nº Visites: 3365758

L'Any amb Calassanç

"1. Durante el tiempo que se encuentre ahí no deje de anotar a cuantos le parece que no caminan de acuerdo con nuestras reglas para que un día me lo pueda hacer saber a fin de remediarlo como padre (Al P. Frescio, Nápoles, 1274-1629). 2. Desearía que en nuestras casas hubiera dos o tres cuartos para seglares para cuando fuese necesario tenerlos en casa hospedándolos, los cuales tendrían que estar separados de los Padres para que no se viesen sus imperfecciones que si bien serán a menudo pequeñas, no obstante, se escandalizan de cualquier cosa teniendo por santos a los religiosos. Me desagrada mucho la enfermedad del P. Evangelista pero espero que sea para su curación completa incluso de la tartamudez mientras dice la Misa (Al P. Cherubini, Nápoles, 1275-1629). 3. Yo he comenzado aquí varias veces un plan de estudios de humanidades y si no me hubieran pedido los sujetos con tanta premura, ahora tendría algunos preparados para muchas cosas, pero me ha sido preciso deshacer las casas de Roma para suplir a las casas de fuera. Pienso que el colegio Nazareno se abrirá el primer día del año con ocho alumnos, sólo, donde pienso hacer estudiar 5 ó 6 de los nuestros (ídem). 4. En cuanto a pasar (sujetos) a otra Religión lo he intentado con grandes recomendaciones, pero yendo a Mons. Fagnano, por cuyas manos pasan estos asuntos, me ha dicho que ni lo piense, que el Papa no los pasará «ad laxiorem» de ningún modo:, pero se tomará otro remedio para quienes no les guste nuestro ejercicio y la santa obediencia:, el enseñar y aprender latines se remediará bien pronto y, sin embargo, saben que es contra la voluntad del Superior y yo, con la ayuda de Dios, llevaré a la práctica los castigos que parecen severos y no lo son, sino muy necesarios:, y aunque esté aquí, haré que sea obedecido ahí (ídem). 5. En cuanto al H. Carlos de S. Domingo diga al Sr. Salvador que nada más llegar aquí le he hecho dedicarse al estudio y se ha entusiasmado tanto que parece quiere hacer milagros, sobre todo viendo que el H. Juan Tomás ha hecho aquí un comentario de un libro de Virgilio con tal maestría que ha inducido a muchos a querer hacer otro tanto:, aquellos que lo logran podrán salir en público ante cualquier auditorio de gente grave Aquí los días de fiesta se tiene, por la tarde, un acto en el que tres o cuatro de los nuestros en presencia de todos los de casa hablan muy bien sobre asuntos literarios, y yo les doy el argumento para la fiesta siguiente (ídem). 6. Procure V.R. que no se hable en los recreos sino del modo de promover mejor el ejercicio de las escuelas, pues muchas veces alguno puede dar algún consejo que será de mucha importancia (ídem)."

Destacats