Buscador web


Paraula:


Destacats







Gandia

Localització

Vista aèria de Gandia des del sud


Vista aèria nord de la ciutat de Gandia, amb el Polígon Industrial Alcodar en primer pla


Vista general del Raval (en primer pla) i del casc antic de Gandia (al fons)


Gravat realitzat pel botànic Cavanilles Gandia, segle XVIII


Superfície: 60.8 Km2
Població: 80.020 hab. (Cens Gener 2009) INE
Densitat: 1.175 hab/Km 2
Altitud s.n.m: 22 metres
Distància a València: 69.9 Km
Codi Postal 46701-46701; Grau de Gandia (46730)
Entitats de població: 4

La ciutat se situa junt a la vora esquerra del riu Serpis o Alcoi, a uns 3 km. de la mar. Al casc urbà cal afegir els barris costaners i les cases disperses deMarxuquera. L'accelerat creixement del segle XX ha provocat l'absorció dels antics municipis de Beniopa i Benipeixcar.

Dins del nucli urbà es distingeix la ciutat antiga (barris de la Vila, la Vila Nova i el Raval), l'eixample del segle XIX, Benipeixcar, l'expansió moderna, i separats pel barranc de Sant Nicolau, l'antic municipi de Beniopa i el barri de Santa Anna.

Gandia se situa sobre l'eix litoral de comunicacions format per la carretera nacional 332, la línia fèrria València-Gandia i l'autopista A-7. A ells s'uneix la C-320 cap a Albaida, la carretera local a Vilallonga per Almoines, la carretera de Barx, la carretera d'Oliva per Daimús i la carretera del Grau. Tot plegat es completa amb el port, el segon en importància i volum de València.

El terme municipal es troba en l'àrea septentrional de la Conca de la Safor o Horta de Gandia. En l'oest inclou part de la serra de Marxuquera, amb elevacions com la Salleta (776 m), el Mirador (656 m) i el Barranc Verd (661 m). Per l'oest el massís del Mondúver (841 m) forma el límit amb Barx i Xeresa. Aquests muntanyes culminen en el tossal de Bairén (101 m) on se situa el castell amb el mateix nom, extrem que tanca la Conca de la Safor a poc més de 2 Km. del mar. També inclou la porció septentrional de la serra Falconera (452 m), que s'uneix amb la meitat de la Vall de la Marxuquera Alta.

Cap a l'oest el terme s'estén pel con al·luvial del riu Serpis que forma una planícia fins la seua desembocadura en la mar. Aquesta planícia està compresa entre el Serpis i el barranc de Sant Nicolau.

Hi ha a més una porció de la marjal de Xeresa on destaquen les aportacions dels brolladors en la mar. Aquesta planícia està compresa entre el Serpis i el barranc de Sant Nicolau.

La vall de Marxuquera Alta és recorreguda cap al sud pel barranc Verd i d'altres menors, capçalera de barranc de Marxuquera que flueix cap a Palma i el riu Vernissa. Pel nord, entre els pendents de la serra de Marxuquera i el massís es forma el barranc de Beniopa. Aquest barranc recorre Marxuquera Baix, passa entre el massís i la serra Falconera, i després de passar Beniopa s’anomena barranc de Sant Nicolau, al desembocar en el port de Gandia. Pel nord rep nombrosos barrancs que són la causa de les nombroses crescudes del barranc en època de fortes pluges. El riu principal del terme és el Serpis o d'Alcoi, el qual penetra en el terme a les portes de la ciutat, la voreja per l'est, i finalment desemboca al sud del Grau, en la platja de Venècia.


Calendari del Mes


Setembre 2017

LMMJVSD
    123
45678910
11121314151617
18192021222324
252627282930 

El temps en Gandia

Nº Visites: 3211041

L'Any amb Calassanç

"1. Para llegar a ser un vaso digno de estar en presencia de cualquier señor, primero es preciso que el metal sea bien martilleado:, así mismo en el servicio de Dios conviene soportar todo con paciencia, y devolver con toda caridad y mansedumbre bien por mal de forma que el prójimo quede edificado. Procuren dar buen ejemplo al prójimo todos juntos, y demostrar que son verdaderos pobres de la Madre de Dios y que no han ido a Nursia sino para bien de las almas de sus hijos, que así superarán todas las calumnias y encontrarán el propio mérito (Al P. Tencani, Nursia, 86-1621). 2. En lo referente al asunto de los sacerdotes que tienen escuelas pías en Ancona y Nursia espero alguna información auténtica, pues pienso obtener un Breve en el que no se les impida tener escuelas sino que se les obligue a cambiar el nombre de escuelas pías por otro. Comuníqueselo cuanto antes pues es un asunto más grave de lo que algunos piensan (Al P. Cherubini, Nápoles, 1214-1629). 3. En cuanto al P. Arcángel, le haré volver, aunque tuviera que ir en persona y nadie podrá quitarme esta idea: en cuanto a ir a Florencia para abrir escuelas es tiempo perdido pues están las de Fiammelli y los PP. Jesuitas tienen algunos sacerdotes seglares y el título de escuelas pías según me han escrito (ídem). 4. Escribiré al P. Provincial para que tenga cuidado de que esa casa de la Duchesca por ser más numerosa esté servida por mejores sujetos y creo que lo hará, y si no, mandaré alguno que sirva en ésa sin que se le cambie tan fácilmente, pues deseo que esa casa esté bien servida no sólo por ser la primera en que yo mismo en persona he trabajado, sino por ser la más numerosa en alumnos y estar en lugar donde hay mayor pobreza, a la que nosotros según nuestro Instituto debemos servir y ayudar con todas nuestras fuerzas (ídem). 5. Yo hasta ahora no he tenido ayuda de secretario para escribir y no puedo menos de escribir todo de mi propia mano esperando que dentro de poco tiempo seré relevado de esta fatiga. Hagamos oración al Señor que nos dé la fuerza para llevar toda gran fatiga por su amor que él sin duda hará ligero el yugo y nos bendecirá siempre (Al P. Carretto, Nápoles, 1216-1629). 6. Tenemos todavía bastante amor propio y poco o nada amor de Dios, que se conoce en el padecer, y así nos quedamos sin espíritu. V.R. exhorte ahí a todos a padecer por amor de Dios (Al P. Castilla, Frascati, 1496-1630)."

Destacats