Buscador web


Paraula:


Destacats







Gandia

Localització

Vista aèria de Gandia des del sud


Vista aèria nord de la ciutat de Gandia, amb el Polígon Industrial Alcodar en primer pla


Vista general del Raval (en primer pla) i del casc antic de Gandia (al fons)


Gravat realitzat pel botànic Cavanilles Gandia, segle XVIII


Superfície: 60.8 Km2
Població: 80.020 hab. (Cens Gener 2009) INE
Densitat: 1.175 hab/Km 2
Altitud s.n.m: 22 metres
Distància a València: 69.9 Km
Codi Postal 46701-46701; Grau de Gandia (46730)
Entitats de població: 4

La ciutat se situa junt a la vora esquerra del riu Serpis o Alcoi, a uns 3 km. de la mar. Al casc urbà cal afegir els barris costaners i les cases disperses deMarxuquera. L'accelerat creixement del segle XX ha provocat l'absorció dels antics municipis de Beniopa i Benipeixcar.

Dins del nucli urbà es distingeix la ciutat antiga (barris de la Vila, la Vila Nova i el Raval), l'eixample del segle XIX, Benipeixcar, l'expansió moderna, i separats pel barranc de Sant Nicolau, l'antic municipi de Beniopa i el barri de Santa Anna.

Gandia se situa sobre l'eix litoral de comunicacions format per la carretera nacional 332, la línia fèrria València-Gandia i l'autopista A-7. A ells s'uneix la C-320 cap a Albaida, la carretera local a Vilallonga per Almoines, la carretera de Barx, la carretera d'Oliva per Daimús i la carretera del Grau. Tot plegat es completa amb el port, el segon en importància i volum de València.

El terme municipal es troba en l'àrea septentrional de la Conca de la Safor o Horta de Gandia. En l'oest inclou part de la serra de Marxuquera, amb elevacions com la Salleta (776 m), el Mirador (656 m) i el Barranc Verd (661 m). Per l'oest el massís del Mondúver (841 m) forma el límit amb Barx i Xeresa. Aquests muntanyes culminen en el tossal de Bairén (101 m) on se situa el castell amb el mateix nom, extrem que tanca la Conca de la Safor a poc més de 2 Km. del mar. També inclou la porció septentrional de la serra Falconera (452 m), que s'uneix amb la meitat de la Vall de la Marxuquera Alta.

Cap a l'oest el terme s'estén pel con al·luvial del riu Serpis que forma una planícia fins la seua desembocadura en la mar. Aquesta planícia està compresa entre el Serpis i el barranc de Sant Nicolau.

Hi ha a més una porció de la marjal de Xeresa on destaquen les aportacions dels brolladors en la mar. Aquesta planícia està compresa entre el Serpis i el barranc de Sant Nicolau.

La vall de Marxuquera Alta és recorreguda cap al sud pel barranc Verd i d'altres menors, capçalera de barranc de Marxuquera que flueix cap a Palma i el riu Vernissa. Pel nord, entre els pendents de la serra de Marxuquera i el massís es forma el barranc de Beniopa. Aquest barranc recorre Marxuquera Baix, passa entre el massís i la serra Falconera, i després de passar Beniopa s’anomena barranc de Sant Nicolau, al desembocar en el port de Gandia. Pel nord rep nombrosos barrancs que són la causa de les nombroses crescudes del barranc en època de fortes pluges. El riu principal del terme és el Serpis o d'Alcoi, el qual penetra en el terme a les portes de la ciutat, la voreja per l'est, i finalment desemboca al sud del Grau, en la platja de Venècia.


Calendari del Mes


Maig 2019

LMMJVSD
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031  

El temps a Gandia

Nº Visites: 4669767

L'Any amb Calassanç

"1. No hubiera creído nunca que en una cofradía, fundada en honor de la Madre de Dios para alabar a S. D. M. con vínculos de caridad y concordia hubiera tanta desunión y discordia por intereses particulares:, pero para evitar tantos inconvenientes, que llevan siempre consigo muchas ofensas a Dios, comunique V. R. a los oficiales de la Cofradía que yo les digo que no se molesten más por el lugar en donde se debe hacer la iglesia, pues, con la ayuda de Dios y sin sus dispendios, me fabricaré un lugar decente aunque pobre para tener la imagen de la Santísima Virgen y ellos podrán construirse un lugar para congregarse, porque yo no quiero en manera alguna que se reúnan más en la casa en la que habitamos nosotros para mostrar allí sus pasiones y discordias hasta que estén bien unidos en santa caridad, y que no pienso por nada del mundo prestar ayuda ni consentimiento a discordia o desunión alguna. V. R. hágaselo saber, que yo estoy resuelto a construir por mí mismo el lugar para la Virgen Santísima (Al P. Castilla, Frascati, 429-1626). 2. Si hacen la procesión háganla con mucha devoción que es lo que importa, y procure que se confiesen y comulguen los escolares que son capaces (Al P. Castilla, Frascati, 430- 1626). 3. No tienen que envidiar a los de Savona:, procuren estar bien unidos en caridad y avanzar lo más que se pueda en la humildad, y hagan en lo posible devotos a los niños que es cosa muy grata a Dios (Al P. Reale, Cárcare, 856-1628). 4. En cuanto al H. José de S. Nicolás he ordenado que no le dejen hablar con los parientes sino muy pocas veces (Al P. Cherubini, Nápoles, 1112-1629). 5. En cuanto al H. Carlos no es su menor falta no acudir a la tarde a la oración, sino que sé que es de tal manera que se necesitan dos o tres superiores para tenerlo en regla, y eso que no me han escrito o contado ni la mitad de sus faltas que no son sólo del tiempo que se encuentra en Frascati, sino más antiguas, según lo que he ido descubriendo (Al P. Castilla, Frascati, 1399-1630). 6. No dejo ni dejaré de intentar hasta que lo consigamos, ya que tengo firme esperanza en Dios que podrá más que todo el infierno que se ha desencadenado contra nosotros y quiere abatirnos temiendo que nuestro Instituto ejercitado de la debida manera vaya directamente contra sus artes (Al P. Cherubini, Ancona, 2046-1633)."

Destacats