Buscador web


Paraula:


Destacats







Gandia

Localització

Vista aèria de Gandia des del sud


Vista aèria nord de la ciutat de Gandia, amb el Polígon Industrial Alcodar en primer pla


Vista general del Raval (en primer pla) i del casc antic de Gandia (al fons)


Gravat realitzat pel botànic Cavanilles Gandia, segle XVIII


Superfície: 60.8 Km2
Població: 80.020 hab. (Cens Gener 2009) INE
Densitat: 1.175 hab/Km 2
Altitud s.n.m: 22 metres
Distància a València: 69.9 Km
Codi Postal 46701-46701; Grau de Gandia (46730)
Entitats de població: 4

La ciutat se situa junt a la vora esquerra del riu Serpis o Alcoi, a uns 3 km. de la mar. Al casc urbà cal afegir els barris costaners i les cases disperses deMarxuquera. L'accelerat creixement del segle XX ha provocat l'absorció dels antics municipis de Beniopa i Benipeixcar.

Dins del nucli urbà es distingeix la ciutat antiga (barris de la Vila, la Vila Nova i el Raval), l'eixample del segle XIX, Benipeixcar, l'expansió moderna, i separats pel barranc de Sant Nicolau, l'antic municipi de Beniopa i el barri de Santa Anna.

Gandia se situa sobre l'eix litoral de comunicacions format per la carretera nacional 332, la línia fèrria València-Gandia i l'autopista A-7. A ells s'uneix la C-320 cap a Albaida, la carretera local a Vilallonga per Almoines, la carretera de Barx, la carretera d'Oliva per Daimús i la carretera del Grau. Tot plegat es completa amb el port, el segon en importància i volum de València.

El terme municipal es troba en l'àrea septentrional de la Conca de la Safor o Horta de Gandia. En l'oest inclou part de la serra de Marxuquera, amb elevacions com la Salleta (776 m), el Mirador (656 m) i el Barranc Verd (661 m). Per l'oest el massís del Mondúver (841 m) forma el límit amb Barx i Xeresa. Aquests muntanyes culminen en el tossal de Bairén (101 m) on se situa el castell amb el mateix nom, extrem que tanca la Conca de la Safor a poc més de 2 Km. del mar. També inclou la porció septentrional de la serra Falconera (452 m), que s'uneix amb la meitat de la Vall de la Marxuquera Alta.

Cap a l'oest el terme s'estén pel con al·luvial del riu Serpis que forma una planícia fins la seua desembocadura en la mar. Aquesta planícia està compresa entre el Serpis i el barranc de Sant Nicolau.

Hi ha a més una porció de la marjal de Xeresa on destaquen les aportacions dels brolladors en la mar. Aquesta planícia està compresa entre el Serpis i el barranc de Sant Nicolau.

La vall de Marxuquera Alta és recorreguda cap al sud pel barranc Verd i d'altres menors, capçalera de barranc de Marxuquera que flueix cap a Palma i el riu Vernissa. Pel nord, entre els pendents de la serra de Marxuquera i el massís es forma el barranc de Beniopa. Aquest barranc recorre Marxuquera Baix, passa entre el massís i la serra Falconera, i després de passar Beniopa s’anomena barranc de Sant Nicolau, al desembocar en el port de Gandia. Pel nord rep nombrosos barrancs que són la causa de les nombroses crescudes del barranc en època de fortes pluges. El riu principal del terme és el Serpis o d'Alcoi, el qual penetra en el terme a les portes de la ciutat, la voreja per l'est, i finalment desemboca al sud del Grau, en la platja de Venècia.


Calendari del Mes


Març 2019

LMMJVSD
    123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031

El temps a Gandia

Nº Visites: 4434817

L'Any amb Calassanç

"1. Respecto a algunos que acostumbran a venir a la iglesia de la Duchesca y en vez de adquirir conocimiento de las propias miserias —de las que todos estamos llenos— consiguen más bien daño propio juzgando y quizás murmurando de los otros, el Señor les perdone y los ilumine para que sepan conocer las propias faltas y dejar las de los demás (A la sra. di Falco, Nápoles, 1996-1633). 2. Por el correo he recibido noticia de la huida del H. Alejos. Me parece que debe estar muy mal de la cabeza. Siendo esta falta suya por consentimiento voluntario a la tentación del demonio, creo que el remedio que se podría emplear sería que un confesor que tenga mucha caridad lo confiese un par de veces por semana y lo visite a menudo, induciéndolo a que descubra todos sus pensamientos y cavilaciones que siente interiormente, procurándole el necesario remedio. Si este caritativo remedio durase dos o tres meses, estoy seguro de que se corregiría y entraría en su corazón el dolor por haber ofendido a Dios y el deseo de hacer penitencia por sus pecados (Al P. Fedele, Nápoles, 3055-1639). 3. V. R. debe saber que la obediencia de los súbditos no consiste en la patente del Superior, sino en el ejemplo y las obras buenas que hace, arrimando el hombro el primero en todos las cosas. Y por la negligencia en esto y por querer mandar como Superiores absolutos, ha venido en gran parte la relajación de nuestras casas. El Superior «prius debet facere et postea docere» de manera que le puede decir que la verdadera patente es ésta que yo le digo, pero que también se le mandará por escrito (ídem). 4. Quien no obedezca con sencillez da prueba grande de soberbia y amor propio, que es signo claro de reprobación, y por esto se dice con razón que «multi vocantur ad Religionem et pauci tendunt ad perfectionem». V. R. continúe estando 15 días en cada casa y procure ser el primero en todos los actos, si quiere mantener la observancia (ídem)."

Destacats