Buscador web


Paraula:


Destacats







Gandia

Localització

Vista aèria de Gandia des del sud


Vista aèria nord de la ciutat de Gandia, amb el Polígon Industrial Alcodar en primer pla


Vista general del Raval (en primer pla) i del casc antic de Gandia (al fons)


Gravat realitzat pel botànic Cavanilles Gandia, segle XVIII


Superfície: 60.8 Km2
Població: 80.020 hab. (Cens Gener 2009) INE
Densitat: 1.175 hab/Km 2
Altitud s.n.m: 22 metres
Distància a València: 69.9 Km
Codi Postal 46701-46701; Grau de Gandia (46730)
Entitats de població: 4

La ciutat se situa junt a la vora esquerra del riu Serpis o Alcoi, a uns 3 km. de la mar. Al casc urbà cal afegir els barris costaners i les cases disperses deMarxuquera. L'accelerat creixement del segle XX ha provocat l'absorció dels antics municipis de Beniopa i Benipeixcar.

Dins del nucli urbà es distingeix la ciutat antiga (barris de la Vila, la Vila Nova i el Raval), l'eixample del segle XIX, Benipeixcar, l'expansió moderna, i separats pel barranc de Sant Nicolau, l'antic municipi de Beniopa i el barri de Santa Anna.

Gandia se situa sobre l'eix litoral de comunicacions format per la carretera nacional 332, la línia fèrria València-Gandia i l'autopista A-7. A ells s'uneix la C-320 cap a Albaida, la carretera local a Vilallonga per Almoines, la carretera de Barx, la carretera d'Oliva per Daimús i la carretera del Grau. Tot plegat es completa amb el port, el segon en importància i volum de València.

El terme municipal es troba en l'àrea septentrional de la Conca de la Safor o Horta de Gandia. En l'oest inclou part de la serra de Marxuquera, amb elevacions com la Salleta (776 m), el Mirador (656 m) i el Barranc Verd (661 m). Per l'oest el massís del Mondúver (841 m) forma el límit amb Barx i Xeresa. Aquests muntanyes culminen en el tossal de Bairén (101 m) on se situa el castell amb el mateix nom, extrem que tanca la Conca de la Safor a poc més de 2 Km. del mar. També inclou la porció septentrional de la serra Falconera (452 m), que s'uneix amb la meitat de la Vall de la Marxuquera Alta.

Cap a l'oest el terme s'estén pel con al·luvial del riu Serpis que forma una planícia fins la seua desembocadura en la mar. Aquesta planícia està compresa entre el Serpis i el barranc de Sant Nicolau.

Hi ha a més una porció de la marjal de Xeresa on destaquen les aportacions dels brolladors en la mar. Aquesta planícia està compresa entre el Serpis i el barranc de Sant Nicolau.

La vall de Marxuquera Alta és recorreguda cap al sud pel barranc Verd i d'altres menors, capçalera de barranc de Marxuquera que flueix cap a Palma i el riu Vernissa. Pel nord, entre els pendents de la serra de Marxuquera i el massís es forma el barranc de Beniopa. Aquest barranc recorre Marxuquera Baix, passa entre el massís i la serra Falconera, i després de passar Beniopa s’anomena barranc de Sant Nicolau, al desembocar en el port de Gandia. Pel nord rep nombrosos barrancs que són la causa de les nombroses crescudes del barranc en època de fortes pluges. El riu principal del terme és el Serpis o d'Alcoi, el qual penetra en el terme a les portes de la ciutat, la voreja per l'est, i finalment desemboca al sud del Grau, en la platja de Venècia.


Calendari del Mes


Març 2017

LMMJVSD
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031  

El temps en Gandia

Nº Visites: 2923640

L'Any amb Calassanç

"1. Junto con la presente va una carta de su hermano, que se lamenta de que no le ha respondido, habiéndole escrito muchas veces, y me parece que tiene razón, pues si el religioso es hombre de espíritu, como debe ser, puede responder y sacar gran provecho con la exhortación a vivir espiritualmente. Respóndale, pues, cuanto antes de modo que su hermano quede consolado y edificado (Al P. Cananea, Moricone, 74-1621). 2. Deseo saber también si los cinco nuestros están unidos en caridad:, para mayor unión quisiera que obraran ahí como hacían en Narni los sacerdotes, que cada semana reglamentaba uno las mortificaciones y mandaba las demás cosas (ídem). 3. Quisiera que me avisara al menos cada 15 días del aprovechamiento de cada uno de los novicios, como también de las faltas que comete voluntariamente aunque sean pequeñas (Al P. Busdraghi, Nápoles, 1351-1630). 4. V. R. insiste en la promesa que hice a la comunidad de Ancona de enviar tres a finales de marzo, y no ve o manifiesta no conocer el impedimento que proviene de la prohibición de su Santidad, a quien no puedo oponerme o contradecir. Tengo preparados los maestros, y en cuanto tenga el consentimiento pontificio no tardaré nada:, si han licenciado a los maestros, y los niños están por la calle, lo siento mucho. Pero mi deseo y prontitud en mantener la promesa de poco me sirve (Al P. Cherubini, Ancona, 2002-1633). 5. Ahora le digo que he dado copia de algunas cartas y algunos párrafos de otras que me habían escrito nuestros Padres de esa provincia, a Monseñor Ingoli, de la Congregación de Propaganda Fide, y que se ha dignado leerlas en dicha Congregación con mucho gusto y aplauso de todos los sres. Cardenales:, y han determinado que dicha Congregación escriba o mande escribir una carta a nuestros Padres de Moravia, para que progresen en semejantes ejercicios y que dicha Congregación los favorecerá en todo lo que sea necesario:, y que hagan todo lo que puedan para la conversión de los herejes, no sólo de los niños que vienen a la escuela, sino también de los adultos, con toda diligencia y caridad, comunicando este deseo a las tres casas. Cuando aquí se solucione la causa del litigio entre los Hermanos y Clérigos, lo notificaré (Al P. Conti. Nikolsburg, 3061-1639)."

Destacats