Buscador web


Paraula:


Destacats







Gandia

Localització

Vista aèria de Gandia des del sud


Vista aèria nord de la ciutat de Gandia, amb el Polígon Industrial Alcodar en primer pla


Vista general del Raval (en primer pla) i del casc antic de Gandia (al fons)


Gravat realitzat pel botànic Cavanilles Gandia, segle XVIII


Superfície: 60.8 Km2
Població: 80.020 hab. (Cens Gener 2009) INE
Densitat: 1.175 hab/Km 2
Altitud s.n.m: 22 metres
Distància a València: 69.9 Km
Codi Postal 46701-46701; Grau de Gandia (46730)
Entitats de població: 4

La ciutat se situa junt a la vora esquerra del riu Serpis o Alcoi, a uns 3 km. de la mar. Al casc urbà cal afegir els barris costaners i les cases disperses deMarxuquera. L'accelerat creixement del segle XX ha provocat l'absorció dels antics municipis de Beniopa i Benipeixcar.

Dins del nucli urbà es distingeix la ciutat antiga (barris de la Vila, la Vila Nova i el Raval), l'eixample del segle XIX, Benipeixcar, l'expansió moderna, i separats pel barranc de Sant Nicolau, l'antic municipi de Beniopa i el barri de Santa Anna.

Gandia se situa sobre l'eix litoral de comunicacions format per la carretera nacional 332, la línia fèrria València-Gandia i l'autopista A-7. A ells s'uneix la C-320 cap a Albaida, la carretera local a Vilallonga per Almoines, la carretera de Barx, la carretera d'Oliva per Daimús i la carretera del Grau. Tot plegat es completa amb el port, el segon en importància i volum de València.

El terme municipal es troba en l'àrea septentrional de la Conca de la Safor o Horta de Gandia. En l'oest inclou part de la serra de Marxuquera, amb elevacions com la Salleta (776 m), el Mirador (656 m) i el Barranc Verd (661 m). Per l'oest el massís del Mondúver (841 m) forma el límit amb Barx i Xeresa. Aquests muntanyes culminen en el tossal de Bairén (101 m) on se situa el castell amb el mateix nom, extrem que tanca la Conca de la Safor a poc més de 2 Km. del mar. També inclou la porció septentrional de la serra Falconera (452 m), que s'uneix amb la meitat de la Vall de la Marxuquera Alta.

Cap a l'oest el terme s'estén pel con al·luvial del riu Serpis que forma una planícia fins la seua desembocadura en la mar. Aquesta planícia està compresa entre el Serpis i el barranc de Sant Nicolau.

Hi ha a més una porció de la marjal de Xeresa on destaquen les aportacions dels brolladors en la mar. Aquesta planícia està compresa entre el Serpis i el barranc de Sant Nicolau.

La vall de Marxuquera Alta és recorreguda cap al sud pel barranc Verd i d'altres menors, capçalera de barranc de Marxuquera que flueix cap a Palma i el riu Vernissa. Pel nord, entre els pendents de la serra de Marxuquera i el massís es forma el barranc de Beniopa. Aquest barranc recorre Marxuquera Baix, passa entre el massís i la serra Falconera, i després de passar Beniopa s’anomena barranc de Sant Nicolau, al desembocar en el port de Gandia. Pel nord rep nombrosos barrancs que són la causa de les nombroses crescudes del barranc en època de fortes pluges. El riu principal del terme és el Serpis o d'Alcoi, el qual penetra en el terme a les portes de la ciutat, la voreja per l'est, i finalment desemboca al sud del Grau, en la platja de Venècia.


Calendari del Mes


Juny 2017

LMMJVSD
   1234
567891011
12131415161718
19202122232425
2627282930  

El temps en Gandia

Nº Visites: 3087715

L'Any amb Calassanç

"1. Procure reparar lo mejor que pueda haciendo ver que los jóvenes merecen siempre el castigo y disculpando lo más posible a los maestros, y es mejor que hagan frecuentar los sacramentos a los escolares, aun en el momento en que deberían ser castigados que darles unos azotes (Al P. Castilla, Frascati, 1427-1630). 2. Obligue al P. Carlos a que no se emplee en castigar a los escolares sino sólo en confesarlos y amaestrarlos en las cosas del espíritu, que conseguirá mucho más que si tuviera clase (ídem). 3. Pero porque viene umversalmente buscado (el Instituto) pareció bien a dicha Congregación que se nos advirtiera que la excesiva extensión sin tener personas idóneas nos puede llevar a la relajación (Al cardenal Dietrichstein, Nikolsburg, 2068-1633). 4. Y como está bien que todos vistan de la misma manera, así igualmente sería mucho mejor que todos fueran observantes, y no hubiera diferencia de uno a otro en la observancia, que sería caminar derechos por el camino de la salvación (Al P. Romani, Florencia, 3108*-1639). 5. Escribí ayer al H. Lorenzo, al cual reprendí por el poco respeto que ha mostrado al Superior. Es muy necesario que V. R. se adapte un poco para saber usar de los talentos de los Hermanos con un poco de paciencia, sin montar en cólera, para suscitar en los ánimos de los presentes y del castigado buen efecto más que malo. Se requiere mucha oración para saber regir las diversas voluntades y caracteres de los hombres. Exhorte a todos en común y también en particular a la observancia de nuestras Reglas y dígale de mi parte al H. Lucas que se esfuerce en aprender y ser muy modesto y observante, de lo contrario siempre estará así (Al P. Bandoni, Frascati, 1816-1632). 6. Deje que la familia del vecino Sr. Alejandro viva en la casita donde están hasta nueva orden mía, porque por ahora no necesitamos dicha casita y no está bien ser rigurosos con ellos sino más bien tratarles humanamente, como recompensa de la resistencia que nos han hecho. No gaste tanto dinero en el asnillo que me dice quiere comprar, porque para transportar piedras bastan los tres que ahora tiene en casa, los cuales durante este verano podrán traer piedras dado que no se trabajará en los dos meses próximos. Por ahora será suficiente que hagan subir las pilastras de las dos capillas laterales y de la capilla mayor a la misma altura de los zócalos de dichas pilastras (ídem)."

Destacats