Buscador web


Paraula:


Destacats







Gandia

Localització

Vista aèria de Gandia des del sud


Vista aèria nord de la ciutat de Gandia, amb el Polígon Industrial Alcodar en primer pla


Vista general del Raval (en primer pla) i del casc antic de Gandia (al fons)


Gravat realitzat pel botànic Cavanilles Gandia, segle XVIII


Superfície: 60.8 Km2
Població: 80.020 hab. (Cens Gener 2009) INE
Densitat: 1.175 hab/Km 2
Altitud s.n.m: 22 metres
Distància a València: 69.9 Km
Codi Postal 46701-46701; Grau de Gandia (46730)
Entitats de població: 4

La ciutat se situa junt a la vora esquerra del riu Serpis o Alcoi, a uns 3 km. de la mar. Al casc urbà cal afegir els barris costaners i les cases disperses deMarxuquera. L'accelerat creixement del segle XX ha provocat l'absorció dels antics municipis de Beniopa i Benipeixcar.

Dins del nucli urbà es distingeix la ciutat antiga (barris de la Vila, la Vila Nova i el Raval), l'eixample del segle XIX, Benipeixcar, l'expansió moderna, i separats pel barranc de Sant Nicolau, l'antic municipi de Beniopa i el barri de Santa Anna.

Gandia se situa sobre l'eix litoral de comunicacions format per la carretera nacional 332, la línia fèrria València-Gandia i l'autopista A-7. A ells s'uneix la C-320 cap a Albaida, la carretera local a Vilallonga per Almoines, la carretera de Barx, la carretera d'Oliva per Daimús i la carretera del Grau. Tot plegat es completa amb el port, el segon en importància i volum de València.

El terme municipal es troba en l'àrea septentrional de la Conca de la Safor o Horta de Gandia. En l'oest inclou part de la serra de Marxuquera, amb elevacions com la Salleta (776 m), el Mirador (656 m) i el Barranc Verd (661 m). Per l'oest el massís del Mondúver (841 m) forma el límit amb Barx i Xeresa. Aquests muntanyes culminen en el tossal de Bairén (101 m) on se situa el castell amb el mateix nom, extrem que tanca la Conca de la Safor a poc més de 2 Km. del mar. També inclou la porció septentrional de la serra Falconera (452 m), que s'uneix amb la meitat de la Vall de la Marxuquera Alta.

Cap a l'oest el terme s'estén pel con al·luvial del riu Serpis que forma una planícia fins la seua desembocadura en la mar. Aquesta planícia està compresa entre el Serpis i el barranc de Sant Nicolau.

Hi ha a més una porció de la marjal de Xeresa on destaquen les aportacions dels brolladors en la mar. Aquesta planícia està compresa entre el Serpis i el barranc de Sant Nicolau.

La vall de Marxuquera Alta és recorreguda cap al sud pel barranc Verd i d'altres menors, capçalera de barranc de Marxuquera que flueix cap a Palma i el riu Vernissa. Pel nord, entre els pendents de la serra de Marxuquera i el massís es forma el barranc de Beniopa. Aquest barranc recorre Marxuquera Baix, passa entre el massís i la serra Falconera, i després de passar Beniopa s’anomena barranc de Sant Nicolau, al desembocar en el port de Gandia. Pel nord rep nombrosos barrancs que són la causa de les nombroses crescudes del barranc en època de fortes pluges. El riu principal del terme és el Serpis o d'Alcoi, el qual penetra en el terme a les portes de la ciutat, la voreja per l'est, i finalment desemboca al sud del Grau, en la platja de Venècia.


Calendari del Mes


Gener 2020

LMMJVSD
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031  

El temps a Gandia

Nº Visites: 5589127

L'Any amb Calassanç

"1. De lo que dice de las camisas y pantalones, procure que para cuando vaya yo, haya las necesarias, que no está bien que nuestros hermanos vayan sucios porque todo se gasta en la construcción, ya que si ahora no se puede finalizar completamente la obra, se hará después (Al P. Giacomelli, Moricone, 1053-1629). 2. Si nosotros no tenemos aquí tela para vestir a los nuestros que van por Roma con bastante indecencia, ¿cómo vamos a tener para vestir a los de Frascati? (Al P. Castilla, Frascati, 1308-1630). 3. Debemos pedir al Señor que en todo y por todo se cumpla su santísima voluntad (Al P. Alacchi, Venecia, Moncallero 4-1631). 4. La pasión vehemente ciega a los hombres (Al P. Raimondi, Narni, 2183-1634). 5. A su petición, fundada en el sentido contrario al espíritu, le respondo como respondería un padre a un hijo de pocos años que pide la espada, el puñal, o el arcabuz: no es a propósito la petición, y así por el bien del hijo no lo complace... Ruegue al Señor, y yo también lo haré, para que le dé luz para huir del mal y abrazar el bien, que es cuanto le recomiendo de veras por ahora como padre espiritual (Al H. Narisi, Poli. 2498-1636). 6. Alabo profundamente su buen deseo de fatigarse de todo corazón en servicio de la Religión, y sepa que siendo su fatiga por amor de Dios, superará todas las oposiciones, pues la verdadera virtud sale siempre a flote sobre los apasionados, como el aceite sobre el agua, y teniendo V.R. a Dios de su parte, no debe temer a los adversarios, a los que dentro de poco procuraremos darles remedio. Procuraré no sólo no mandar por ahí a gente inútil, sino también apartar a alguno de los inquietos. Mientras tanto, ruego al Señor que dé a V.R. y a los que sienten verdadero celo por la Religión un aumento continuo de espíritu y fervor para mayor gloria de S.D.M. (Al P. Ministro. Génova, 3891-1642). 7. Así como Cristo bendito se hizo maestro de la santa humildad, queriendo que aprendiésemos de él, así V.R. ha de procurar que estos jóvenes aprendan esta virtud, teniendo a Cristo bendito por maestro, y a V.R. por su repetidor (Al P. Manzella, Nápoles, 3883-1642). 8. Aunque alguien le escribiera que nuestra obra no tiene remedio, espero con todo que el Señor nos ayudará antes de lo que algunos creen. V.R. exhorte a todos a la santa observancia y perseveren en dar las clases con diligencia, y esté seguro que donde faltan los medios humanos, llegan los divinos. Hagan oración y persistan en el trabajo (Al P. Cavallari, Palermo, Moncallero 88-1647)."

Destacats