Buscador web


Paraula:


Destacats







Gandia

Localització

Vista aèria de Gandia des del sud


Vista aèria nord de la ciutat de Gandia, amb el Polígon Industrial Alcodar en primer pla


Vista general del Raval (en primer pla) i del casc antic de Gandia (al fons)


Gravat realitzat pel botànic Cavanilles Gandia, segle XVIII


Superfície: 60.8 Km2
Població: 80.020 hab. (Cens Gener 2009) INE
Densitat: 1.175 hab/Km 2
Altitud s.n.m: 22 metres
Distància a València: 69.9 Km
Codi Postal 46701-46701; Grau de Gandia (46730)
Entitats de població: 4

La ciutat se situa junt a la vora esquerra del riu Serpis o Alcoi, a uns 3 km. de la mar. Al casc urbà cal afegir els barris costaners i les cases disperses deMarxuquera. L'accelerat creixement del segle XX ha provocat l'absorció dels antics municipis de Beniopa i Benipeixcar.

Dins del nucli urbà es distingeix la ciutat antiga (barris de la Vila, la Vila Nova i el Raval), l'eixample del segle XIX, Benipeixcar, l'expansió moderna, i separats pel barranc de Sant Nicolau, l'antic municipi de Beniopa i el barri de Santa Anna.

Gandia se situa sobre l'eix litoral de comunicacions format per la carretera nacional 332, la línia fèrria València-Gandia i l'autopista A-7. A ells s'uneix la C-320 cap a Albaida, la carretera local a Vilallonga per Almoines, la carretera de Barx, la carretera d'Oliva per Daimús i la carretera del Grau. Tot plegat es completa amb el port, el segon en importància i volum de València.

El terme municipal es troba en l'àrea septentrional de la Conca de la Safor o Horta de Gandia. En l'oest inclou part de la serra de Marxuquera, amb elevacions com la Salleta (776 m), el Mirador (656 m) i el Barranc Verd (661 m). Per l'oest el massís del Mondúver (841 m) forma el límit amb Barx i Xeresa. Aquests muntanyes culminen en el tossal de Bairén (101 m) on se situa el castell amb el mateix nom, extrem que tanca la Conca de la Safor a poc més de 2 Km. del mar. També inclou la porció septentrional de la serra Falconera (452 m), que s'uneix amb la meitat de la Vall de la Marxuquera Alta.

Cap a l'oest el terme s'estén pel con al·luvial del riu Serpis que forma una planícia fins la seua desembocadura en la mar. Aquesta planícia està compresa entre el Serpis i el barranc de Sant Nicolau.

Hi ha a més una porció de la marjal de Xeresa on destaquen les aportacions dels brolladors en la mar. Aquesta planícia està compresa entre el Serpis i el barranc de Sant Nicolau.

La vall de Marxuquera Alta és recorreguda cap al sud pel barranc Verd i d'altres menors, capçalera de barranc de Marxuquera que flueix cap a Palma i el riu Vernissa. Pel nord, entre els pendents de la serra de Marxuquera i el massís es forma el barranc de Beniopa. Aquest barranc recorre Marxuquera Baix, passa entre el massís i la serra Falconera, i després de passar Beniopa s’anomena barranc de Sant Nicolau, al desembocar en el port de Gandia. Pel nord rep nombrosos barrancs que són la causa de les nombroses crescudes del barranc en època de fortes pluges. El riu principal del terme és el Serpis o d'Alcoi, el qual penetra en el terme a les portes de la ciutat, la voreja per l'est, i finalment desemboca al sud del Grau, en la platja de Venècia.


Calendari del Mes


Febrer 2018

LMMJVSD
   1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728    

El temps en Gandia

Nº Visites: 3505332

L'Any amb Calassanç

"1. Recuerdo con la presente a todos que atiendan con sumo cuidado al ejercicio de las escuelas, que es nuestra misión principal, no sólo en cuanto a las letras, sino también en cuanto al santo temor de Dios. Porque es un tesoro que se encontrará en el trance de la muerte quien lo haya ejercitado con fervor y paciencia por puro amor de Dios. Las cosas de la iglesia consérvense con la reverencia que conviene, y si hubiere rumor de guerra procuren salvar las cosas mejores en el castillo de Finale. Entre tanto, hagan todos oración especial por la paz. Procuren estar todos unidos y encontrarse todos juntos en los ejercicios comunes, porque así acrecentarán la santa caridad, sin la cual las reuniones resultan una gran confusión (Al P. Reale, Cárcare, 1068-1629). 2. Me desagradan mucho las relajaciones que se dan entre los nuestros, y aún me desagrada mucho más que lo permita el Superior, y quizás que lo fomente. Creo que esta primavera irá ahí un Visitador para remediar estos abusos, sobre todo el de tener dinero (Al P. Buraggi, Florencia, 3286-1640). 3. Oigo que en el pasado carnaval se han dado algunas relajaciones con ningún buen ejemplo. V.R. procurará que en esta santa cuaresma todos manifiesten ser muy observantes, y hagan penitencia de las relajaciones (Al P. Ministro. Florencia, 3287-1640). 4. Aunque algunos escriban dando malos pronósticos, espero no obstante en Dios bendito que nuestra Religión permanecerá en pie, y que tiene todavía que crecer para utilidad del prójimo. Mientras tanto no dejen de hacer oración ahí al Señor a fin de que se complazca hacer lo que sea a mayor gloria suya (Al P.V. Berro, Nápoles, 4335-1646)."

Destacats