Buscador web


Paraula:


Destacats







Gandia

Localització

Vista aèria de Gandia des del sud


Vista aèria nord de la ciutat de Gandia, amb el Polígon Industrial Alcodar en primer pla


Vista general del Raval (en primer pla) i del casc antic de Gandia (al fons)


Gravat realitzat pel botànic Cavanilles Gandia, segle XVIII


Superfície: 60.8 Km2
Població: 80.020 hab. (Cens Gener 2009) INE
Densitat: 1.175 hab/Km 2
Altitud s.n.m: 22 metres
Distància a València: 69.9 Km
Codi Postal 46701-46701; Grau de Gandia (46730)
Entitats de població: 4

La ciutat se situa junt a la vora esquerra del riu Serpis o Alcoi, a uns 3 km. de la mar. Al casc urbà cal afegir els barris costaners i les cases disperses deMarxuquera. L'accelerat creixement del segle XX ha provocat l'absorció dels antics municipis de Beniopa i Benipeixcar.

Dins del nucli urbà es distingeix la ciutat antiga (barris de la Vila, la Vila Nova i el Raval), l'eixample del segle XIX, Benipeixcar, l'expansió moderna, i separats pel barranc de Sant Nicolau, l'antic municipi de Beniopa i el barri de Santa Anna.

Gandia se situa sobre l'eix litoral de comunicacions format per la carretera nacional 332, la línia fèrria València-Gandia i l'autopista A-7. A ells s'uneix la C-320 cap a Albaida, la carretera local a Vilallonga per Almoines, la carretera de Barx, la carretera d'Oliva per Daimús i la carretera del Grau. Tot plegat es completa amb el port, el segon en importància i volum de València.

El terme municipal es troba en l'àrea septentrional de la Conca de la Safor o Horta de Gandia. En l'oest inclou part de la serra de Marxuquera, amb elevacions com la Salleta (776 m), el Mirador (656 m) i el Barranc Verd (661 m). Per l'oest el massís del Mondúver (841 m) forma el límit amb Barx i Xeresa. Aquests muntanyes culminen en el tossal de Bairén (101 m) on se situa el castell amb el mateix nom, extrem que tanca la Conca de la Safor a poc més de 2 Km. del mar. També inclou la porció septentrional de la serra Falconera (452 m), que s'uneix amb la meitat de la Vall de la Marxuquera Alta.

Cap a l'oest el terme s'estén pel con al·luvial del riu Serpis que forma una planícia fins la seua desembocadura en la mar. Aquesta planícia està compresa entre el Serpis i el barranc de Sant Nicolau.

Hi ha a més una porció de la marjal de Xeresa on destaquen les aportacions dels brolladors en la mar. Aquesta planícia està compresa entre el Serpis i el barranc de Sant Nicolau.

La vall de Marxuquera Alta és recorreguda cap al sud pel barranc Verd i d'altres menors, capçalera de barranc de Marxuquera que flueix cap a Palma i el riu Vernissa. Pel nord, entre els pendents de la serra de Marxuquera i el massís es forma el barranc de Beniopa. Aquest barranc recorre Marxuquera Baix, passa entre el massís i la serra Falconera, i després de passar Beniopa s’anomena barranc de Sant Nicolau, al desembocar en el port de Gandia. Pel nord rep nombrosos barrancs que són la causa de les nombroses crescudes del barranc en època de fortes pluges. El riu principal del terme és el Serpis o d'Alcoi, el qual penetra en el terme a les portes de la ciutat, la voreja per l'est, i finalment desemboca al sud del Grau, en la platja de Venècia.


Calendari del Mes


Novembre 2018

LMMJVSD
   1234
567891011
12131415161718
19202122232425
2627282930  

El temps en Gandia

Nº Visites: 4086341

L'Any amb Calassanç

"1. Deseo que en la clase del P. Gaspar no haya sino alumnos mayores, de forma que el P. Gaspar no tenga que combatir con alumnos que no conocen su provecho e impiden el de los mayores (Al P. Castilla, Roma, 52-1620). 2. Aquí estamos todos bien, gracias al Señor, bien vistos y admirados por todos, tanto grandes como pequeños, al ver la caridad que se ejercita acompañando con tanto orden a los alumnos. Hasta ahora me han ofrecido cinco o seis lugares en diversas partes de la ciudad, deseando que, una vez hayan dispuesto el local, vayamos a hacerles escuela. Si tuviéramos aquí cien sujetos, no bastarían para satisfacer a tantos como solicitan nuestra obra (Al P. Castilla, Frascati, 556-1626). 3. Bendito sea el Señor que se complace en visitarnos con tantos enfermos. Roguémosle que se digne mandarles también la salud. Entre tanto, paciencia, para sacar de ello el fruto que conviene (Al P. Graziani, Roma, 557-1626). 4. Para que entienda bien la ganancia de la mortificación, fíjese en aquella maravillosa sentencia de Kempis, que dice: «Es de mayor mérito sufrir las cosas adversas que obrar las buenas» (ídem). 5. Ponga el cuidado necesario para que cada mes se confiesen los alumnos, máxime los que son capaces de ofender a Dios (ídem). 6. En cuanto a la observancia del silencio, si no lo abrazan con particular afecto, siempre serán religiosos materiales y aptos para relajarse facilísimamente. Por eso, adviértales cuánto importa al religioso no hablar con la lengua a los hombres para poder hablar con la mente a Dios. Y a esto último no se puede llegar sin la mortificación de lo primero. Ordene también al portero que cuando venga alguno de los nuestros de Frascati, Narni o Génova, no trate con nadie de casa, fuera del simple saludo, antes de haberse presentado al Superior para recibir su bendición. Y después de decirle lo que desea tratar con alguno de la casa en particular, hágalo si le da permiso:, y si no se lo da, no trate sino con el Superior. El hablar uno con otro cuando se encuentran por la casa es señal de muy poco espíritu y de poco deseo del propio aprovechamiento. (ídem). 7. Por ahora le digo como ya habrá sabido por otros medios, que el P. Esteban ha sustituido en el gobierno de la Religión al P. Mario, y por estar favorecido por el P. Visitador y por Mons. Albizzi y a la vez, según dicen, por la Congregación de los Sres. Cardenales deputados, no está bien mostrarse contrario a cuanto dicho Padre junto con el Visitador mandaren, como hará saber V. R. a los nuestros de esa casa (Al P. V. Berro, Nápoles 4142-1643)."

Destacats