Buscador web


Paraula:


Destacats







Gandia

Localització

Vista aèria de Gandia des del sud


Vista aèria nord de la ciutat de Gandia, amb el Polígon Industrial Alcodar en primer pla


Vista general del Raval (en primer pla) i del casc antic de Gandia (al fons)


Gravat realitzat pel botànic Cavanilles Gandia, segle XVIII


Superfície: 60.8 Km2
Població: 80.020 hab. (Cens Gener 2009) INE
Densitat: 1.175 hab/Km 2
Altitud s.n.m: 22 metres
Distància a València: 69.9 Km
Codi Postal 46701-46701; Grau de Gandia (46730)
Entitats de població: 4

La ciutat se situa junt a la vora esquerra del riu Serpis o Alcoi, a uns 3 km. de la mar. Al casc urbà cal afegir els barris costaners i les cases disperses deMarxuquera. L'accelerat creixement del segle XX ha provocat l'absorció dels antics municipis de Beniopa i Benipeixcar.

Dins del nucli urbà es distingeix la ciutat antiga (barris de la Vila, la Vila Nova i el Raval), l'eixample del segle XIX, Benipeixcar, l'expansió moderna, i separats pel barranc de Sant Nicolau, l'antic municipi de Beniopa i el barri de Santa Anna.

Gandia se situa sobre l'eix litoral de comunicacions format per la carretera nacional 332, la línia fèrria València-Gandia i l'autopista A-7. A ells s'uneix la C-320 cap a Albaida, la carretera local a Vilallonga per Almoines, la carretera de Barx, la carretera d'Oliva per Daimús i la carretera del Grau. Tot plegat es completa amb el port, el segon en importància i volum de València.

El terme municipal es troba en l'àrea septentrional de la Conca de la Safor o Horta de Gandia. En l'oest inclou part de la serra de Marxuquera, amb elevacions com la Salleta (776 m), el Mirador (656 m) i el Barranc Verd (661 m). Per l'oest el massís del Mondúver (841 m) forma el límit amb Barx i Xeresa. Aquests muntanyes culminen en el tossal de Bairén (101 m) on se situa el castell amb el mateix nom, extrem que tanca la Conca de la Safor a poc més de 2 Km. del mar. També inclou la porció septentrional de la serra Falconera (452 m), que s'uneix amb la meitat de la Vall de la Marxuquera Alta.

Cap a l'oest el terme s'estén pel con al·luvial del riu Serpis que forma una planícia fins la seua desembocadura en la mar. Aquesta planícia està compresa entre el Serpis i el barranc de Sant Nicolau.

Hi ha a més una porció de la marjal de Xeresa on destaquen les aportacions dels brolladors en la mar. Aquesta planícia està compresa entre el Serpis i el barranc de Sant Nicolau.

La vall de Marxuquera Alta és recorreguda cap al sud pel barranc Verd i d'altres menors, capçalera de barranc de Marxuquera que flueix cap a Palma i el riu Vernissa. Pel nord, entre els pendents de la serra de Marxuquera i el massís es forma el barranc de Beniopa. Aquest barranc recorre Marxuquera Baix, passa entre el massís i la serra Falconera, i després de passar Beniopa s’anomena barranc de Sant Nicolau, al desembocar en el port de Gandia. Pel nord rep nombrosos barrancs que són la causa de les nombroses crescudes del barranc en època de fortes pluges. El riu principal del terme és el Serpis o d'Alcoi, el qual penetra en el terme a les portes de la ciutat, la voreja per l'est, i finalment desemboca al sud del Grau, en la platja de Venècia.


Calendari del Mes


Juliol 2019

LMMJVSD
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031    

El temps a Gandia

Nº Visites: 4850622

L'Any amb Calassanç

"1. Procure asimismo que vayan bien la cofradía, los oratorios de los alumnos e igualmente en las fiestas la doctrina cristiana. No se predique más en las cuarenta Horas o en la exposición del Santísimo que se tiene cada semana, como se ha hecho en el pasado, pero, si parece conveniente, un niño hará un sermoncito. Cuidará que el P. Santiago no vaya más ni a monasterios de mujeres ni tampoco a hablar con alguna mujer ni en la iglesia ni mucho menos en sus casas, sino que esté retirado para estudiar y hacer buenos a los alumnos en las letras y buenas costumbres (Al P. Carbone, Nursia, 1442-1630). 2. Muchas veces yo mismo he llevado la clase de ábaco y he enseñado a algunos de los nuestros para que enseñaran ellos mismos el ábaco y no por ello he perdido nada en el oficio de sacerdote, pues es cosa santa ser superior universal en todas las cosas de las escuelas (Al P. Ministro, Savona, 3672-1641). 3. En cuanto al ábaco, si el P. Juan Lucas dice que lo aprende, pero no para enseñarlo, es signo de poca caridad. Yo he estado siempre ocupado en muchas cosas y he aprendido a escribir a la perfección, y también muchos elementos del ábaco para poderlo enseñar a los nuestros, y aun en caso de necesidad he dado clase de escribir, de ábaco, de leer y de gramática, con ocasión de enfermedad de algún maestro o por otra circunstancia y no por ello he perdido nada de la dignidad del sacerdocio ni de reputación en mi oficio (Al P. Bafici, Nápoles, 3673-1641). 4. Siento mucho que la pasión tenga ciegos a muchos y que no conozcan el camino por donde van, habiendo dicho Cristo bendito por su boca «estrecha es la puerta que conduce a la vida y pocos la encuentran», y es ésta una verdad que se verifica entre los Religiosos, pues son pocos los que andan por la vía estrecha de la imitación de Cristo bendito, quien dijo además «ancho es el camino que conduce a la perdición y son muchos los que caminan por él», y pluguiese a Dios que no hubiera tantos religiosos que guiados por el amor propio caminaran por esta vía ancha (ídem). 5. La renovación de los votos solemnes o profesión hecha por puro amor de Dios es una acción tan agradable a Dios que supera en mérito todas las acciones que pueda hacer el hombre, salvo el martirio, y quien ama a Dios como debe, debería renovar muchas veces un acto que tanto agrada a Dios, y más aún si es con el buen ejemplo del prójimo. Yo lo valoro muchísimo y ruego al Señor dé a todos nuevo fervor para volverse heroicos en el puro amor de Dios, que es el precepto primero y principal de la santísima ley del Señor (Al P. F. Apa, Florencia, 4024-1642)."

Destacats