Buscador web


Paraula:


Destacats







Gandia

Localització

Vista aèria de Gandia des del sud


Vista aèria nord de la ciutat de Gandia, amb el Polígon Industrial Alcodar en primer pla


Vista general del Raval (en primer pla) i del casc antic de Gandia (al fons)


Gravat realitzat pel botànic Cavanilles Gandia, segle XVIII


Superfície: 60.8 Km2
Població: 80.020 hab. (Cens Gener 2009) INE
Densitat: 1.175 hab/Km 2
Altitud s.n.m: 22 metres
Distància a València: 69.9 Km
Codi Postal 46701-46701; Grau de Gandia (46730)
Entitats de població: 4

La ciutat se situa junt a la vora esquerra del riu Serpis o Alcoi, a uns 3 km. de la mar. Al casc urbà cal afegir els barris costaners i les cases disperses deMarxuquera. L'accelerat creixement del segle XX ha provocat l'absorció dels antics municipis de Beniopa i Benipeixcar.

Dins del nucli urbà es distingeix la ciutat antiga (barris de la Vila, la Vila Nova i el Raval), l'eixample del segle XIX, Benipeixcar, l'expansió moderna, i separats pel barranc de Sant Nicolau, l'antic municipi de Beniopa i el barri de Santa Anna.

Gandia se situa sobre l'eix litoral de comunicacions format per la carretera nacional 332, la línia fèrria València-Gandia i l'autopista A-7. A ells s'uneix la C-320 cap a Albaida, la carretera local a Vilallonga per Almoines, la carretera de Barx, la carretera d'Oliva per Daimús i la carretera del Grau. Tot plegat es completa amb el port, el segon en importància i volum de València.

El terme municipal es troba en l'àrea septentrional de la Conca de la Safor o Horta de Gandia. En l'oest inclou part de la serra de Marxuquera, amb elevacions com la Salleta (776 m), el Mirador (656 m) i el Barranc Verd (661 m). Per l'oest el massís del Mondúver (841 m) forma el límit amb Barx i Xeresa. Aquests muntanyes culminen en el tossal de Bairén (101 m) on se situa el castell amb el mateix nom, extrem que tanca la Conca de la Safor a poc més de 2 Km. del mar. També inclou la porció septentrional de la serra Falconera (452 m), que s'uneix amb la meitat de la Vall de la Marxuquera Alta.

Cap a l'oest el terme s'estén pel con al·luvial del riu Serpis que forma una planícia fins la seua desembocadura en la mar. Aquesta planícia està compresa entre el Serpis i el barranc de Sant Nicolau.

Hi ha a més una porció de la marjal de Xeresa on destaquen les aportacions dels brolladors en la mar. Aquesta planícia està compresa entre el Serpis i el barranc de Sant Nicolau.

La vall de Marxuquera Alta és recorreguda cap al sud pel barranc Verd i d'altres menors, capçalera de barranc de Marxuquera que flueix cap a Palma i el riu Vernissa. Pel nord, entre els pendents de la serra de Marxuquera i el massís es forma el barranc de Beniopa. Aquest barranc recorre Marxuquera Baix, passa entre el massís i la serra Falconera, i després de passar Beniopa s’anomena barranc de Sant Nicolau, al desembocar en el port de Gandia. Pel nord rep nombrosos barrancs que són la causa de les nombroses crescudes del barranc en època de fortes pluges. El riu principal del terme és el Serpis o d'Alcoi, el qual penetra en el terme a les portes de la ciutat, la voreja per l'est, i finalment desemboca al sud del Grau, en la platja de Venècia.


Calendari del Mes


Maig 2017

LMMJVSD
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031    

El temps en Gandia

Nº Visites: 3032532

L'Any amb Calassanç

"1. Respecto al H. Arcángel, que vaya a su pueblo, pues si los aires nativos no le aprovechan, no le aprovechará aire ninguno, ni se curará nunca de la propia voluntad que es una enfermedad pésima, si no cree al Superior como a intérprete de la voluntad de Dios (Al P. Cananea, Frascati, 161-1623). 2. Me hubiera gustado mucho que, con menos palabras, hubiera presentado una sencilla excusa. Debería alegrarse de que yo mismo le haya hecho este favor, puesto que más provecho le hará el aviso venido de esa forma, que si otros le hubieran alabado o ponderado la observancia de esa casa. Porque semejantes declaraciones muestran los defectos que muchas veces no conoce el hombre. Dé, pues, gracias no solamente a Dios, sino también a los que me lo han dicho, quienes no lo han hecho por aversión alguna, sino sólo porque fueron interrogados por mí que suelo informarme así ordinariamente por los que vienen de las otras casas a Roma. Celebre por ellos una misa de la Virgen o del Espíritu Santo, para que el Señor dé a todos más luz para servirlo en adelante con mayor perfección (Al P. Cherubini, Narni, 623-1627). 3. Si tiene que haber procesión, vayan todos con los pies descalzos, con la corona en la mano y otros insignias de penitencias, con los capuchinos cantando a su manera, sin cohetes, música ni otras cosas externas, sino con sencillez:, y si algún Padre capuchino quisiera hacer un breve sermón en la catedral a propósito de las calamidades presentes, sería muy bueno, y nada más, porque la ira del Señor no se ha aplacado del todo (Al P. Bandoni, Frascati, 1621-1631). 4. Los que tienen un poco de espíritu tienen que ayudar con caridad y paciencia a quienes tienen imperfecciones y faltas que así se hace el servicio de Dios, y así tendrían que comportarse ahí, encubriendo más que dando a conocer los defectos del prójimo (Al P. Morelli, Mesina, 2538-1636). 5. He recibido gran consuelo oyendo que V. R. ha sabido al fin encontrar el fin y premio de sus fatigas despreciando los recreos tan ansiados por los demás de esa casa, deseándolos diarios, lo que impide sin duda la perfección religiosa:, no saben privarse de cosas temporales para adquirir las eternas. V. R. persevere en este empeño que así no sólo se hará bien a sí mismo, sino que quizás atraerá a otros a imitarlo (Al P. Romani, Florencia, 2871-1638). 6. V. R. podría y debería ejercitar el talento a favor de muchos pobres que representan la persona de Cristo, el cual si viera en V. R. el afecto que debería tener hacia nuestro Instituto, le quitaría sin duda alguna los escrúpulos y le aumentaría su santa gracia. La obra de V. R. es deseada y esperada en Nursia y Ancona y en otras casas. Procure no tener que dar cuenta estrecha del talento ocioso (A P. Balzanetti, Poli, 4465-1647)."

Destacats