Buscador web


Paraula:


Destacats







Gandia

Localització

Vista aèria de Gandia des del sud


Vista aèria nord de la ciutat de Gandia, amb el Polígon Industrial Alcodar en primer pla


Vista general del Raval (en primer pla) i del casc antic de Gandia (al fons)


Gravat realitzat pel botànic Cavanilles Gandia, segle XVIII


Superfície: 60.8 Km2
Població: 80.020 hab. (Cens Gener 2009) INE
Densitat: 1.175 hab/Km 2
Altitud s.n.m: 22 metres
Distància a València: 69.9 Km
Codi Postal 46701-46701; Grau de Gandia (46730)
Entitats de població: 4

La ciutat se situa junt a la vora esquerra del riu Serpis o Alcoi, a uns 3 km. de la mar. Al casc urbà cal afegir els barris costaners i les cases disperses deMarxuquera. L'accelerat creixement del segle XX ha provocat l'absorció dels antics municipis de Beniopa i Benipeixcar.

Dins del nucli urbà es distingeix la ciutat antiga (barris de la Vila, la Vila Nova i el Raval), l'eixample del segle XIX, Benipeixcar, l'expansió moderna, i separats pel barranc de Sant Nicolau, l'antic municipi de Beniopa i el barri de Santa Anna.

Gandia se situa sobre l'eix litoral de comunicacions format per la carretera nacional 332, la línia fèrria València-Gandia i l'autopista A-7. A ells s'uneix la C-320 cap a Albaida, la carretera local a Vilallonga per Almoines, la carretera de Barx, la carretera d'Oliva per Daimús i la carretera del Grau. Tot plegat es completa amb el port, el segon en importància i volum de València.

El terme municipal es troba en l'àrea septentrional de la Conca de la Safor o Horta de Gandia. En l'oest inclou part de la serra de Marxuquera, amb elevacions com la Salleta (776 m), el Mirador (656 m) i el Barranc Verd (661 m). Per l'oest el massís del Mondúver (841 m) forma el límit amb Barx i Xeresa. Aquests muntanyes culminen en el tossal de Bairén (101 m) on se situa el castell amb el mateix nom, extrem que tanca la Conca de la Safor a poc més de 2 Km. del mar. També inclou la porció septentrional de la serra Falconera (452 m), que s'uneix amb la meitat de la Vall de la Marxuquera Alta.

Cap a l'oest el terme s'estén pel con al·luvial del riu Serpis que forma una planícia fins la seua desembocadura en la mar. Aquesta planícia està compresa entre el Serpis i el barranc de Sant Nicolau.

Hi ha a més una porció de la marjal de Xeresa on destaquen les aportacions dels brolladors en la mar. Aquesta planícia està compresa entre el Serpis i el barranc de Sant Nicolau.

La vall de Marxuquera Alta és recorreguda cap al sud pel barranc Verd i d'altres menors, capçalera de barranc de Marxuquera que flueix cap a Palma i el riu Vernissa. Pel nord, entre els pendents de la serra de Marxuquera i el massís es forma el barranc de Beniopa. Aquest barranc recorre Marxuquera Baix, passa entre el massís i la serra Falconera, i després de passar Beniopa s’anomena barranc de Sant Nicolau, al desembocar en el port de Gandia. Pel nord rep nombrosos barrancs que són la causa de les nombroses crescudes del barranc en època de fortes pluges. El riu principal del terme és el Serpis o d'Alcoi, el qual penetra en el terme a les portes de la ciutat, la voreja per l'est, i finalment desemboca al sud del Grau, en la platja de Venècia.


Calendari del Mes


Desembre 2018

LMMJVSD
     12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
31      

El temps en Gandia

Nº Visites: 4139452

L'Any amb Calassanç

"1. Me desagrada mucho la sensualidad de estos tres o cuatro Hnos., a los que juzgo frenéticos, que no conocen el mal, ni quieren ser medicados por quien lo conoce y desea su bien:, y no sólo no aprovechan en la vía del espíritu, sino que darán cuenta muy estrecha del escándalo y mal ejemplo que ofrecen a los demás hermanos:, si el Señor me concede vida, procuraré estar cuanto antes ahí y cumplirá la orden que N. Sr. da en una bula de que los profesos no se manden fuera de la Religión si antes no han sido probados con un año de prisión y resultan incorregibles:, estas obstinaciones sensuales merecen semejante remedio como ha indicado el Papa, Vicario de Cristo, en una bula para tales religiosos (Al P. Graziani, Roma, 565-1626). 2. Ordinariamente en el cuerpo humano se encuentran buenos y malos humores:, de la misma manera no sólo en las Religiones en general, sino en cada casa en particular de la Religión hay observantes y relajados, y ¡ay! de aquel convento en el que los relajados aventajan a los observantes. Deseo que V.R. sea de los observantes de forma que pueda resistir a cualquier relajado, si bien espero que en esa casa no exista ninguna relajación grave, y si hay algo lo supere la observancia (Al P. Peri, Savona, 2785-1637). 3. He sentido particular consuelo de que se haya dado tan buen comienzo a las escuelas:, para que se camine de bien en mejor V.R. irá con frecuencia por las escuelas animando a los maestros a la diligencia y a los escolares a la devoción, haciéndoles frecuentar los oratorios y los santísimos sacramentos (Al P. Andolfi, Aquila, 3543-1640). 4. En cuanto a los disturbios ocurridos aquí entre algunos relajados, ha sido providencia divina, porque se han ido algunos que inquietaban la Religión, y es mucho mejor ser pocos que están de acuerdo, que muchos en discordia:, hagamos todos oración para que el Señor saque un bien grande de todo esto, como espero que resultará a mayor gloria suya (Al P. Conti, Alemania, 3821-1641)."

Destacats