Buscador web


Paraula:


Destacats







Notícies

L'ESCOLAPI ENRIC FERRER SOLIVARES SERÀ EL PREGONER DE LA SETMANA SANTA DE GANDIA 2013

11 de Gener de 2013

El pregó es pronunciarà el pròxim 17 de març a l’església de l’Escola Pia. Enric Ferrer pertany a la comunitat escolàpia de Gandia, és mestre de l’Escola Pia de Gandia, forma part del Consell Executiu del CEIC Alfons el Vell i col•labora en l’animació religiosa i cultural de l’ermita de Santa Anna.

Enric Ferrer Solivares (Gandia, 1943) estudià el batxillerat al Col•legi de l’Escola Pia de Gandia. En 1959 va ingressar en l’Orde de l’Escola Pia, a València. Va cursar estudis eclesiàstics i de Magisteri a Iratxe-Estella (Navarra) i Albelda-Logronyo (La Rioja).

L’any 1968 es va llicenciar en Teologia a Salamanca, 1968, i un any després es va ordenar sacerdot. Ha estat professor de Religió, Llengua, Literatura i Història en diversos centres escolapis. Va iniciar la seua activitat literària en el camp de la poesia i la narrativa. Apareix en ‘Antologia de sacerdots poetes’ (Zúrich, 1975) i en ‘Els darrers. Generació del 70’ (Castelló, 1972).

Posteriorment es va centrar en la crítica literària i la Història. Ha estat membre de diversos jurats literaris, professor de Lo Rat Penat, cursos de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de València i del Centre Carles Salvador. Ha publicat assaig i crítica en diverses revistes (Gorg, Ciudad, Serra d’Or, Cairell, Saó, L’Espill, Borja, revista de l’Institut Internacional d’Estudis Borgians, etc.) i ha aconseguit, entre altres premis, el “Serra d’Or” d’escriptors joves (1970 i 1971), “Iaraní” (2005) i “Falles de Gandia” (2008).

Des del 1995 resideix a Gandia. És conseller del Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, i director del seu anuari Revista de la Safor. Col•labora en l’animació religiosa i cultural de l’ermita de Santa Anna, de Gandia. Treballa com a professor d’Història a l’Escola Pia de Gandia.

Ha fet conferències i prologat obres d’autors valencians actuals. Ha publicat els següents llibres: Literatura i societat. País Valencià, segle XX (1981); Antologia d’escriptors de la Safor, amb Joan Pellicer (1986); Tragèdia de Caldesa, de Joan Roís de Corella (estudi i edició) (1997); 77 mirades a un mateix paisatge (estudi i edició), de Joan M. Monjo (2007); “Déu entre les coses”. Antologia de poesia religiosa, de Vicent Andrés Estellés (selecció i introducció) (2009); Tast d’eternitat (estudi introductori i edició), de Joan Valls i Jordà (2012).

Calendari del Mes


Juliol 2019

LMMJVSD
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031    

El temps a Gandia

Nº Visites: 4840026

L'Any amb Calassanç

"1. No es preciso que para cada mínimo aviso V.R. haga que me escriban los otros dos padres, porque si no creo a su respuesta menos me tranquilizaría por las cartas de los de casa, pudiendo sospechar que me escriben para excusar a los otros. Vea V.R. si hay que corregir esa equivocación:, si es falsa, que le sirva para no caer en ella, y responda sencillamente «es así o no». Y cuando se trata de cosas que merecen más que una simple advertencia, sin duda que recabaré más información (Al P. Cherubini, Ancona, 2077-1633). 2. Los asuntos de Mesina se encuentran sabe Dios cómo:, antes se arreglaban todos con la sola presencia del P. Pedro, y ahora Dios sabe cuándo y cómo se arreglarán:, espero que los de Palermo se arreglen. Es necesario soportar semejantes oposiciones en la Religión, porque algunos se cuidan poco del bien común, y lo posponen al particular (Al P. Cherubini, Cesena, 2558-1636). 3. El General y Fundador del Instituto de las Escuelas Pías, humilde y devotísimo siervo de V.E. viendo claramente que el poder de algunos oprime esta obra de Dios, que a él le ha costado durante 50 años seguidos fatigas, cansancios y sudores increíbles, no pudiendo más recurre confiadamente a la protección potentísima de su mucha piedad, suplicándole que quiera oponerse eficazmente a la violencia de quienes quieren echarla por tierra o directa o indirectamente:, directamente tratando de suprimirla:, indirectamente o reduciendo la Religión que la ejerce a simple Congregación de sacerdotes seculares, o restringiéndola a enseñar sólo leer, escribir y ábaco, prohibiéndole enseñar lengua latina:, o finalmente quitándole lo que la hace apreciable hasta a los ojos de los heréticos, es decir, la profesión de la suma Pobreza y una discretísima austeridad en la vida y el vestido (Al card. Spada, Roma, 42781-1645)."

Destacats