Buscador web


Paraula:


Destacats







Notícies

VIATGE 4t D’ESO - JACA

22 de Març de 2013

En la setmana entre Falles i Pasqua els alumnes de 4t d'ESO van realitzar el viatge de fi de curs, que suposa una gran experiència a tots els nivells, just quan acaben la seua etapa d'educació obligatòria en secundària.

Es tracta d'un viatge en què es fomenta la sana convivència entre ells, el contacte amb la naturalesa, les visites culturals i molta diversió.

Els professors que els vam acompanyar estem molt contents d'haver participat en una experiència que recordaran tota la vida. Volem agrair i felicitar els alumnes pel seu comportament general. Ens sentim afortunats per haver compartit aquesta aventura amb ells.

El viatge va ser un èxit, a pesar de les dificultats i contratemps típics de qualsevol viatge. A pesar d’algun esglai per colps i indisposicions que ens van portar a visitar farmàcies i inclús l'hospital de Jaca, els alumnes van disfrutar de les activitats proposades.

Tot forma part de l'aprenentatge que suposa aquest tipus de viatge, i volem destacar que algunes actituds inicials dels alumnes, algunes queixes, van acabar per transformar-se en una convivència més que agradable i molt recomanable per a tots.

A continuació copiem el resum que un dels alumnes ha fet del viatge:

El dijous 21 de març va començar el que per a mi va ser el millor viatge fet amb el col•legi. Només feia falta mirar-nos per a veure les ganes que teníem d'arribar a Jaca, amb un somriure d'orella a orella, anticipant el que passaria en el viatge.

En el viatge d'anada, vam fer parada a Saragossa per a dinar, visitar la basílica del Pilar i part de la ciutat, com la zona de l'Expo de l'aigua. En arribar a Jaca vam visitar la ciutadella de la ciutat, la millor conservada d'Europa.

A


Compartir en xarxes socials:




Galeria d'imatges associada:


Calendari del Mes


Maig 2018

LMMJVSD
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   

El temps en Gandia

Nº Visites: 3717390

L'Any amb Calassanç

"1. No me ponga jamás «Reverendísimo», sino sólo P. General... Salude de mi parte al P. Bernardino y dígale que por encontrarme todavía en cama, no le escribo (Al P. Ministro, Narni, 431-1626). 2. En cuanto a llevar bonete me contento con que todos los Hermanos que son aptos para recibir la primera tonsura lo puedan llevar, pero que no piensen seguir más adelante, y esto para que no se pueda decir que son más hermanos que clérigos, de forma que serán muy pocos los no aptos para la primera tonsura (Al P. Bandoni, Frascati, 1793-1632). 3. Le advierto seriamente de una cosa, que habiendo recibido un aviso tan importante de improviso, procure en el futuro ser muy humilde y paciente para que no le suceda nada peor (Al P. Pucci, Espoleto, 2235- 1634). 4. En cuanto al P. Carlos mandé la semana pasada un decreto para que no confiese más a aquella señora, y si no quiere obedecer es mala señal, y bajo esa gran soberbia debe haber alguna ofensa de Dios:, V.R. ponga el remedio que le parezca conveniente (Al P. Pucci, Espoleto, 2235-1634). 5. En la escuela de escritura no se tengan escolares mayores porque uno de ellos estorba al maestro más que diez pobrecitos pequeños, y los mayores no van por pobreza, sino por comodidad (ídem). 6. Me avisan de Bisignano que tenía en la habitación un puñal o arma ilícita sobre todo a religiosos y algunos versos amorosos con los que, como se dice, hacía el amor con algunas vecinas y tenía poquísima obediencia, pero aquel Padre de demasiado bueno no lo castigaba:, si encuentra el modo de volver al siglo como los otros, que se vaya, porque a la Religión le es más de daño que de utilidad (ídem). 7. Atienda siempre a hacerse más apto para enseñar a los pobres la escritura y las cuentas y también el santo temor de Dios. No se preocupe de admitir más alumnos mayores en su escuela, sino de atender a los pobres (Al H. de Ferraris, Nápoles, 2238-1634). 8. Pague nro. Sig. a V. S. Ilma, con bienes eternos el affetto y charidad que muestra alla nueva planta de nuestra Religión y en señal de algun agradescimiento ofresco lo poco que podrán los nuestros religiosos con sus orationes y sacrificios (Al sr. Cárdenas, Mesina, 2536-1636)."

Destacats