Buscador web


Paraula:


Destacats







Notícies

INTERCANVI ESCOLAR LAVAL 2013

11 de Desembre de 2013

Divendres

El  4 de desembre, començà un nou intercanvi escolar amb la ciutat agermanada de Laval (França). Trenta-nou alumnes de francés dels cursos 3r, 4t d'ESO i 1r de Batxillerat de l’IES Maria Enríquez, Escola Pia i Carmelites de Gandia realitzen aquest intercanvi amb l'institut francés d’Avesniéres (Laval). Després de 21 hores de viatge en autobús, arribàrem a Laval.

 

El viatge ha transcorregut sense problemes, amb una temperatura "fresqueta" entre 3 i -2 graus, però amb solet.

 

El pas per Burdeus va ser més llarg de l'esperat donat que va haver un accident de dos camions i un cotxe en el carril contrari al nostre. Hi hagué una pèrdua de més de 45 minuts per culpa dels conductors que s'aturaven, en el nostre carril, a veure l'accident…



Vàrem arribar a Laval a les 17.15h de dijous i allí ens esperaven els professors del liceu: Carmen Labourdette, Guillaume Chaudet i Mª Hèléne Chevallier, i el Director del Centre  M.Galloux.

 

 Les famílies lavalois (algunes estaven ja mig congelades) van acollir als estudiants gandians amb alegria i bon ambient. Cadascú va marxar amb les famílies respectives.

 

Divendres de matí el director del liceu, M. Galloux, va fer la benvinguda als estudiants gandians, animant-los a gaudir dels dies d'estança a Laval i desitjant que el programa d'activitats preparat  per a ells siga del seu grat.

 

A continuació hem visitat el Vieux Château de Laval. Molt prompte farà 1000 anys, la primera pedra va ser fundada per Guy I de Deneré a l'actual plaça de la Trémoille. A continuació, visitaren un castell que va ser construït al segle XII a la vora del promontori rocós que domina el riu Mayenne. La pujada és quasi una gesta (a alguns els va costar un poc pujar per l'escala de graons xicotets i empinats) però la recompensa va ser gran: una visió de l'estructura de la torre del castell anomenada Donjon i de la ciutat.

 

Després de gaudir amb  les meravelloses vistes de la ciutat, van visitar el Museu d'Art Naïf de Laval que recull nombrosos llenços de pintors croats, alemanys, brasilers i francesos, inclosos dos fills de Laval, Jules Lefranc i Henri Trouillard. Conté una reproducció del taller del duaner Rousseau.

 

Per la vesprada ens desplaçàrem al Club de Pàdel, on realitzàrem diverses activitats esportives entre els alumnes de Laval i Gandia. Dirigides pel professor d'Educació Física d'Avesnières, Guillaume Chaudet, gran animador i entusiasta de l'esport, practicaren futbol, bàdminton i pàdel.

 

Per acabar el dia, a les 19 hores de la vesprada, celebràrem al Liceu la festa de benvinguda. Només portem dia i mig però els alumnes gandians han connectat molt bé amb els lavalois. Bon senyal!

 

Les famílies de Laval han preparat diversos plats típics, salats i dolços, de la zona per a la degustació de tots. 

 

En acabar el sopar posaren en marxa la discomòbil, on només alguns donaren unes poques dansades, altres preferiren el futbolí i d'altres la tertúlia amb companys i famílies.  



A les 23.00h, massa  tard per als lavalois ... es van anar a dormir.

 

Durant el cap de setmana, cadascú ha estat amb les seues famílies. Alguns han gaudit de visites a llocs d’interés pels voltants, altres de les activitats que ofereix Laval.

 

Dilluns ens espera la visita al Château Royale d’ Amboise.


Dilluns

Castell d’ Amboise

 

Dilluns hem anat a conèixer els Castells de La Loire  i ens han programat una visita al  Château d'Amboise. Amb un fred que pela, la temperatura era de –2 graus, ens hem anat cap a la ciutat d’Amboise on es troba el castell.

 

El Castell originalment va ser una fortalesa medieval donat que  les bases de les fortificacions  van ser construïdes al segle XIII.

 

Ha estat residència de tots els reis de les cases reials de Valois i Borbons així com  testimoni de nombrosos esdeveniments polítics del regne: bodes reials, bateigs, conjures, i edictes de pau. Aquest edifici garantia la seguretat de la família reial. En ell va nàixer Carles VIII i van crèixer Francesc I, sa germana Margarita d’Angulema i els fills de Enric II i Catalina de Medicci.

 

Dins del conjunt arquitectònic trobem la  Capella de Saint-Hubert  on es van dipositar els ossos de Leonardo da Vinci

 

Des del Château es pot contemplar el riu Loira al seu pas per Amboise.

Castell de Clos Lucé

 

Clos Lucé és una mansió a Amboise (França), ubicada a 500 metres del castell d'Amboise, construïda a meitat del segle XV.

 

Va ser adquirit el 1490 per Carles VIII de França per a la seua esposa, Anna de Bretanya. Més tard, es va fer servir per Francesc I de França, així com per la seua germana Margarida d'Angulema.

 

El 1516, Francesc I va convidar Leonardo da Vinci a Amboise i li va donar el Clos Lucé com a lloc per viure i per treballar. Leonardo va viure al Clos Lucé durant els tres darrers anys de la seva vida, entre 15161519.

 

Avui, el Clos Lucé és un museu que reflecteix la història prestigiosa de la regió i inclou quaranta models de les diverses màquines dissenyades per Leonardo.

 


Dimarts

Ja hem passat l’equador del nostre viatge! Res millor que conèixer la ciutat que està acollint-nos.

 

Baix un fred que pela, les màximes si arriben als 4 graus és un miracle, i amb els carrers gelats i plens de sal per allò de les caigudes, comencem el dia.

 

Primerament, una activitat per saber la vida quotidiana de la ciutat, una bateria de preguntes i a barrejar-se amb les dones i homes que hi ha al mercat.

 

De tornada, dinar al menjador del Centre per a continuar amb una visita guiada pel centre històric de la ciutat

 


Compartir en xarxes socials:




Galeria d'imatges associada:


Calendari del Mes


Desembre 2019

LMMJVSD
      1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031     

El temps a Gandia

Nº Visites: 5379409

L'Any amb Calassanç

"1. Que el P. Gaspar tenga cuidado de su salud y de cansarse poco, que yo estimo tanto la oración que hace en el cuarto como el cansancio de las clases, y recibo gran consuelo cuando oigo que se tiene cuidado de que se encuentre bien. V.R. escríbame a menudo sobre este particular (Al P. Castilla, Roma, 56-1620). 2. Excepto al P. Gaspar, que es más que de casa, V.R. y el sr. Cosme, yo no quisiera a ningún seglar en casa (ídem). 3. Como en esta casa no hay vestidos para cambiarse cuando uno llega mojado, ni ropa interior, ni las camisas necesarias, ni calcetines, ni leña, ni pan, ni dinero sino 16 escudos al mes, se vive con gran miseria (ídem). 4. Cuando el Superior es el primero en todo, los demás se esfuerzan en no faltar (Al P. Reale, Cárcare, 1011-1628). 5. Siento lo de la pérdida de la nave llena de trigo del sr. Dr. Ordal. Rogaremos al Señor que le recompense con bienes espirituales y eternos el malogro del trigo que había en la nave, lo cual lo obtendrá de Dios bendito si imita al santo Job, que no dijo «los caldeos nos quitaron los camellos», sino «el Señor dio el Señor quitó» (Al P. F. Salazar Maldonado, Cáller, 3808-1641). 6. En cuanto a vestir algunos novicios que sean aptos para ayudar a la Religión, espero que con la llegada de estos dos Padres, V.R. podrá atender a ello y no se puede tratar de introducir tan pronto el Instituto en otros lugares sin haber formado antes sujetos idóneos. Esmérese para que se instruya a los niños en el santo temor de Dios y en la frecuencia de los sacramentos (ídem). 7. En cuanto al vestir, si hay ocasión de alguno que sea a propósito y que no tenga madre o hermanas pobres, se podrá aceptar, pero cuiden que sea a propósito y de buen ingenio:, téngase cuidado particular en educarlos bien (Al P. Trabucco, Nápoles, 3809-1641). 8. Esté seguro que el motivo de hacerle venir (al P. Carlos de la Concepción) es quitarle la ocasión de ofender a Dios, y cuanto más lejos se encuentre no sólo en el cuerpo, sino también en el afecto de la Patria, estará más dispuesto a adquirir la perfección religiosa (ídem). 9. Días pasados recibí una carta de V.R. a la que entonces no respondí por no meter mano en asuntos de esa provincia, sobre todo acerca de los sujetos:, todo lo cual como depende de la Sgda. Congregación del Santo Oficio, a la que todos obedecemos a la mínima señal, me ha parecido justo que V.R. recurra al P. Mario, que espero le dará satisfacción pidiendo algo justo (Al P. Apa, Florencia, 4070-1642)."

Destacats