Buscador web


Paraula:


Destacats







Notícies

ESCOLA DE PARES 'No puc vore’l plorar'

14 de Desembre de 2015

Sense importar que època de les seues vides succeïsca, veure plorar als nostres fills és una de les experiències més doloroses que pot viure qualsevol pare/mare. Bé siga per una caiguda, una malaltia, frustració o fins a un capritx; el sentiment que ens embarga en aquestes situacions ens guia immediatament a fer el que siga possible per a sanar el seu dolor i veure'ls feliços de nou. No obstant açò és realment important per al desenvolupament emocional dels nostres xiquets que aprenguen a regular les seues emocions, afrontar les seues dificultats i buscar les seues pròpies solucions, en ocasions encara que para açò siga necessari permetre que ploren una mica.

 

Aquest dijous dia 17 de desembre a les 20:00h a l’aula 2.7 tindrem una nova xarrada de l’Escola de Pares i Mares promoguda per l’ACPA i el Centre conjuntament El tema serà No puc vore’l plorar. La ponent per aquesta xarrada serà Lorena Denis Valero; Llicenciada en Història de l’Art i amb un Màster en Ciències del Matrimoni i Familia, membre de la FCAPA ( Federació Catòlica d’Associacions de Pares d’Alumnes)


Compartir en xarxes socials:




Galeria d'imatges associada:


Calendari del Mes


Febrer 2019

LMMJVSD
    123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728   

El temps a Gandia

Nº Visites: 4343872

L'Any amb Calassanç

"1. Por el Sr. Ventura he recibido una carta de V.R. y de otra persona, que me avisa de que los alumnos del P. Mateo salen a menudo una hora y pico antes que los otros, con la excusa de que van a confesarse, mientras que a lo que van es a jugar y a tirarse piedras, con escándalo de los ciudadanos. Dicen también que dicho Padre se duerme con frecuencia en la escuela. En cuanto a ir los alumnos a confesarse fuera, me disgusta mucho, porque V.R. debe oír antes a los alumnos que a los seglares y dejar más bien a éstos que a aquéllos, ya que así lo exige nuestro Instituto. Yo no sé si esto que me han avisado es verdad en todo o en parte, pero se lo escribo a fin de que, si es preciso ponga remedio. Vigile mucho, por favor, el aprovechamiento de los alumnos, el que sería sin duda mayor, si V.R. los confesara con frecuencia (Al P. Castilla, Frascati, 793-1628). 2. Le advierto encarecidamente de una cosa, que habiendo recibido una advertencia tan importante de improviso, procure ser muy humilde y muy paciente en el futuro, para que no le ocurra algo peor (Al H. Pucci, Nursia, 2235-1634)."

Destacats