Buscador web


Paraula:


Destacats







Notícies

L'ALUMNE GAGIK HOVNATANYAN REP EL PREMI EXTRAORDINARI DE SECUNDÀRIA

29 de Juny de 2017

 

Aquest dimarts 27 de juny s’han lliurat els Premis Extraordinaris de Secundària al Palau de les Arts Reina Sofia de València. Es tracta d’una menció honorífica que fa la Conselleria d’Educació als millors alumnes de la Comunitat Valenciana en aquesta etapa escolar.

 

Gagik Hovnatanyan, actualment en 1r de Batxiller, ha rebut el diploma acreditatiu de la seua excel·lència en Secundària, acompanyat per la seua mare i per un representant de l'Escola Pia de Gandia. Gagik ha destacat en els últims anys en diversos aspectes de la seua formació al nostre centre. Durant el curs 2015-2016 va obtindre una Menció honorífica i un reconeixement a la seua trajectòria i, posteriorment, fou proposat a la Conselleria per a obtindre aquest guardó.

 

Els premis concedeixen un diploma a l'excel·lència en el rendiment acadèmic expedit per la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport. A més, s'anotarà aquesta distinció en el seu historial i expedient acadèmic per mitjà d'una diligència específica que haurà d'omplir el centre docent en què l'alumne ha finalitzat l'etapa. 

 

Però és habitual que quan aquests mèrits arriben és perquè els alumnes aporten, a més a més, qualitats personals que van més enllà de lo acadèmic. És el cas de la llista d'alumnes als que s'afegeix Gagik, com ara sols per citar els dels últims dos anys: Alejandra i Celia Vélez, Lara Ferrer, Andrea Castillo, Marc Llopis, Alberto Segura.

  

Des d’ací agraïm Gagik per compartir la seua formació, la il·lusió i el seu creixement personal amb tota la Comunitat Escolàpia del centre, i felicitem a l’alumne i a la seua família.


Compartir en xarxes socials:




Galeria d'imatges associada:


Calendari del Mes


Setembre 2017

LMMJVSD
    123
45678910
11121314151617
18192021222324
252627282930 

El temps en Gandia

Nº Visites: 3211077

L'Any amb Calassanç

"1. Para llegar a ser un vaso digno de estar en presencia de cualquier señor, primero es preciso que el metal sea bien martilleado:, así mismo en el servicio de Dios conviene soportar todo con paciencia, y devolver con toda caridad y mansedumbre bien por mal de forma que el prójimo quede edificado. Procuren dar buen ejemplo al prójimo todos juntos, y demostrar que son verdaderos pobres de la Madre de Dios y que no han ido a Nursia sino para bien de las almas de sus hijos, que así superarán todas las calumnias y encontrarán el propio mérito (Al P. Tencani, Nursia, 86-1621). 2. En lo referente al asunto de los sacerdotes que tienen escuelas pías en Ancona y Nursia espero alguna información auténtica, pues pienso obtener un Breve en el que no se les impida tener escuelas sino que se les obligue a cambiar el nombre de escuelas pías por otro. Comuníqueselo cuanto antes pues es un asunto más grave de lo que algunos piensan (Al P. Cherubini, Nápoles, 1214-1629). 3. En cuanto al P. Arcángel, le haré volver, aunque tuviera que ir en persona y nadie podrá quitarme esta idea: en cuanto a ir a Florencia para abrir escuelas es tiempo perdido pues están las de Fiammelli y los PP. Jesuitas tienen algunos sacerdotes seglares y el título de escuelas pías según me han escrito (ídem). 4. Escribiré al P. Provincial para que tenga cuidado de que esa casa de la Duchesca por ser más numerosa esté servida por mejores sujetos y creo que lo hará, y si no, mandaré alguno que sirva en ésa sin que se le cambie tan fácilmente, pues deseo que esa casa esté bien servida no sólo por ser la primera en que yo mismo en persona he trabajado, sino por ser la más numerosa en alumnos y estar en lugar donde hay mayor pobreza, a la que nosotros según nuestro Instituto debemos servir y ayudar con todas nuestras fuerzas (ídem). 5. Yo hasta ahora no he tenido ayuda de secretario para escribir y no puedo menos de escribir todo de mi propia mano esperando que dentro de poco tiempo seré relevado de esta fatiga. Hagamos oración al Señor que nos dé la fuerza para llevar toda gran fatiga por su amor que él sin duda hará ligero el yugo y nos bendecirá siempre (Al P. Carretto, Nápoles, 1216-1629). 6. Tenemos todavía bastante amor propio y poco o nada amor de Dios, que se conoce en el padecer, y así nos quedamos sin espíritu. V.R. exhorte ahí a todos a padecer por amor de Dios (Al P. Castilla, Frascati, 1496-1630)."

Destacats