Buscador web


Paraula:


Destacats







Notícies

CONVIVÈNCIA de ROSTRO a l’ERMITA DE SANTA ANNA. 22 abril 2012

23 d'Abril de 2012

Diumenge passat, i dins la programació que hi havia del mes d’abril vam tindre la Convivència de Rostro, des de les 10,30 a l’ermita de Santa Anna de Gandia, a partir del document que hi havia preparat “CALASANZ, una historia compartida”, que vam llegir i reflexionar en un primer moment.

En un segon moment, el matrimoni dels amics de la Fraternitat de València, Rosa Alamán i Rafael Ortiz, ens van oferir la seua experiència en el camí de seguiment de Jesús, mitjançant l’Escola Pia. Ens resultar aclaridor i estimulant poder escoltar-los, l’experiència d’aquests laics escolapis.

Després vam participar amb la gent del barri, que pujaren a l’ermita, a l’eucaristia del tercer Diumenge de Pasqua que presidí com de costum el P. Enric Ferrer, més concorreguda que mai.

Per acabar vam compartir el dinar, sota els pins de la muntanyeta. Tot una festa de convivència i creixement en la fe per als grans i un dia de festa per a tots els xiquets i xiquetes que gaudiren de la natura i l’espai obert, l’ermita de Santa Anna atesa des de fa més de dos cents anys pels escolapis gandians


Compartir en xarxes socials:




Descàrrega de documents:




Galeria d'imatges associada:


Calendari del Mes


Febrer 2019

LMMJVSD
    123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728   

El temps a Gandia

Nº Visites: 4343690

L'Any amb Calassanç

"1. Por el Sr. Ventura he recibido una carta de V.R. y de otra persona, que me avisa de que los alumnos del P. Mateo salen a menudo una hora y pico antes que los otros, con la excusa de que van a confesarse, mientras que a lo que van es a jugar y a tirarse piedras, con escándalo de los ciudadanos. Dicen también que dicho Padre se duerme con frecuencia en la escuela. En cuanto a ir los alumnos a confesarse fuera, me disgusta mucho, porque V.R. debe oír antes a los alumnos que a los seglares y dejar más bien a éstos que a aquéllos, ya que así lo exige nuestro Instituto. Yo no sé si esto que me han avisado es verdad en todo o en parte, pero se lo escribo a fin de que, si es preciso ponga remedio. Vigile mucho, por favor, el aprovechamiento de los alumnos, el que sería sin duda mayor, si V.R. los confesara con frecuencia (Al P. Castilla, Frascati, 793-1628). 2. Le advierto encarecidamente de una cosa, que habiendo recibido una advertencia tan importante de improviso, procure ser muy humilde y muy paciente en el futuro, para que no le ocurra algo peor (Al H. Pucci, Nursia, 2235-1634)."

Destacats